Eleccions sindicals a l'ensenyament públic.

Ahir es van celebrar les eleccions sindicals de l'ensenyament públic. Solament un 35% dels mestres i professors vam exercir el nostre dret d'elecció. Patètic! Quin mal exemple per als alumnes catalans i per a la societat catalana en general... Quant més cal lluitar i reivindicar, molts prefereixen girar l'esquena i fer veure que no va amb ells. Tenim el que ens mereixem? Segurament...

Pel que fa als resultats de la jornada, he de reconèixer que estic força satisfet que l'Ustec hagi estat el sindicat més votat i que hagi crescut respecte la darrera contesa electoral. Tinc la sensació que es tracta del sindicat més independent, catalanista, i inconformista dels què es presentaven.

El ministre Wert pretén adoctrinar els nens a l'escola.

S'acaben de publicar al BOE els currículums de primària i secundària de l'assignatura de religió, i més que no pas fomentar una cultura religiosa, sembla un curs de catequesi. Adoctrinament pur i dur, com es feia a l'escola cinquanta o seixanta anys enrere. Suposo que davant la manca de feligresos i la progressiva davallada de creients, l'estament eclesiàstic dirigent, amb forts vincles amb el govern del PP, aposta directament per l'adoctrinament escolar com a eina per recuperar la capacitat d'influència social que ha anat perdent paulatinament des del darrer quart de segle 20 i l'inici del 21.

Afortunadament, d'aquí poc Catalunya serà un estat independent, laic de debò.

El "temazo" del dimecres. Txarango - "En caravana".

El grup de Ripoll Txarango s'ha endut quatre categories dels premis Enderock, de votació popular: millor disc de pop-rock ('Som riu'), millor artista, millor directe i millor lletra de cançó ('Compta amb mi'). També han estat reconeguts per la crítica, que els ha atorgat el premi a millor artista de l'any, coincidint amb el criteri de la votació popular.

Estic pràcticament convençut que el millor premi al que podien aspirar els Txarango és la multitud de seguidors que omplen els seus concerts arreu. Aquest fet sí que és del tot objectivable. La resta, palles mentals.

Terrassa en Comú: una cosa tenen en comú...

Nova coalició electoral a Terrassa de cara a les municipals. "Terrassa en Comú".

Notícia apareguda ahir al diari La Torre en la versió digital.

Terrassencs!!! Si voleu un Ajuntament que pensi-actuï en clau espanyola, però d'esquerres eh!, ja sabeu a qui podeu votar!!!

La unió (unionista) fa la força!

Per cert, aquests de Procés Constituent s'aclareixen o no s'aclareixen?

Sort que els de la CUP ho tenen clar... (això com a mínim).

Rita Barberà, alcaldessa de València, o com destrossar una llengua en mig minut.

No sé jo si aquest cop l'alcohol pot servir d'atenuant... en tot cas, no li aniria malament a l'alcaldessa valenciana apuntar-se a algun curset accelerat de llengua valenciana. Ara que es posa l'ull en els candidats a mestre per tal que no puguin accedir als estudis superiors sense acreditar un bon nivell de l'idioma, potser que també incloguin als polítics en aquest requeriment. Com dirien els valencians: Mare meua, quin ridícul!!!

Fotos amb història. Futbol-sala amistós (de debò).

Grup de minyons al camp de futbol-sala del Segle XX. Febrer 2005.

Fa deu anys d'aquesta imatge. Al camp de sorra de futbol-sala del barri del Segle XX, ens vam trobar kurtits i torreons, i alguns convidats més, per jugar un partidet amistós de futbol. Amistós de debò. D'aquells que acabaven al local de la colla amb barbacoa i birres. Dels 26 presents aquella matinal, 11 continuem activament a la colla, i alguns més apareixen per les grans ocasions. I alguns altres fa temps que no es posen la camisa, ni tan sols els veiem pel local...

.............................................................................................................................................................................................

El proper cap de setmana se celebra a Terrassa el 14è torneig intercasteller de futbol-sala, organitzat per l'altra colla de la ciutat amb motiu del seu 35è aniversari. Centenars de castellers (i alguns no castellers fitxats a última hora...) es trobaran a la nostra ciutat per "gaudir" amb l'esport, i fer festa i relacions socials també (alguns).

Jo, que havia participat activament en les primeres edicions, vaig anar perdent-hi interès paulatinament com a conseqüència de la cada cop major tendència competitiva de la trobada en detriment de la vessant més social i lúdica: caps de sèrie, quadres, preus abusius, arbitres professionals, entrenaments previs, entrenadors, selecció de jugadors (els dolents no interessen), fitxatges estrella, xiulets i esbroncades, tanganes, etc., etc.

Enguany, els Minyons tornen a participar al torneig i veig que alguns dels integrants de l'equip ho viuen amb una il·lusió desbordant. Confio que ho sàpiguen gestionar bé i que ningú acabi enfadat. Jo mai vaig acabar un torneig enfadat (amb ressaca uns quants...), perquè tampoc mai vaig tenir cap altra ambició que passar-ho bé i fer germanor amb la resta de companys del món casteller. Malauradament, crec que hi ha gent que es pren aquest torneig massa seriosament, i no haurien d'oblidar que primer que res som castellers i que el futbol és l'excusa per passar un bon cap de setmana plegats.

50 anys de l'assassinat de Malcom X.

El 21 de febre de l'any 1965 fou assassinat, a Nova York el líder afroamericà, Malcom Little (o Malcom X), fundador de l'Organització de la Unitat Afroamericana (OAAU), grup polític favorable a la creació d'un Estat independent negre, així com també de la "Muslim Mosque Inc", organització religiosa de caràcter musulmà, després de diverses desavinences amb la Nació de l'Islam (NOI), on s'havia integrat anys abans per tal de deixar enrere una vida de delinqüència, drogues i alcohol que l'havia dut a la presó.

Va ser durant un discurs en una sala de ball a Manhattan, quan un home (Thomas Hagan) se li va apropar i li va descarregar 7 trets al pit.

Pel que fa al canvi de cognom i l'adopció de la X, en Malcom explicava que la X anunciava el que havies estat i el que series: exfumador, exbevedor, excristià, exesclau.