Autopista a La Mola.

Monestir romànic de La Mola - 1.102 m.

El massís de Sant Llorenç del Munt està entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages. Això vol dir que a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi viuen més d'un milió de persones (prop de 900.000 al Vallès Occidental i prop de 185.000 al Bages).

Aquest matí, cap a les 9:00, quan he començat a pujar fins dalt del cim de La Mola des del Cavall Bernat, a la veïna població de Matadepera, poc podia pensar que seria un dels dies que em trobaria amb més excursionistes pujant pels diferents camins que porten al cim. Les magnífiques condicions climatològiques feien preveure una gran assistència d'excursionistes de cap de setmana, però m'atreviria a dir que ha estat el dia que m'he trobat més gent pujant de tots els que he estat per la zona.

I, casualitats de la vida, quan ja baixava pel camí dels Monjos, he anat a trobar-me al meu germà Albert i els meus nebots, Unai i Èlia, juntament amb tres minyons més, l'Ogro, l'Anna i el Bubu, que pujaven des dels dipòsits. I encara m'he trobat a un altre minyó, el Sergi Castells que venia de Can Robert tot sol. I també m'he trobat a un exprofessor de l'EGB, a l'Agustí Bartra, el Pepe Ruiz, un "nou" català molt implicat amb la causa catalanista des del col·lectiu "Veu pròpia".

No està gens malament l'estadística. Dels més d'un milió de potencials excursionistes a l'entorn del massís de Sant Llorenç del Munt, he anat a trobar-me a vuit persones conegudes. Potser deu ser la inèrcia de les casuals trobades a l'illa de Java aquestes vacances...

Escolta Sepharad: Els homes no poden ser si no són lliures.

El proper dimarts 11 de setembre els catalans estem convocats a participar a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona, a partir de les 18:00 de la tarda, al passeig de Gràcia. M'agradaria que aquesta convocatòria deixi palesa la voluntat majoritària del poble català d'alliberar-se de l'opressió (social, cultural, lingüística, econòmica...) espanyola per esdevenir un estat sobirà i lliure. Ja no ens alimenten molles. Ni un pas enrere. L'11-S, tots a Barcelona!!!

Perillosos feixistes espanyols.

Un altre militar feixista espanyol

Segons els vots d'alguns de vosaltres a l'enquesta sobre la independència de Catalunya en aquest bloc, el 62% de vosaltres penseu que la independència arribarà en el període màxim d'entre dos i quatre anys, i la resta dels vots aposten per un període d'entre quatre i vuit. Només un votant pensa que la independència no arribarà abans de vint anys.

Llegint les declaracions de personatges com aquest coronel de l'exèrcit ejpañiol, Alamán Castro, sembla impensable que els espanyols acceptin una Catalunya sobirana i independent, i semblen disposats a repetir velles estratègies militars per aconseguir que Catalunya continuï sotmesa a Ejpañia, malgrat trobar-nos ja en ple segle 21, i havent estat testimonis directes de greus conflictes bèl·lics no fa tants anys, amb la mort (assassinat) de milers de civils innocents (a l'antiga Iugoslàvia).

Sembla bastant evident, que l'exercit espanyol no va acabar de fer net amb la transició, i que encara queden uns quants feixistes, energumens, assassins, dins les files de l'exercit espanyol disposats a solucionar els problemes d'Ejapñia amb velles receptes. Aquesta gent, encara no s'han adonat dels importants canvis que ha sofert  la nostra civilització en la darrera centúria, i estan desitjant poder pujar als tancs de nou a la més mínima. Em pregunto quan trigarà el ministre de defensa ejpañiol a destituir a aquest perillós personatge, i fins i tot, a tancar-lo a la presó per evitar-nos mals majors en el futur.

Cada dia que passa tinc més ganes que arribi la Diada de Catalunya per sortir al carrer i fer comprendre a espanyols com aquests, i d'altres, que me la porta bastant fluixa Ejpañia, i que no puc esperar ni un dia més perquè ens independitzem d'un país tan caspós, ranci, i lladre com aquest.

30 d'Agost: Sant Fèlix.

Siusplau Sant Fèlix, porta'm en el dia d'avui uns grans castells per la meva colla, i una bona feina a títol personal. Si ho fas així, prometo deixar el cubata a terra quan passis davant meu a la processó del vespre.

Amén.

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Cant de l'enyor"

Amb el pas dels anys, hom comença a sentir enyorança del passat. Enyorança de l'innocent infantesa, de la despreocupada adolescència, o de la descoberta del món adult. Amb l'inici del nou curs escolar, sovint recordo i enyoro les antigues retrobades amb els companys d'escola, els jocs compartits i les expectatives que ens creàvem dels nous mestres.

Aquest tema del Lluís Llach interpretat juntament amb la Marina Rosell i la Maria del Mar Bonet al camp del Barça l'any 1985 té una força emotiva impressionant, a banda d'una qualitat musical destacable. Llàstima que m'he aficionat al Lluís Llach al final de la seva carrera professional...

Amistats.

Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a comprovar que tenir bons amics dins del món casteller ens ajuda a omplir el pati d'asssaig en ocasions especials. Ahir va ser una d'aquestes, amb el primer assaig especial de la setmana per preparar l'exhibició de Sant Fèlix. Un bon grapat de gent de diverses procedències (a destacar els desplaçaments d'un bon nombre de Marrecs de Salt, solsonins, o tarragonins) van voler donar un cop de mà a la nostra colla per poder preparar bé les estructures que volem portar a Vilafranca. Ahir vam estar notables enlairant el 3, el 4, el 2 i el 5 de 9 fins a sisens. També cal valorar la presència de terrassencs, aficionats o amics de membres de la colla que també van decidir venir al local a donar-nos un cop de mà. Mil gràcies a tothom.

Per il·lustrar aquesta entrada he volgut recuperar un vídeo que vaig gravar al poble de Selo, a Java, Indonèsia, aquestes vacances, amb un pagès javanès molt simpàtic, amb qui vaig compartir una estona molt entranyable mentres em delectava contemplant la figura majestuosa del volcà Merapi. Tot i que d'entrada no les tenia totes quan me'l vaig trobar de cara per un caminet molt empinat envoltat de camps de tabac, amb el seu matxet de treball a la ma, de seguida vaig comprovar que els meus temors i les meves pors d'occidental, no tenen cap justificació raonable en un país com Indonèsia. Si us mireu el vídeo comprendreu el que us explico.

És probable que si, per exemple, a la processó de Sant Fèlix em trobés a un personatge local, amb un matxet a la mà, la meva actitud no seria la mateixa que vaig tenir amb aquest bon home indonesi. No sé del cert que faria, però el més probable seria que no m'aturés a intentar congeniar amb ell...

Intens cap de setmana casteller a les portes de Sant Fèlix.

3d9f dels Minyons a la Festa Major de Sants.

Aquest cap de setmana ha estat atapeït d'actuacions castelleres de gran nivell. Començant el dissabte a la tarda al Catllar, passant per l'Arboç del Penedès, Igualada, el barri de Sants, i Sitges. Entre totes elles s'han vist un bon grapat de castells de nou, i fins i tot una nova estrena en forma de 3d9fa per part dels Castellers de Vilafranca que demostren arribar a la seva festa major en plenes facultats. De la mateixa manera es presenta a l'actuació del 30 d'agost a Vilafranca la Colla Vella dels Xiquets de Valls, després d'encadenar unes grapat de "tripletes màgiques" en les seves darreres aparicions. Més dubtes planen al voltant de les altres dues colles, la Colla Jove Xiquets de Tarragona que ha patit algunes caigudes de castells de nou pisos al llarg dels mesos de juliol i agost, i la meva colla, els Minyons, que ens presentem a Vilafranca amb els deures fets per la nostra festa major a principis de Juliol, però amb una parada de prop d'un mes i mig (ja que la feina feta a Budapest no es pot considerar com a preparació) que implica un esforç doble per posar-nos a l'alçada de les expectatives generades. Tot i així, ahir diumenge vam demostrar un bon estat de forma al descarregar un 3d9f, i el 5d8 i 2d8f per partida doble, a Sants i a Sitges.

De cara a dijous, les diferents apostes de les quatre colles semblen bastant definides, tot i que ja se sap que sempre poden haver-hi sorpreses de darrera hora. Jo crec que els Minyons estaríem contents igualant l'actuació de la nostra festa major, amb el 3, el 4, i el 2 de nou. El cinc encara el veig una mica just, ja que tot just en portem cinc aquest any, però serà qüestió de veure que passa als assaigs... Les veus anuncien un Sant Fèlix sense 3d10fm per part dels verds. Una llàstima! Tot i així, diuen que es plantegen quatre "papinus" com el 3 i el 4 de nou amb l'agulla, el 2d8 net i el pd8fm. Suposo que a hores d'ara deuen estar resant al seu sant patró perquè cap dels seus pilaners titulars tingui problemes de darrera hora... Pel que fa a la Colla Vella, enguany arriben més forts i preparats que altres anys, tot i que amb la Vella es fa difícil fer apostes. Tant poden sortir de plaça amb els millors castells, si tot els va bé, com acabar amb més llenya que ningú si se'ls torça la cosa com en anteriors ocasions. Es comenta que tenen en cartera el 5d9f, el 9d8, el pd8fm, i no sé si algun altre gran castell, però cal recordar que fa temps que la Vella no ens ofereix una diada tan atapeïda de grans castells, i es fa difícil fer pronòstics... La Colla Jove de Tarragona surt, a priori, amb més dubtes que la resta. Les caigudes acumulades aquests darrers dos mesos, i la gran pressió que s'ha generat al seu voltant com a conseqüència d'haver estat la quarta colla convidada en detriment de la Colla Joves de Valls, després de quinze anys ininterromputs amb els vermells actuant a Sant Fèlix, generen molts dubtes al voltant d'aquesta colla tarragonina. Sonen veus però que els liles podrien assajar castells com el 5d9f i el 9d8 per portar a Vilafranca...

Tant avui com demà, els Minyons tenim assaigs especials per afrontar el màxim de preparats una de les jornades castelleres més esperades de l'any. La cosa pinta bé, i ahir vam demostrar que la feina feta a principi de temporada ha estat important. Llàstima el pilar, que sempre obre horitzons per arrodonir grans jornades, i que aquest any no podrem enlairar gaire amunt. Però crec que hem de anar al ritme dels assaigs i de les darreres actuacions, i no d'il·lusions. Encara queda molt temporada pel davant per recuperar els gran pilars, i d'altres estructures, i no cal córrer, ni estirar més el braç que la màniga. Sovint una gran colla no es defineix únicament per l'alçada dels seus castells, sinó per la capacitat de fer front a les adversitats i per la regularitat. Així doncs, esperem que enguany per Sant Fèlix, puguem oferir el màxim de les nostres possibilitats. 

A tope Minyons!!!