"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 30 d’abril del 2014

El "temazo" del dimecres. Potato - "La clase obrera"


El grup Potato (Vitòria, 1984) despertant consciències amb aquest tema del disc "Punky Reggae Party" de l'any 1987. 

Demà se celebren 125 anys de la primera marxa obrera a París de l'1 de maig, amb la gran reivindicació de la jornada laboral de 8 hores. Penso que en ple segle 21 ja tocaria una nova reivindicació per la reducció de la jornada a 6 o 7 hores (com ja ve dient el bo de l'Arcadi Oliveres fa anys), però amb els vents que bufen, ens haurem de conformar amb reivindicar feina per tothom, i sous dignes. El tema de les hores de jornada ho deixarem per més endavant doncs.

Qué placentero es ser obrero,
tener trabajo aunque sea a destajo,
meter horas extras aunque haya protestas,
el bienestar, la seguridad,
la tranquilidad que resulta
de cobrar a fin de mes.

Pillar un nuevo coche
no es derroche,
es el progreso y la oportunidad
de disfrutar con dignidad,
pero hay que andar muy fino
pues al menor descuido van y zás
te largan el despido.
Y no podría resistir
el vivir sin trabajar.

Y el paro es tan doloroso
no soporto estar ocioso.

¿Es la culpa del gobierno?
No lo entiendo, no lo entiendo,
ya funcionan el sindicato
yo los voto y hacen pactos.

Se entera o no se entera,
la clase obrera. (x4)

Qué haría yo sin nada que hacer
si no me gusta leer
y la imaginación la perdí en el taller.

Nunca he pensado, sólo he trabajado,
lo que manda el encargado,
lo que decide el comité,
sin preguntarme el por qué,
sin plantearme el para qué,
solo sé que hay que comer,
sólo sé que hay que tragar,
lo que diga el capataz,
lo que dicta el capital,
pues si me echan
qué hacer, qué hacer.

El bienestar, la seguridad,
la tranquilidad que resulta
de cobrar a fin de mes.

dimarts, 29 d’abril del 2014

La Generalitat subvenciona amb 100 milions d'euros 16 escoles vinculades a l'Opus Dei.


El portal digital Media.cat que es defineix com "una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que respon a uns dels seus objectius fundacionals: treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi", ha fet públic l'Anuari dels silencis mediàtics de 2013 on entre d'altres temes, es destapen les aberrants subvencions a centres d'elit vinculats a l'Opus Dei.

Segons aquest observatori, La Generalitat de Catalunya ha subvencionat els últims quatre anys amb 100 milions d’euros 16 escoles vinculades a l’Opus Dei que segreguen els alumnes per sexes. Tot i que el pressupost del departament d’Ensenyament s’ha reduït en 1.000 milions els últims quatre anys, el Govern ha mantingut els concerts amb les escoles vinculades a l’Obra. Es tracta de setze escoles ubicades a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Girona, Terrassa, Jorba, la Canonja, Constantí i Alpicat, que han rebut un total de 99.804.636 euros els últims quatre cursos, segons el càlcul realitzat per l’Anuari a partir de les dades obtingudes del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El departament s’ha negat a fer públiques dades oficials. Aquest 2014 la Generalitat ha de decidir si continua o no el conveni amb aquestes escoles, renovat per última vegada pel departament d’Educació del Govern tripartit.

Tenint en compte que en els darrers quatre anys, la Generalitat ha retallat uns 1.000 milions d'euros d'inversió educativa, amb les conseqüents retallades salarials i precarització laboral, reducció de beques, increment de ràtios, disminució de pressupostos dels centres, etc., etc., m'indigna i em corroeix aquest dispendi de diner públic dirigit a un sector social gens desfavorit i poc procliu al desenvolupament d'una societat lliure, igualitària, i justa.

Rigau dimissió! No a la LEC!! Independència per canviar-ho tot!!!

dilluns, 28 d’abril del 2014

Les set diferències: dues persones (presumptament) agredides.



- Un es diu Pere i és Federalista. L'altre es diu Rafel i és independentista.

- Un diu que ha rebut un cop de puny de part d'una dona, però ningú ha vist res i ni tan sols ha fet denúncia. L'altre va rebre una pallissa per part de la policia espanyola, amb varis testimonis, i tot i que ho ha denunciat, res no passarà.

- Un, personatge públic, s'encarrega de crispar dia sí dia també a la societat catalana volent impedir que el poble exerceixi l'acte democràtic de votar. L'altre solament pot crispar als espanyolistes totalitaris que no accepten que hi hagi independentistes al regne.

- Un té tot un poble al darrera que li fa suport. L'altre d'aquí a poc no tindrà ni a la família fent-li suport.

- Un té set de poder. L'altre no, que jo sàpiga.

- Un ha pogut donar la seva versió dels fets a tots els mitjans de comunicació (nacionals i espanyols). A l'altre no l'ha volgut escoltar ningú de fora de Catalunya.

- Un és catalanista i del Barça. A l'altre no sé si li agrada el futbol...

diumenge, 27 d’abril del 2014

De concert a l'Apolo.

Els gipsy minyons.

Gran nit ahir a la sala Apolo de Barcelona amb motiu del concert de la Fanfare Ciocarlia de Romania. Bona música, gran ambient i millor companyia. La Fanfare Ciocarlia és un d'aquells grups que podrien fer ballar a un mort, i ahir van aconseguir que els dos-cents o tres-cents assistents al concert acabessim movent-nos com posseïts (per la música, no pel diable).

Un dels millors espectacles musicals que es poden veure i viure avui en dia, sens dubte. Si us agrada la música que surt de la unió i barreja de diversos instruments de vent (cobles, xarangues, fanfàrries...), no perdeu l'oportunitat de veure a aquest grup de gitanos romanesos. Quina manera de tocar, per Déu!!


divendres, 25 d’abril del 2014

Tito Vilanova: DEP.


Avui ha mort als 45 anys, víctima d'un càncer, l'exentrenador del Barça Tito Vilanova. No soc gens mitòman, però el Tito es mereix tots els elogis i records ja que era un exemple de persona senzilla i gens envanida. Un català que serà recordat pels seus èxits esportius com a segon entrenador (amb Pep Guardiola de primer) en l'etapa més gloriosa del Barça, i l'entrenador del Barça de la lliga dels 100 punts. Però més enllà dels èxits esportius, un exemple d'humilitat, treball i lluita. Gràcies Tito. Descansa en pau.

dijous, 24 d’abril del 2014

Anem a assaig, o anem a la disco?? (Campanya per l'ús de roba adequada a l'assaig).

No tot s'hi val a l'assaig.

Avui potser hauria d'escriure al voltant de la gran actuació de Sant Jordi que vam oferir ahir els Minyons a tots els terrassencs que encara quedaven per la Plaça Vella a partir de les 20:30 del vespre (hi haurà algú capaç algun dia de fer entendre als Bastoners, que som els Minyons, i que ens interessa començar no més tard de les 19:30? I que una ballada d'una hora de bastons no l'aguanta ni el propi Galí?? I que total, solament la gaudeixen els 50 espectadors de primera línia a la rotllana que els envolta???).

Va ser la millor actuació de la nostra història (mal li pesi a algun(s)...) en aquesta singular i patriòtica jornada, amb el 2d8f, el 4d8p, el 5d8 i el pilar de 6. Ah! I nou pilars de 4 (espero que aquestes coses les reservem única i exclusivament per quan actuem a casa, o sols...).

Però el motiu principal de la meva entrada, està destinat a fer una crítica (constructiva, evidentment) a un grup de castelleres més preocupades per la seva imatge inferior que no pas de les necessitats reals de la colla. Em refereixo, principalment, a un grup de castelleres dels pisos de quarts/quints que acostumen a lluir (no podia triar millor verb per definir-ho) pantalons cenyits d'aquells que marquen cul i cuixa, però que van fatal, a la canalla sobretot a l'hora d'agafar-s'hi i tibar per poder pujar, o als companys del pis inferior si han d'agafar-s'hi en alguna ocasió.

Oi que no veiem amb bons ulls que castellers del tronc pugin amb pantalons curts? Oi que no veiem amb bons ulls que castellers que porten peus a les espatlles vagin amb samarreta d'imperi o amb teixits lliscants? Doncs de la mateixa manera, hem de demanar a qui puja que vesteixi un tipus de pantaló adequat, per molt bé que li quedi el culet amb aquests ben ajustadets.

Prendre en consideració aquesta recomanació evitaria, de pas, que alguns dels que estem a la pinya voltant el castell, tinguem la temptació de mirar cap amunt encuriosits per aquelles vistoses corbes, amb el risc evident de rebre fort en cas de caiguda sobtada. Ah, i si no en teniu de cama ampla, no cal que us gasteu els calés. Busqueu a l'armari de la mama i segur que en té d'aquells de pota d'elefant, que van de meravella per poder penjar-s'hi. Demano. Per favor.

dimecres, 23 d’abril del 2014

El "temazo" del dimecres. Obeses - "El meu poble i jo".


Feia dies que no m'excitava tant, musicalment parlant. He descobert a aquest grup osonenc, que fins fa poc solament coneixia per les aparicions esporàdiques del seu líder a l'APM de TV3, i pels talls musicals d'autopromoció del mateix canal amb aquest tema.

Ara, a més, he conegut a una banda d'una gran qualitat musical, a mig camí entre els Queen (per la contundència i la qualitat musical) i La Trinca (per la capacitat de crear cançons originals i amb pinzellades humorístiques). L'amplitud de registres de veu del cantant sembla no tenir límits, i la varietat d'estils de les seves composicions aclaparen: sardanes, havaneres, operetes, balades heaviorres, funky, rock, pop... 

El "temazo" que us proposo és una peça enregistrada en un programa de la televisió local de Vic, i interpretada solament pel baixista i el cantat a la guitarra. D'un poema de Salvador Espriu que també va musicar Raimon en el seu temps.

Us recomano que escolteu i mireu alguns dels seus videoclips al canal Youtube, perquè valen molt la pena. Per exemple aquest, o aquest altre. En fi, genials! Espero poder-los veure aviat en directe.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.