"No parlem de càstig. Parlem de terapèutica".

 

Article de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a La Publicitat (17-VII-1925). Dilemes entre severitat i tolerància en la generació noucentista. Dibuix de Lluís Mallol (Barcelona, 1900-1968) a En Patufet (30-X-1936). 

Els infants que neixen avui en dia, no saben la sort que tenen de no haver nascut cent anys enrere...

Un il·lustre ex senador va tenir la bondat d’escriure’m dies enrere, fent algunes objeccions al meu article sobre les bufetades paternals. Ell creia que en un país com el nostre, tan freturós del self control, era inoportú de predicar les necessitats del bolet, àdhuc del bolet pedagògic, infligit amb mètode, sense obeir cap rauxa d’autoritat exasperada. Conec els escrúpols del meu il·lustre amic, i espero que ell no haurà deixat de comprendre fins a quin punt era relativa la defensa dels mètodes dràstics en l’educació dels fills. Personalment, tinc més aptituds per esdevenir un pare debonnaire que no pas un pare severíssim; em revolta la sola visió d’un mestre armat amb la palmeta, i la feta de Guzman el Bo suscita en el meu cor un esbart de sentiments contradictoris. Arribo a comprendre el seu hòrrid sacrifici, però no admeto la seva inútil jactància. La frase ultrarealista i el llançament del punyal que havia fet servir per occir el seu infant, són coses que hom podria perfectament estalviar. Trobo que delaten una insana preocupació de fer bonic en els manuals d’història. Tots dos tenim raó, el meu amic, que creu perillós d’encoratjar els papàs violents, i jo que dono la veu d’alarma als papàs tous. La violència i la laxitud en aquesta qüestió, com en moltes d’altres, són companyes inseparables, l’anvers i el revers d’una mateixa medalla. L’home que en un rampell de còlera tira un tinter pel cap del seu fill, és possible que en d’altres avinenteses hagi palesat una passivitat inexplicable. La proporció de nens mal educats és superior en el nostre país a qualsevol altre d’enllà del Pirineu. El nombre d’infants que fan anar tota la casa cap per avall pel sistema de les rebequeries és francament excessiu... Un castanyot aplicat com aquell qui dóna una dutxa, en el moment psicològic, abans que el truc es converteixi en vici, quants espectacles avorribles ens estalviaria!

USTEC·STEs DENUNCIA L’ARBITRARIETAT EN EL PROCÉS D’ADJUDICACIÓ DE PLACES DE PROFESSORAT PER AL CURS 2014-2015.

(Continua, amb major força, si cap, la privatització de l'educació pública, amb el vist-i-plau i la col·laboració de molts directors i directores dels centres públics).
 

Ja fa més d’un any que USTEC·STEs va denunciar el contingut del que acabaria sent el Decret de provisió de llocs de treball i plantilles, finalment aprovat al llarg del curs 2013-2014, i ja aplicat en la confecció de les plantilles per al curs vinent. El nostre sindicat va anticipar els nombrosos conflictes i arbitrarietats que es produirien i el conjunt de violacions de drets i contra els principis d’especialitat, objectivitat i transparència que exigeix qualsevol servei públic.

A partir del coneixement de l’esclat de centenars de conflictes i greuges personals, tenim constància que les nostres pitjors previsions es compleixen amb escreix. Per molta retòrica i eufemismes amb què l’Administració tracta de disfressar la realitat, en la gran majoria de llocs on s’apliquen els diversos perfils, tothom té clar que les places perfilades tenen noms i cognoms. El nepotisme s’ha generalitzat i les fidelitats personals i polítiques cotitzen molt per sobre de l’experiència o la competència professional. La gran majoria de propostes de continuïtat o de no continuïtat estan motivades per qüestions molt properes a la discriminació pura i dura per raons diverses, entre les quals hi ha la salut, el grau d’insubmissió, el sexe,la maternitat..., i, per tant, la normativa que emana de la LEC està atacant no només els principis constitucionals, sinó també la Declaració Universal dels Drets Humans i els Tractats de l’Organització Internacional del Treball. 

USTEC·STEs denuncia que l’Administració està optant per la via de la privatització
del sistema públic d’educació amb el tancament de línies públiques, la consolidació
de l’oferta i els concerts de centres privats i l’adopció de formes de gestió privada dels
centres públics, alhora que empeny bona part de les direccions a fer  servir l'arbitrarietat
com a criteri de contractació de professorat, amb la descarada voluntat d’acabar amb
la llibertat de càtedra i amb l’horitzontalitat tradicional en les relacions del claustre,
amb l’objectiu de provocar una involució jeràrquica en les relacions de poder dins dels
centres educatius.

USTEC·STEs denuncia també les males arts utilitzades pel Departament d’Ensenyament, emparant-se en la LEC i inventant-se el concepte de “tancament administratiu de centre”, per tal de perpetrar un nou atac a l’educació pública i a les condicions laborals de les persones que hi treballen. Aquest “tancament administratiu” comporta la remoció col·lectiva de tot el professorat del centre i la seva substitució de manera discrecional per altre professorat amb la conseqüent conculcació de drets dels treballadors i treballadores. 

Davant d’aquestes situacions d’indefensió i arbitrarietat generades per l’aplicació de la norma, aconsellem a tots els equips directius que s’abstinguin de fer servir les competències que els reconeix la nova normativa de poder triar a dit al seu personal, alhora que exigim al Departament d’Ensenyament, als SSTT i a la Inspecció d’Ensenyament que actuïn per aturar les situacions abusives que ara mateix ja s’estan produint en molts centres amb propostes de no continuïtat arbitràries, i en alguns casos massives, i amb propostes de continuïtat discrecionals i sense justificar que col·loquen el professorat en una situació d’inseguretat i indefensió absolutament intolerables en un país i un sistema educatiu que han de ser profundament democràtics. 

USTEC·STEs posa al servei del professorat afectat l’assessorament i si calgués els seus serveis jurídics per contribuir a la defensa dels seus drets. Al mateix temps continuem la lluita contra la LEC i el seu desplegament tirant endavant les accions judicials ja empreses contra els decrets d’autonomia, de direccions i de provisió i plantilles, i promovent, juntament amb altres entitats i persones, una ILP que obri la porta a una nova llei d’educació que no permeti aquests abusos.

Agraïments...

I jo afegiria:

Gràcies Colla Jove (pel suport a plaça).

Gràcies "món casteller" (pel suport als assaigs i a plaça. Vosaltres mai falleu!).

(Entenc que els 8 o 10 membres dels Castellers de Terrassa que es van posar a la pinya ja entren dins de l'agraïment del fotomuntatge, oi?)

El "temazo" del dimecres. Orquestra Plateria - "Camarera", "Ahí viene la plaga".

Aquest passat cap de setmana s'ha celebrat a Canet de Mar el "Canet Rock", 36 anys després de la darrera edició, al mateix emplaçament. El festival va iniciar la seva marxa en plena dictadura, l'any 1975, i es va carecteritzar per donar protagonisme a cantautors i bandes dels Països Catalans.

Una de les bandes protagonistes de les primeres edicions, l'Orquestra Plateria acaba d'anunciar la seva dissolució després de 40 anys dalt dels escenaris. Quants pobles i ciutats catalanes deuen haver trepitjat els de la Plateria en aquests 40 anys...? Una llàstima que es vagi apagant la flama de totes aquestes bandes pioneres dels 70's.

Veient les imatges del vídeo que us he penjat, queda ben evident la gran diferència existent entre el model Canet Rock actual i passat. El que abans era alliberament, protesta, gresca atàvica i hipisme, ara s'ha convertit en consum cultural massificat, melòmans amb calés a les butxaques, negoci, i fredor general. Com ha canviat al jovent la famosa transició i l'estat del "benestar". Bé, suposo que les drogues també devien ajudar...

Fotoreportatge del dilluns de ressaca a la Festa Major.

Baixada d'andròmines. Grup de "pastelerus".

En ple taller al mNACTEC

Foto de grup al final del taller al mNACTEC

El nostre company, Mossu, en plena acció al concurs d'apilar caixes de Coca-cola. Va guanyar-lo amb 25 caixes.

Foto de grup amb el campió i la 4a i 5è classificats. Mossu, Ona i Bru.

Els Ministrils del Raval en el concert de celebració del 25 aniversari.

Pilar de 5 dels Minyons per als Ministrils.

Així sí!

Hi havia expectació ahir diumenge al Raval de Montserrat per diversos motius. El principal, veure si els Minyons confirmàvem les boníssimes sensacions de la vigília (3d9f, 4d9f, 9d8, pd6) i estrenàvem els "gamma extra" aquesta temporada. I en segon lloc, comprovar si la colla convidada, és a dir, la Jove de Tarragona vindria a fer pinya en bloc amb els Minyons o si tornaria a passar com dues setmanes enrere, a Cornellà (motiu pel que vaig fer aquesta entrada en aquest mateix bloc) on ben poques camises liles van voler sumar-se al rotlle malva en l'execució del 3d9f. Estratègia? Casualitat? Cansanci? (també hi havia un tercer motiu, encara que més personal, que era comprovar si algú de la Jove vindria a trencar-me les cames o no. He d'agrair'ls-hi que no ho fessin, i als amics que hi tinc, que no deixessin de ser-ho. ;-) )

Ahir em va alegrar especialment comprovar que les tres colles vam COOPERAR (sí, sí, encara que a alguns els faci mal a la vista llegir-ho) en tots els castells que es van intentar. Tanmateix, he de reconèixer que la cosa va anar de més a menys, i vaig trobar a faltar a uns quants minyons més a la pinya del 4d8a i del pd7f dels liles. Pel que fa a la col·laboració a les nostres pinyes, un 10 per a la Jove, i un aprovat justet pels veïns de la ciutat, que tot i no anar gens sobrats de personal, no es van acostar gaires als nostres castells. I si això no ho acabo de comprendre... menys vaig entendre encara que celebressin l'actuació cantant el nom d'una altra colla... (!!!!??????).

En tot cas, personalment (repeteixo, per-so-nal-ment), no entenc, ni m'agraden, les estratègies a l'hora de fer pinya. Semblarà demagògic, però ai el dia que ens hàgim de lamentar d'un accident per no haver anat a fer pinya per no "perdre"... I si l'argument és "no facis el castell si no el pots fer amb la teva gent...", potser que deixem de fer actuacions amb més d'una colla, que es fan molt llargues i pesades, i no ajuden a millorar l'espectacle, i ens podrem ventilar una actuació en menys d'una horeta. Cadascú amb els seus, tres castells i un pilar, i cap a casa a dinar d'hora.

No negaré jo la vessant competitiva dels castells, però hi ha moltes maneres de competir, i personalment, m'agraden més les "victòries" quan he competit amb seny, cooperació, respecte, i harmonia. El hooliganisme deixem-lo pel món del futbol o de l'esport en general. Els castells seran el que els castellers d'avui en dia vulguin que siguin. Jo intentaré, ja sigui a plaça, ja sigui mitjançant les paraules, transmetre el valor de la cooperació i de la competència sana.

Per cert, crec que no dec ser l'únic a qui preocupa el tema, ja que el polèmic article on feia referència a aquest fet, ha estat visualitzat en més de 1000 ocasions. És a dir, que el debat és ben viu. Llàstima que jo no me n'assabenti de la missa la meitat, ja que molts dels comentaris que ha suscitat el meu escrit s'han fet en llocs d'internet que no segueixo. Té collons que la gent em llegeixi al meu bloc, i després critiqui (o no) les meves reflexions a una altra banda. És com si algú respongués a un article del Quim Monzó de La Vanguardia, amb una carta a l'Ara. Però, en fi, potser millor, perquè m'ha arribat a les orelles alguns dels personatges que han opinat/"rajat", i em faria molta mandra respondre'ls. Gent del passat. Ja no ens representen. Girem full.

Ah! I se m'oblidava. Ahir vam fer la millor actuació de la nostra colla, i de qualsevol, per festa major!!! Un injustament no descarregat 2d9fm, un 9d8 de postal, i un 5d9f nerviós però carregat (al juliol!). A veure si tenim el que cal tenir i ho repetim a Les Santes!! Allà veurem quan grans som els Minyons.

Una altra flor.

Primer 9d8 de la nostra història. (Foto: Mireia Comas).

Bé Minyons, bé! Ja ens tocava! Espectacular arrencada de la Festa Major ahir amb la millor actuació mai feta per vigília: 3d9f, 4d9f, 9d8 (el primer de la nostra història) i pd6!!! Molts minyons, simpatitzants i amics d'altres colles van respondre ahir a la crida per fer possible el gran repte que els tècnics s'havien plantejat. Seríem prous, o com de costum hauríem de descartar algun castell per manca de camises? Doncs aquesta vegada sí que va respondre la gent. I quan la gent respon, els Minyons som imparables!!!

Per cert, 9d8 "papinillu"!!! ;-)