Malgrat les putadetes, bona estona amb els amics.

Jo en plena humiliació.

Ahir vaig celebrar anys amb un bon grapat d'amics a casa. Els molt cabrons es van presentar amb xandall, per allò d'"Avui tots som Risto". La veritat és que no calia, ja que a mi m'agrada que tothom pugui vestir el que vulgui allà on vagi, sense convencionalismes ni imposicions, però en tot cas, es va fer certa aquella dita castellana de "donde fueres, haz lo que vieres". ;-)

Més enllà del vestuari que van triar els amics per presentar-se a sopar a casa meva, el més important és poder-nos juntar per celebrar coses. I poder gaudir d'un bon àpat, uns beures, i molts riures. Com es pot comprovar en la imatge superior, els amics es van encarregar de que no faltessin les rialles, ni que fos per humiliació de l'amfitrió. Espero que no es converteixi en una nova tendència de celebració. 

Gràcies, amics, pels bons moments!

Un motiu per ser feliç: estar viu.

Avui estic una mica més a prop del final, però he de mirar-m'ho amb optimisme... ;-( Afortunadament, la meva vida és prou plàcida i entretinguda com per no haver-me de recordar gaire sovint que tot això algun dia s'acabarà (esperem que sigui més tard que d'hora).

Un dels motius per celebrar amb alegria aquest aniversari és el fet que avui tinc pont i no he d'anar a treballar. Llàstima que el govern vol suprimir la festivitat del dia de Tots Sants, i segurament en el futur el meu aniversari no coincideixi amb cap festa ni pont. En tot cas, gaudirem de la situació actual i millor no pensar en el futur... en cap sentit.

No espero res d'especial en el dia d'avui. És més, ja m'està bé la rutina diària, i es millor no crear-se grans expectatives per no emportar-se grans decepcions. Demà si que ho penso celebrar amb uns quants amics, col·legues i algun conegut fins i tot. Una excusa perfecta per estrenar la nova casa, i fotre'ns un festival etílico-gastronòmic. I si a sobre el Barça guanya, jornada rodona. Ha ha ha...

Ahir veig tenir un d'aquells moments d'eufòria vital baixant de la Mola, escoltant música amb l'mp3, i havent-me begut una llauna de birra al pati interior de la casa de la Mola, amb el sol tocant-me a la cara i protegit del fort vent que bufava. Doncs, baixava ben alegre i content, i les cançons em semblaven el doble de bones del que habitualment em semblen. Escoltava la Fanfare Ciocarlia, els Dusminguet i Estopa (els tinc per ordre alfabètic al reproductor), i em venien ganes de picar de mans, de ballar, de mirar el paisatge com mai l'havia mirat... Tot això ho pot aconseguir una sola llauna de birra?

Revolució dins del món casteller. La xarxa d'assaig.

Avui a la diada de Tots Sants, els Castellers de Vilafranca han rubricat una temporada magnífica amb una nova exhibició de grans castells. Tot i l'ensopegada inicial amb una de les seves bèsties negres, el 2d9f que només han pogut carregar, no han posat el fre i s'han ventilat per la via ràpida el segon 4d9 descarregat de la temporada i de la seva història, l'inèdit 7d9f, i un nou pd8fm marca de la casa, tot i que enguany no l'han dominat amb la suficiència d'altres temporades.

Al costat dels verds, actuaven els Capgrossos de Mataró, que s'han anotat el segon 2d9fm carregat de la temporada, a banda del 3 i 4 de 9 amb folre. Els Castellers de Sants que han fet un 5d8, un 3d9f carregat i un 7d8. I els Xiquets de Tarragona que han completat una magnífica tripleta (3d9f, 4d9f, i 5d8) i han pogut provar per primera vegada el 5d9f, que ha quedat en intent desmuntat amb els dosos apunt d'entrar.

A poques setmanes perquè acabi la temporada castellera (si més no les grans diades castelleres), es fa evident el gran salt qualitatiu i quantitatiu que s'ha produït al món casteller en els darrers anys. Enguany, s'han batut tots els registres. Hi ha més colles castelleres que mai. Es fan més castells que mai. Hi ha més colles que mai que han assolit un castell de vuit com a mínim. S'han superat els 1000 castells superiors o iguals al 2d7. La majoria de colles s'estan superant, i les de sis aconsegueixen alçar castells de set (Caldes de Montbui, Solsona), les de set de vuit (Sagrada Família, Esplugues, Igualada...), i alguna de vuit ja veu els castells de nou més a prop (Gràcia, Sabadell, Sant Cugat, Barcelona). I els administradors de Vilafranca cada dia ho tenen més difícil per decidir les colles participants a l'actuació de Sant Fèlix, ja que el Top-4 es pot convertir aviat en un Top-7 (quan Xiquets de Tarragona aconsegueixi el 5d9f).

El creixement en el nombre de colles i el gruix de castellers que les formen, està estretament relacionat amb el creixement del nivell dels castells que es realitzen. Aquest boom casteller que estem vivint en aquests moments, es va viure de manera similar a principis dels anys 90, quan els mitjans de comunicació van començar a interessar-se en aquesta activitat, i les colles anaven superant fites any rere any. La principal diferència que trobo entre el boom dels anys 90 i l'actual, és el dels sistemes d'assaig que es feien abans i els d'avui en dia.

L'any 1998, els Minyons descarregàvem en la mateixa temporada el 4d9net i el 3d10fm. En aquells moments es deia que els Minyons havíem revolucionat el món casteller a l'incorporar un segon assaig entre setmana, i fer-ho amb una sistematització que la majoria de colles de la zona tradicional encara no havia incorporat. Aquells castells es van aconseguir, en part, gràcies a la trajectòria ascendent de la colla, a l'estat de forma físic i tècnic dels castellers del tronc (pinyes, folres i manilles també) dels Minyons, i pel creixement continuat del nombre de camises, que va començar a estancar-se i, fins i tot decréixer, a l'inici del nou segle.

D'aquí cent anys, quan s'analitzin els fenòmens dels diversos booms castellers que s'hagin anat produint al llarg dels anys, es recordarà, o s'haurà de recordar l'actual època daurada dels castells per un fet clau en el creixement del nivell tècnic de la gran majoria de les colles. Aquest element clau és la xarxa d'assaig. Aquest element que s'ha vingut incorporant paulatinament en molts assaigs de moltes colles, va començar a utilitzar-se a mitjans dels 90 del segle passat per treballar l'estructura del pilar bàsicament. Colles com els Castellers de Vilafranca, els Bordegassos de Vilanova i els Minyons, vam iniciar una cursa pels grans pilars, i la xarxa va ser clau per aconseguir els grans espadats. Es va passar de veure algun pilar de sis i algun de set en trenta anys, a veure com es passava del de sis al de vuit en dues temporades escasses.

Avui en dia, podem comprovar com un bon gruix de colles han incorporat també la xarxa als seus assaigs, i no solament per assajar el pilar, sinó també estructures com el 2, el 3, el 4 o el 5. De fet, els Castellers de Vilafranca porten molts anys assajant els castells amb aquest element de protecció, i ara estan recollint els fruits de tot el treball acumulat. Però els castellers de Vilafranca no són els únics que assagen amb xarxa. Un bon grapat de colles ja l'utilitzen i els resultats evidencien l'utilitat d'aquest element. No sé exactament quantes colles en tenen i quins castells hi assagen, però recordo haver-ne vist a l'assaig dels Margeners, d'Esplugues, Marrecs, Lleida, Sitges, Badalona, Sant Cugat, Vilanova, Moixiganguers... I a l'element xarxa caldria afegir els elements de seguretat com el terra atenuant, els cascos de la canalla... No es pot comparar un assaig de 4d8 net l'any 1994 a com es pot assajar avui en dia. L'any 1994 s'havia d'estar molt confiat, i fins i tot, un pel eixelebrat per plantejar-se donar un salt endavant d'aquestes dimensions. Amb sort es provava el 4d8 net sencer una o dues vegades abans de portar el 4d9 a plaça. Avui en dia, amb trenta persones a terra es pot assajar aquest castell tantes vegades com calgui fins arribar-lo a posar a punt.

S'està acabant, doncs, el concepte d'assaig casteller dels segles 19 i 20? Ha arribat la xarxa per quedar-se? Veurem molts més castells nets que en el passat? Arribarem les colles al nivell de perfecció dels artistes del circ, sense llenyes? Quan trigarem a veure el 3d9, el 5d9, o el pd7f? Oi que ara ja no es veuen tan impossibles? Ai el dia que els de la Joves de Valls es posin a assajar seriosament amb xarxa!

El "temazo" del dimecres. Plouen Catximbes - "Les cabres meulen".

Avui plou...en Catximbes! Grup manresà de pop-reggae nascut l'any 2002, poc comercial, però molt original i treballat.

Ensopegada i remuntada a l'actuació de Girona.

2d9fm dels Minyons ahir a Girona.

Ahir a Girona vaig viure sensacions molt diverses a mesura que transcorria l'exhibició de la nostra colla. De la decepció total que suposa tornar a ensopegar amb un castell que comença a semblar maleït i inabastable com el 5d9f, a l'alegria per recuperar-nos del cop físic i moral de la darrera llenya descarregant tot un altre monstre com el 2d9fm. Entre un castell i l'altre vam viure uns instants d'incertesa i frustració molt grans, i molts no volíem ni pensar en haver de marxar de Girona amb la cua entre les cames i amb el cap cot. Afortunadament, vam poder redreçar l'actuació, improvisant algun canvi al tronc del 4d9f, i apostant novament per intentar un castell que aquest any tenim molt ben assajat i que ens el creiem moltíssim, com el 2d9fm.

Com és possible que siguem capaços de descarregar amb tanta solvència el 2d9fm i no passem dels dosos en el 5d9f? Doncs la meva impressió és que encara no tenim un tronc pel 5 amb prou garanties. I si abans pensava que el problema era bàsicament la inexperiència d'alguns dels castellers novells de tronc, ara començo a dubtar d'aquesta excusa. De fet, aquest cop, la part del castell on hi havia més gent nova va ser la que va anar millor el poc temps que va durar el castell. En canvi, a la banda on hi havia la gent més experimentada, no van poder parar el bellugueig en cap moment. I aquest bellugueig s'està convertint en una cosa habitual dels troncs dels Minyons. I si aquest fet no és fatal en castells de la gamma de 8, 8 i mig o 9, sí que passa factura en castells superiors. Ho comprovem amb els darrers intents de castells com el 3d10fm, el 5d9f, o el pd8fm. La millora tècnica en l'estructura del 2 ens ha permès descarregar enguany fins a tres cops el 2d9fm.

Els Minyons fa uns quants anys que excel·lim a nivell de soca. folre i manilles. Som capaços d'enfilar manilles a l'assaig amb quatre gats, i fa molts anys que no se'ns ensorren, ni a l'assaig ni a plaça. Som capaços d'enfilar fins a sisens la gran majoria dels castells a l'assaig i de manera brillant. Fins i tot, comparat amb altres colles del mateix nivell, fàcilment. Però a l'hora de la veritat, quan s'ha d'enfilar tot, la cosa acaba cedint un cop rere l'altre. Té solució aquesta dinàmica negativa? Doncs la cosa està difícil, però jo crec que hi ha alguns elements imprescindibles per capgirar aquesta situació: en primer lloc, potser no n'hi ha prou amb dues o tres proves de castells de set nets a l'assaig, i caldria poder anar introduint a més gent nova amb capacitat de fer castells dels grossos. Això com se soluciona? Ni idea.

Per altra banda, es fa difícil assajar castells de set nets a partir de les 22:00 si la canalla ha d'anar l'endemà a l'escola. Crec que la gent del tronc ha de tenir un plus de dedicació per la dificultat i compromís de la posició que ocupen al castell.

Hem de perdre la por a introduir gent nova als troncs dels castells. En els darrers anys hem comprovat com de bé s'han anat introduint nous castellers al tronc com el Zambrana, el Bru, el Casanovas, l'Oriol Vinyas, el Xavi Jurado, etc. Crec que hi ha gent que té massa por als canvis, quan s'ha demostrat (per necessitat més que no pas per convenciment) que sempre hi ha gent capacitada per donar relleu en posicions de compromís. Cal continuar apostant per la gent nova, super compromesa i super motivada, i que volen assajar més i més. Podria donar uns quants noms de gent que ve a l'assaig, i que amb unes quantes proves podrien demostrar que són aptes per pujar als castells.

Una altra element possible que explicaria els problemes als troncs dels castells, seria la fragilitat d'aquests. Potser ens estem obsessionant amb alleugerir tant els troncs que els debilitem en excés. Cal plantejar si tenim els pisos superiors prou lleugers com per assegurar que els intermitjos i inferiors suportin als de sobre. O això, o falten unes quantes hores de gimnàs a alguns dels castellers del tronc...

Si ens comparem amb les colles que han aconseguit descarregar enguany el 5d9f, totes tres han aconseguit també el 9d8. Més enllà de la dificultat real que tingui aquest castell, el que és evident, és que aquestes colles compten amb 9 castellers, com a mínim, des dels baixos fins als quints, i això garanteix la possibilitat de tenir canvis i recanvis en altres estructures. Si sempre "jugues" amb els mateixos cinc castellers per pis, segur que costarà més trobar recanvis de qualitat.

Una darrera possibilitat de millora pel que fa al nivell tècnic dels troncs, és optar per l'opció entrenament específic amb xarxa. D'aquesta manera, amb menys gent a l'assaig, els castellers de tronc podrien fer moltes més proves amb la qual cosa, segur que es milloraria. Només cal mirar l'exemple del pilar, que en poques temporades es va passar de no veure pràcticament mai pilars superiors al de 5, a veure com més de deu colles aconseguien assolir el de 6 i fins i tot de 7 i de 8. Tot i que a mi, particularment, aquesta opció de l'assaig amb xarxa no m'acaba de fer el pes, ja que els castells perden part de la seva essència. Per sort, encara queda lluny el dia que un grup d'acròbates puguin contractar a un grapat de castellers per fer'ls-hi pinya i superar tots els registres.

Crec que d'aquí a Diada, les cartes estan bastant clares. Veig més factible el 3d10fm que el 5d9f, tot i que aquest darrer no el descartaria, ja que encara tenim tres setmanes per endavant per mirar de polir coses, i per recuperar la confiança de la gent de la colla. I perquè no, si tot va bé, pot ser en tercera ronda! Per allò de l'efecte eufòria...

Construïm un nou estat d'Europa.

Vídeo d'Omnium Cultural de la campanya per l'estat propi (la independència, l'emancipació, la separació, ruptura, trencament, divisió, sobiranisme, autodeterminació...). Va que ens queden un parell d'anyets per convèncer als indecisos de les avantatges de ser un país normal i corrent, i no dependre d'Espanya.

Girona ens enamora (als Minyons).

Aquest proper diumenge els Minyons actuem a la Plaça del Vi de Girona, una de les jornades més esperades de la temporada per la majoria dels Minyons, i una plaça talismà en moltes ocasions. Allà vam descarregar el primer 4d9net de la nostra història (i del món casteller des del segle XIX) l'any 1998. També vam descarregar per primera vegada allà el pilar de 8 amb folre i manilles l'any 2008. A banda de fer-hi altres grans castells com el 2d9fm, el 4d9fa carregat, i haver intentat castellassos com el 3d10fm o el 3d8 per sota.

En definitiva, una plaça que ens l'estimem gairebé com si fos nostra i a la que hi anem amb totes les ganes del món i a fer els castells més grans possibles. A més, sempre hem estat molt ben acompanyats pels amfitrions, els Marrecs de Salt, i darrerament també pels Capgrossos de Mataró. Aquesta diada ja s'ha convertit en una cita ineludible per al món casteller i alguns ja l'han batejat com "La gran diada del nord", que res té a veure amb la sèrie de TV3 "Gran nord", crec.

Avui i divendres, els Minyons tenim els dos darrers assaigs per preparar els castells que volem portar a Girona per les Fires de Sant Narcís. Si tot va com esperem, el més probable és que hi portem el 5d9f, el 2d9fm i el 3d9f o el 4d9f. A veure si som capaços de canviar una mica la dinàmica negativa amb el 5d9f, que ens ha quedat en intent en les darreres ocasions que l'hem portat a plaça. Potser ja toca una mica de sort, que sempre va bé quan es proven aquests castells. 

Dissabte farem una prèvia a Terrassa, amb motiu de la festa del local de la colla. La casa Jacint Bosch compleix enguany el seu centenari, i els Minyons fa 25 anys que la vam adquirir. Per aquest motiu s'han organitzat una sèrie d'actes, amb l'actuació castellera del dissabte a la tarda a la Plaça Vella com a acte estrella de la festa. Podeu veure aquí els actes organitzats per aquest dia.