"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Ensopegada i remuntada a l'actuació de Girona.

2d9fm dels Minyons ahir a Girona.



Ahir a Girona vaig viure sensacions molt diverses a mesura que transcorria l'exhibició de la nostra colla. De la decepció total que suposa tornar a ensopegar amb un castell que comença a semblar maleït i inabastable com el 5d9f, a l'alegria per recuperar-nos del cop físic i moral de la darrera llenya descarregant tot un altre monstre com el 2d9fm. Entre un castell i l'altre vam viure uns instants d'incertesa i frustració molt grans, i molts no volíem ni pensar en haver de marxar de Girona amb la cua entre les cames i amb el cap cot. Afortunadament, vam poder redreçar l'actuació, improvisant algun canvi al tronc del 4d9f, i apostant novament per intentar un castell que aquest any tenim molt ben assajat i que ens el creiem moltíssim, com el 2d9fm.

Com és possible que siguem capaços de descarregar amb tanta solvència el 2d9fm i no passem dels dosos en el 5d9f? Doncs la meva impressió és que encara no tenim un tronc pel 5 amb prou garanties. I si abans pensava que el problema era bàsicament la inexperiència d'alguns dels castellers novells de tronc, ara començo a dubtar d'aquesta excusa. De fet, aquest cop, la part del castell on hi havia més gent nova va ser la que va anar millor el poc temps que va durar el castell. En canvi, a la banda on hi havia la gent més experimentada, no van poder parar el bellugueig en cap moment. I aquest bellugueig s'està convertint en una cosa habitual dels troncs dels Minyons. I si aquest fet no és fatal en castells de la gamma de 8, 8 i mig o 9, sí que passa factura en castells superiors. Ho comprovem amb els darrers intents de castells com el 3d10fm, el 5d9f, o el pd8fm. La millora tècnica en l'estructura del 2 ens ha permès descarregar enguany fins a tres cops el 2d9fm.

Els Minyons fa uns quants anys que excel·lim a nivell de soca. folre i manilles. Som capaços d'enfilar manilles a l'assaig amb quatre gats, i fa molts anys que no se'ns ensorren, ni a l'assaig ni a plaça. Som capaços d'enfilar fins a sisens la gran majoria dels castells a l'assaig i de manera brillant. Fins i tot, comparat amb altres colles del mateix nivell, fàcilment. Però a l'hora de la veritat, quan s'ha d'enfilar tot, la cosa acaba cedint un cop rere l'altre. Té solució aquesta dinàmica negativa? Doncs la cosa està difícil, però jo crec que hi ha alguns elements imprescindibles per capgirar aquesta situació: en primer lloc, potser no n'hi ha prou amb dues o tres proves de castells de set nets a l'assaig, i caldria poder anar introduint a més gent nova amb capacitat de fer castells dels grossos. Això com se soluciona? Ni idea.
Per altra banda, es fa difícil assajar castells de set nets a partir de les 22:00 si la canalla ha d'anar l'endemà a l'escola. Crec que la gent del tronc ha de tenir un plus de dedicació per la dificultat i compromís de la posició que ocupen al castell.

Hem de perdre la por a introduir gent nova als troncs dels castells. En els darrers anys hem comprovat com de bé s'han anat introduint nous castellers al tronc com el Zambrana, el Bru, el Casanovas, l'Oriol Vinyas, el Xavi Jurado, etc. Crec que hi ha gent que té massa por als canvis, quan s'ha demostrat (per necessitat més que no pas per convenciment) que sempre hi ha gent capacitada per donar relleu en posicions de compromís. Cal continuar apostant per la gent nova, super compromesa i super motivada, i que volen assajar més i més. Podria donar uns quants noms de gent que ve a l'assaig, i que amb unes quantes proves podrien demostrar que són aptes per pujar als castells.

Una altra element possible que explicaria els problemes als troncs dels castells, seria la fragilitat d'aquests. Potser ens estem obsessionant amb alleugerir tant els troncs que els debilitem en excés. Cal plantejar si tenim els pisos superiors prou lleugers com per assegurar que els intermitjos i inferiors suportin als de sobre. O això, o falten unes quantes hores de gimnàs a alguns dels castellers del tronc...

Si ens comparem amb les colles que han aconseguit descarregar enguany el 5d9f, totes tres han aconseguit també el 9d8. Més enllà de la dificultat real que tingui aquest castell, el que és evident, és que aquestes colles compten amb 9 castellers, com a mínim, des dels baixos fins als quints, i això garanteix la possibilitat de tenir canvis i recanvis en altres estructures. Si sempre "jugues" amb els mateixos cinc castellers per pis, segur que costarà més trobar recanvis de qualitat.

Una darrera possibilitat de millora pel que fa al nivell tècnic dels troncs, és optar per l'opció entrenament específic amb xarxa. D'aquesta manera, amb menys gent a l'assaig, els castellers de tronc podrien fer moltes més proves amb la qual cosa, segur que es milloraria. Només cal mirar l'exemple del pilar, que en poques temporades es va passar de no veure pràcticament mai pilars superiors al de 5, a veure com més de deu colles aconseguien assolir el de 6 i fins i tot de 7 i de 8. Tot i que a mi, particularment, aquesta opció de l'assaig amb xarxa no m'acaba de fer el pes, ja que els castells perden part de la seva essència. Per sort, encara queda lluny el dia que un grup d'acròbates puguin contractar a un grapat de castellers per fer'ls-hi pinya i superar tots els registres.

Crec que d'aquí a Diada, les cartes estan bastant clares. Veig més factible el 3d10fm que el 5d9f, tot i que aquest darrer no el descartaria, ja que encara tenim tres setmanes per endavant per mirar de polir coses, i per recuperar la confiança de la gent de la colla. I perquè no, si tot va bé, pot ser en tercera ronda! Per allò de l'efecte eufòria...

divendres, 26 d’octubre del 2012

Construïm un nou estat d'Europa.


Vídeo d'Omnium Cultural de la campanya per l'estat propi (la independència, l'emancipació, la separació, ruptura, trencament, divisió, sobiranisme, autodeterminació...). Va que ens queden un parell d'anyets per convèncer als indecisos de les avantatges de ser un país normal i corrent, i no dependre d'Espanya.

dijous, 25 d’octubre del 2012

Girona ens enamora (als Minyons).


Aquest proper diumenge els Minyons actuem a la Plaça del Vi de Girona, una de les jornades més esperades de la temporada per la majoria dels Minyons, i una plaça talismà en moltes ocasions. Allà vam descarregar el primer 4d9net de la nostra història (i del món casteller des del segle XIX) l'any 1998. També vam descarregar per primera vegada allà el pilar de 8 amb folre i manilles l'any 2008. A banda de fer-hi altres grans castells com el 2d9fm, el 4d9fa carregat, i haver intentat castellassos com el 3d10fm o el 3d8 per sota.

En definitiva, una plaça que ens l'estimem gairebé com si fos nostra i a la que hi anem amb totes les ganes del món i a fer els castells més grans possibles. A més, sempre hem estat molt ben acompanyats pels amfitrions, els Marrecs de Salt, i darrerament també pels Capgrossos de Mataró. Aquesta diada ja s'ha convertit en una cita ineludible per al món casteller i alguns ja l'han batejat com "La gran diada del nord", que res té a veure amb la sèrie de TV3 "Gran nord", crec.

Avui i divendres, els Minyons tenim els dos darrers assaigs per preparar els castells que volem portar a Girona per les Fires de Sant Narcís. Si tot va com esperem, el més probable és que hi portem el 5d9f, el 2d9fm i el 3d9f o el 4d9f. A veure si som capaços de canviar una mica la dinàmica negativa amb el 5d9f, que ens ha quedat en intent en les darreres ocasions que l'hem portat a plaça. Potser ja toca una mica de sort, que sempre va bé quan es proven aquests castells. 

Dissabte farem una prèvia a Terrassa, amb motiu de la festa del local de la colla. La casa Jacint Bosch compleix enguany el seu centenari, i els Minyons fa 25 anys que la vam adquirir. Per aquest motiu s'han organitzat una sèrie d'actes, amb l'actuació castellera del dissabte a la tarda a la Plaça Vella com a acte estrella de la festa. Podeu veure aquí els actes organitzats per aquest dia.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

El "temazo" del dimecres. Al Tall - "Tio Canya"


Al Tall, grup valencià d'arrel tradicional, nascut l'any 1975, han decidit posar fi a la seva carrera musical després de trenta-vuit anys dalt dels escenaris, que es diu aviat... Trenta-vuit anys reivindicant la llengua, la cultura i la història del País Valencià.

All Tall s'ha convertit en un grup de referència dins de l'escena de la música d'arrel tradicional, i han deixat petjada en grups actuals que fusionen la música tradicional amb altres estils com l'ska, el rock, o la rumba, com Obrint Pas, La Gossa Sorda, La Carrau, Ministrils del Raval o Mesclat.

Amb pocs mesos de diferència ens han anunciat que pleguen dues bandes emblemàtiques representants de la música d'arrel tradicional en català: La Companyia Elèctrica Dharma i Al Tall. Una llàstima, però llei de vida. Gràcies per les cançons i per la memòria!

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Els clubs de futbol catalans amb les seleccions catalanes.


Els presidents dels principals clubs catalans de futbol van signar dilluns un conveni amb la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes per impulsar l'oficialitat de les seleccions nacionals. Entre els signants cal destacar la presència dels presidents dels dos principals clubs de futbol del país, Barça i Espanyol. Aquest darrer club no s'ha posicionat clarament fins a darrera hora, degut a les reticències d'alguns sectors de la seva massa social i d'aficionats que no els fa cap gràcia això que hi hagi una selecció nacional catalana. Tanmateix, cal recordar que el proper partit de la selecció catalana es jugarà al desembre al nou estadi "perico" a Cornellà-El Prat.

Qui ho ha tingut més clar a l'hora de negar-se a donar suport a la iniciativa, ha estat el president de l'Hospitalet, el senyor Miguel García, falamant fitxatge del partit espanyolista Ciudadanos. Militant on milita, s'entén que no tingui cap interès en que algun dia Catalunya pugui participar en competicions oficials. Estic convençut que a ell l'emociona molt més veure jugar a la "roja". No tinc tan clar que en pensen els socis del seu club... jo si fos soci de l'Hospitalet, dilluns mateix hauria anat a donar-me de baixa.

És un pas valent aquest que han pres els principals clubs de futbol del país en favor de l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes. Cal reconèixer el mèrit als dirigents de la Plataforma Proseleccions Catalanes i de la Federació Catalana de Futbol, que han fet possible aquest acord. 

Potser el vell somni de veure competir a les seleccions nacionals catalanes es farà realitat abans del que ens pensàvem. Serà per l'únic camí possible, és a dir, quan ens independitzem. Si ens pensem que els espanyols ens permetran competir com a nació, sent una comunitat autònoma d'Espanya, ho portem clar...

dilluns, 22 d’octubre del 2012

La CUP: els Bildu catalans?

David Fernàndez, candidat per la CUP a Barcelona. Diari Ara.

Us copio l'entrevista al David Fernàndez de la CUP al diari Ara. Aquest periodista i activista social ha donat un pas endavant per encapçalar la candidatura de la CUP al parlament de Catalunya. No el conec gaire encara, per no dir gens, però llegint-lo me n'adono que coincideixo plenament amb el seu discurs, i veient-lo me n'adono que es tracta d'una persona menys interessada en l'estètica que en l'ètica, com em passa a mi.

David Fernàndez: "Prefereixo uns Països Catalans a Europa que a la Unió Europea"

Alternativa "Falta una veu al Parlament, la de les classes populars" Divisió "És banal parlar d'unitat independentista un mes abans del 25-N" Fàctics "Catalunya té un govern i un consell d'administració"

 
Després de debatre-ho molt i d'obtenir més de 100 regidors el 2011, la CUP intentarà fer el salt al Parlament de la mà d'un independent, David Fernàndez (Barcelona, 1974), un periodista que ve de l'activisme social. Abandera un discurs independentista i d'esquerres nítid per fer-se un lloc en una oferta dividida. Té 27.111 avals per intentar-ho.
Què ha portat la CUP a presentar-se, després de declinar-ho el 2010?
El debat de la llibertat política s'ha precipitat, i l'evolució de la crisi. No hi pot haver normalitat amb tres milions de pobres als Països Catalans.
¿No us fa por que la divisió de l'independentisme afavoreixi CiU?
No, falta una veu al Parlament, la de les classes populars, i s'ha de fer sentir. És banal parlar d'unitat un mes abans del 25-N. La CUP representa una altra manera de fer política i la gran àgora està sent el carrer, amb milers de persones votant per la independència i protestant per les retallades. Al carrer és on les coses poden canviar ara que els mercats han pres tanta sobirania als governs.
Però la CUP no va ser a la marxa massiva de l'11-S. Va ser un error?
Hi havia militants de la CUP, i molts participen en l'ANC. Però fa 35 anys que l'esquerra independentista celebra la seva marxa, tenim una pota arreu. A més, l'ANC sembla una rèplica de l'Assemblea de Catalunya, i caldria recordar com va acabar, amb la gran traïció dels líders.
¿ICV i ERC no representen prou bé aquestes classes populars?
No, va doldre quan ERC va dir que "entre el país i l'esquerra, el país". El país i l'esquerra sempre, guanyant o perdent, i no s'hi pot renunciar.
¿Es veu votant amb Artur Mas la convocatòria d'un referèndum?
Em veig votant sí al costat del poble. Serà l'única fracció de segon en què coincidirem amb Mas. Qui s'hi oposa més, tot i el poc soroll, són les elits econòmiques, com sempre. Això em fa dubtar, perquè Catalunya té un govern i un consell d'administració.
¿Assumiu que el referèndum serà a nivell del Principat?
Sí, és la realpolitik . No és com ho voldríem, però l'evolució política ho ha fet així, després de tanta renúncia. La CUP treballa des de la realitat, però defensarem el marc polític i conceptual dels Països Catalans.
Els preocupa quedar fora de la UE?
No gaire. No crec que passi, però, en tot cas, prefereixo uns Països Catalans a Europa que a la UE, ja que els homes de negre són gàngsters amb corbata i l'euro és un projecte neoliberal. Hi ha vida fora de la UE. També som un país mediterrani, no volem viure d'esquena al sud.
Quins són els seus referents?
A voltes cal mirar enrere, a la història cooperativista i a la societat prèvia a la Guerra Civil. A més, Islàndia té un valor simbòlic: no ha pagat el deute, ha jutjat banquers i ha empresonat ministres. No pot ser que Millet, Camps i Matas estiguin al carrer, és un insult quotidià a la democràcia! Miro també a l'Amèrica Llatina, però vull un model propi.
D'on surten els recursos per finançar les polítiques socials?
Amb una altra política fiscal.
No fugiran les grans fortunes?
Ja ho han fet: un 70% d'empreses de l'Íbex-35 operen en paradisos fiscals. Mas ha retallat en total 6.000 milions, i el frau fiscal puja a 16.000 milions. A més, la CUP és l'esquerra austera i eficient, però ens neguem a creure que fer una escola o un hospital o pagar una pensió siguin despeses. Són inversions.
Després de dubtar tant, ¿seria un fracàs no entrar ara al Parlament?
Mai no hi ha fracàs per al que lluita. Seria una experiència més.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Quan arribarà l'Amaiur català?


Si fa uns dies us mostrava un tall d'una intervenció del representant d'ERC al Congrés dels Diputats de Madrid, avui m'agradaria que prestéssiu atenció a la intervenció del diputat d'Amaiur, Sabino Cuadra, fa un parell o tres de mesos. Amb un parell de collons. Clar que sí! I sense necessitat de lluir corbata i jaqueta per semblar un més dels de la casta política.

Potser el dia que la política es deixi de regir per la imatge, el màrqueting i les paraules buides, les coses canviaran a millor.

Sort a Bildu en les eleccions al País Basc!