Avui he passat aquest curt d'animació, finalista als Òscars de l'any 2010, als meus alumnes de primer de primària. Em semblen molt interessants aquestes històries breus, molt digeribles per infants amb poca paciència, i que presenten a personatges molt humans, amb virtuts i debilitats, amb imperfeccions... reals vaja. No com alguns dels personatges de l'animació infantil popular ensucradament bons o malèficament terribles...
L’esport és un fenomen social indiscutible que forma
part de la nostra vida quotidiana, ja sigui des d’un vessant pràctic i
vivencial o des d’un vessant més professional i mediàtic a través dels
mitjans de comunicació. L’esport aporta models, genera conflictes,
desperta passions i té un gran potencial motivador que captiva persones
de totes les edats i condicions.
Tot i les nombroses
virtuts i el gran potencial educatiu que té, també cal dir que l’esport
per si sol no sempre garanteix la transmissió de valors positius. Com
diuen alguns autors, no es tracta d’una vareta màgica, sinó que
únicament és un instrument o una eina que, utilitzada de forma adequada i
amb una clara intencionalitat educativa, podrà promoure determinats
valors personals i socials.
Cap esport té valors
intrínsecs en si mateix, sinó que, depenent de com s’orienti la pràctica
esportiva, podrà promoure valors o contravalors. És per això que sovint
es destaca el caràcter ambivalent de l’esport, ja que pot promoure
valors desitjats però també pot produir l’efecte contrari. Aquest fet és
el que coneixem com la cara i la creu de l’esport.
Com s’aprenen els valors?
Els valors no són universals, ni naixem amb uns valors preestablerts,
sinó que els infants van configurant la seva pròpia escala de valors en
funció de les pròpies vivències, experiències i entorns més propers. Per
tant, també en l’esport, els valors s’adquireixen i poden modificar-se
al llarg de la vida. De quina manera?
Tot i la
complexitat de la resposta, els valors s’aprenen per imitació dels
diferents models viscuts, que, posteriorment, s’interioritzaran i
s’aplicaran a situacions semblants. D’aquesta manera, seran molt
importants tots els models que els infants adquireixen en la família en
les primeres edats, a l’escola o en els clubs esportius, com també els
que s’adquireixen a través de les amistats. En la mateixa línia, els
models que arriben als nens des dels mitjans de comunicació,
especialment dels grans ídols esportius, poden guiar la conducta dels
més joves, ja que els esportistes tenen un enorme poder d’influència. El
que digui o faci un determinat líder esportiu, un entrenador de renom o
un dirigent esportiu pot ser més rellevant que no pas el que pugui dir o
fer el professor d’educació física a l’aula o al gimnàs.
D’altra banda, els valors no s’aprenen com s’aprenen les matemàtiques o
la història, sinó que s’interioritzen a poc a poc, a través de les
experiències que vivim, les situacions que ens envolten, les rutines i
fets que configuren el nostre dia a dia, ja que “la moral no s’ensenya,
es viu”, com deia Célestin Freinet.
Si ens centrem en
l’àmbit de l’esport, els joves van adquirint uns comportaments, unes
maneres de fer i actuar en relació amb l’esport que practiquen a partir
de les vivències: al pati de l’escola, a les classes d’educació física,
als entrenaments esportius al club, als partits del barri o de cap de
setmana, quan miren una final de futbol amb la família o amb els amics,
en escoltar o llegir els comentaris dels periodistes.
La noció de pràctica és crucial. Desenvolupar i practicar hàbits és
semblant a aprendre a tocar la guitarra o a anar en bicicleta. Exposant
les normes a un nen sobre com es va en bicicleta no n’hi ha prou perquè
n’aprengui. Per això és absurd pensar que establir un conjunt de valors o
normes serà suficient perquè les conductes que pretenem transmetre
siguin incorporades. Aprendrem els hàbits higiènics practicant-los, i
assimilarem el respecte a les normes amb la pròpia experiència. Els
discursos teòrics serveixen de ben poc si no els portem a la pràctica,
amb els comportaments i les rutines corresponents.
Una de les grans potencialitats de l’esport és justament que ens permet
vivenciar a través del joc i les normes la seva aplicació en un context
determinat i no de forma abstracta. La pregunta que ens hem de fer és si
hi ha transferència del món de l’esport a la vida quotidiana, ja que no
sempre hi ha garanties que això realment sigui així.
Finalment, l’aprenentatge de valors és un procés molt transversal, en
què el clima o l’atmosfera moral generada al voltant de l’activitat
esportiva serà fonamental per aconseguir l’objectiu o els valors
proposats. Cal, doncs, un compromís compartit des de les entitats
esportives, els clubs o associacions, les famílies, els jugadors i
jugadores, i els mitjans de comunicació per aconseguir entorns esportius
on s’exercitin bones pràctiques, s’encomani i es difongui un bon clima
esportiu, es promogui ambient de fair play, es
valorin els comportaments solidaris, de responsabilitat i respecte a
tots els agents implicats, tant en el terreny de joc com fora.
Reflexionar sobre el que passa en els terrenys de joc i promoure el
debat crític sobre aquest tema ja és un primer pas per començar a
avançar en la millora dels valors.
