"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 25 de desembre del 2015

Mandalay. (10)





























Mandalay és la segona ciutat de Myanmar en nombre d'habitants (al voltant d'1 milió, dels quals, uns 200.000 són monjos), antiga capital de Birmània, i actual capital de l'estat que porta el mateix nom. D'entrada, m'ha semblat una ciutat més moderna que Yangon, tot i que m'ha semblat veure menys diversitat cultural/ètnica.

El Buda d'or (autèntic) al temple de Mahamuni.






























El riu Irawadi volteja la ciutat, i a la seva llera hi ha un bon grapat de viles pintoresques que es poden visitar: Inwa, Min Kun, Tha Phan Dauk, Ye Lun Kyaw... La primera d'aquestes va ser la seu de la reialesa birmana almenys la meitat dels darrers 650 anys. Actualment, aquests poblats es dediquen, bàsicament, a l'agricultura, a les artesanies, i a potenciar l'arribada de turistes que es gastin els calés en aquestes peces d'artesania. 






























Mandalay està rodejat de pagodes, monestirs, i d'altres temples religiosos. Diverses zones de la ciutat aglutinen la gran part d'aquests edificis, especialment a Sagaing, a Anapura, i a la zona est del Gran Palau Reial. Afortunadament, el centre de la ciutat és bàsicament pla, així que es pot visitar tranquil·lament en bicicleta sense angúnies ni esforços sobrehumans. Una jornada amb taxi guia també és molt recomanable per arribar a les zones més allunyades i amb fortes rampes.





























Una de les coses que més m'ha agradat, en general de Myanmar, però en particular a Mandalay, és l'àmplia oferta de bars on consumir la cervesa nacional "Myanmar" de barril. Rossa o negra. Boníssimes. Sempre va bé poder fer un recés en el camí per refrescar la gola amb una cerveseta, i una tapeta de cigronets torrats o cacauets dolços. Per cert, que aquí a Myanmar deuen ser diferents, perquè tot i l'al·lèrgia que suposadament els hi tinc, no m'ha passat res al menjar-los.

Monjos novicis a l'hora del dinar al monestir de Shwe In Bin. 





























Una de les coses interessants del viatjar, és conèixer les formes de vida, els costums, les tradicions, dels llocs visitats. Però, fent de motxil·ler, a més, acabes coneixent a gent de tot arreu que també t'explica (com a mínim a mi que m'interesso) la situació dels seus països, la història, i demés. Així, durant aquesta estada a Myanmar, a banda d'aprendre moltes coses sobre aquest país, he pogut saber una mica més de llocs com ara Israel, Japó, Vietnam, Austràlia, Holanda, Bèlgica, Indonèsia, etc., etc.

Interior de la OoHmin Thone Sel Pagoda, a Sagaing.





























Ahir, quan ja em trobava al llit del dormitori compartit al hostes on m'allotjava, navegant per la xarxa i descarregant algunes fotos, va venir un treballador de l'alberg a oferir-me una bossa de patates, i una ampolleta d'una d'aquestes begudes dolces amb una mica de vodka que, normalment, solament les noies demanen a les discoteques. El motiu era que era la nit de Nadal, i tot i que a Myanmar no és molt celebrada, van voler convidar a tots els hostes amb motiu de l'efemèride. Un bon detall que vaig acceptar de bon grat (de fet vaig acceptar la meva ampolla i la del vietnamita company de dormitori que no bevia alcohol) i vaig pujar al terrat a celebrar-ho amb un grupet on hi havia un japonès, un polonès (de Polònia de debò) i una tailandesa molt maca per cert.

Vista d'una Pagoda des del cim de la zona de Sagaing.





























La casual i inesperada trobada nocturna, em va salvar d'una bona. Tenia previst l'endemà al matí anar a l'aeroport de Mandalay, que jo havia vist al mapa molt proper a on m'allotjava, amb algun moto-taxi. Quan la tailandesa em va comentar que ella també marxava l'endemà cap a Bagkok amb el mateix vol que el meu, i que aniria a l'aeroport amb un bus de la companyia aèria, i que trigaria al voltant d'una hora, vaig sospitar que jo m'havia equivocat d'aeroport. I efectivament, no era el que sortia al mapa molt proper al centre de la ciutat, sinó un de més allunyat. Aquesta conversa inesperada, segurament, va fer que l'endemà, és a dir, avui mentre escric aquestes ratlles, no perdés el vol.

Buda de marbre a l'interior d'una Pagoda.




El pont de fusta de teca més llarg de no sé on.



Una parella de nuvis fotografiant-se a l'interior del Nan Twin o Gran Palau Reial.

Teulada del monestir de Shwenandaw Kyanung.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada