Els Minyons a la televisió veneçolana.

Telesur, un canal de televisió d'origen veneçolà va emetre fa uns dies dins del programa "No son tuits son historias" aquest reportatge sobre la gesta dels Minyons a les Fires de Sant Narcís a Girona, l'Octubre de l'any passat, on vam aconseguir descarregar per tercera vegada en la nostra història el 3d10fm. Bona feina de la reportera, i grans records d'aquella jornada màgica.

Recomanacions literàries: "On la terra s'acaba. De Vilanova al Cho Oyu".

El passat dissabte vaig visitar Vilanova i la Geltrú amb el meu germà i ens vam retrobar amb alguns amics vilanovins de la colla castellera dels Bordegassos. Un d'aquests, el Marcelí, ens va portar el seu llibre recentment publicat de l'ascens al cim del Cho Oyu, a l'Himàlaia, l'any 2005, amb un grup d'amics vilanovins del grup excursionista Talaia. El llibre, ocupa poc menys d'un centenar de pàgines i resulta força amè i entretingut. Amb una narrativa que aconsegueix que et posis des de bon principi en la pell dels protagonistes i les seves aventures i desventures. Sens dubte, una bona lectura per aquests dies de calor que arriben... El llibre està editat per l'editorial El cep i la nansa.

El "temazo" del dimecres. Brams - "El President".

Ahir, el Poc Honorable exPresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Solei, va arribar als 85 tacos, més content que un gínjol i una mica més tranquil que fa uns mesos quan es va destapar el cas de frau en el que s'ha vist implicada la pràctica totalitat de la seva família. La Família.

L'any 1992, el grup berguedenc Brams li dedicava aquesta cançó inclosa al seu disc "Amb el rock a la faixa". Ja per aquells anys, la banda del mític Titot ja intuïen que no tot eren flors i violes a la vida del PH President. Sexe, drogues, rock and roll... i butxaques plenes de diner negre!

Segon Tripl3t del Barça!

Dissabte a Berlín el Barça es proclamava per cinquena vegada en la seva història campió de la copa d'Europa, o Champions League, al derrotar en una emocionant final a la Juventus de Torí (1-3). Amb aquest darrer títol de la temporada, el Barça ha encadenat per segona vegada el triplet de títols: copa-lliga-champions. Una fita mai assolida abans per cap altre club i que deixa ben clar quin és el gran dominador del futbol mundial de la darrera dècada.

Donde dije digo, digo Diego.

4d9f a Cornellà. (Foto: Diari Ara).

Fa gairebé un any vaig publicar aquesta (desafortunada per molts, lloada per pocs) entrada on comparava l'actitud col·laborativa d'algunes colles en contrast amb l'actitud més competitiva d'altres basant-me, únicament i exclusiva, en la predisposició a fer pinya a les colles amb qui es comparteix i/o competeix (a gust de cadascú) plaça. Alguns em van dir que cada colla i cada casteller tenia tot el dret del món a fer el que li vingués de gust a l'hora d'apropar-se o no a la pinya d'una altra colla. Només faltaria. Crec que jo també tinc el dret a opinar del que m'agrada i no m'agrada del món casteller. Dic jo...

En tot cas, avui recupero aquell escrit, perquè gairebé un any després d'aquells fets l'agenda castellera ha volgut que els Minyons ens retrobéssim, a la mateixa diada, a la mateixa plaça, amb aquells a qui vaig criticar durament i de forma maldestre molt probablement. I avui us he de reconèixer la meva satisfacció ja que només puc escriure paraules d'agraïment per la colla Jove de Tarragona que ha col·laborat en gran mesura perquè els Minyons poguéssim completar els castells que hem portat a plaça (3d9f, 4d9f, 2d8f, pd6). Molt probablement, sense la seva ajuda (i, evidentment, la dels amfitrions, els Castellers de Cornellà), algun d'aquests castells no l'hauríem intentat. Què ha canviat a la CJXT perquè d'un any a l'altre hagin passat de (gairebé) no fer, a fer pinya? Hauré d'investigar...

Per altra banda, crec que avui toca fer autocrítica per algunes actituds i fets que no ajuden a donar una bona imatge de la nostra colla. Primerament, no crec que calgui celebrar el segon 4d9f de la temporada, anant justos d'efectius, amb el popular càntic del "lolololo". I mira que jo l'he cantat moltes vegades, però crec que no cal abusar, i s'ha de saber triar les ocasions. Entenc que molta gent nova a la colla gaudeix molt d'aquests moments, però cal educar-los per tal de no crear mals rotllos innecessaris amb la resta del món casteller. I entenc que ningú l'ha cantat per ofendre, però hi ha moments i moments.

En segon lloc, personalment m'hagués estalviat els 4 pilars de cinc de comiat. Sé que hi ha molta canalla que si no fa aquests pilars no pujaria mai, i que molts dels que abnegadament van als assaigs de pilars tenen el seu moment de glòria en aquestes ocasions. Però també hi ha dies i dies. I crec que avui no era el dia. Jo, ras i curt, només faria aquests extres a plaça pròpia. I em sap greu pels que només pugen en aquests pilars, però jo tampoc pujo i ja no em queixo.

Per cert, que pel que fa a la resta de castells, la CJXT ha fet el 7d8, el 4d8 i el 5d8, mentre que els Castellers de Cornellà han acabat amb el 5d7, el 7d7 i el 4d7p.

Dies "D".

Entre aquestes dues fotos hi ha 71 anys de diferència. La primera mostra el desembarcament de les tropes aliades a les platges de Normandia cap al final de la 2a Guerra Mundial. La segona, el desembarcament de les tropes blaugranes a l'aeroport de Berlín, ciutat que avui acollirà una nova final de la Champions League de futbol i que enfrontarà als catalans amb la Juventus de Torí. Esperem que com fa 71 anys, acabin guanyant els bons...

Carlos González: "Pares, vacuneu els vostres fills seguint el calendari oficial".

(Article del pediatre Carlos González pel diari Ara arrel del cas del nen d'Olot amb diftèria).

Ja sabem per la premsa que el sèrum per tractar el nen malalt de diftèria ha hagut de ser importat des de Rússia. El que potser molts no saben és per què es va haver de buscar en aquell país un medicament que no es va trobar als Estats Units, França, Alemanya o qualsevol altre país de la Unió Europea.

A la Unió Soviética els programes de vacunació se seguien estrictament, i la diftèria era una malaltia molt rara. Alguns errors del govern -van suprimir una dosi del calendari de vacunacions el 1986-, la difusió de propaganda antivacunes amb la perestroika i la manca de recursos a la sanitat pública amb la caiguda del comunisme van fer baixar la cobertura vacunal i es va produir una epidèmia: més de 5.000 casos el 1992, i més de 50.000 el 1994.

Dos terços dels malalts i un terç dels morts eren majors de 40 anys, atès que l’efecte protector de la vacuna va disminuint amb el temps. En total, als països exsoviètics s’han arribat a comptabilitzar fins a 140.000 malalts i més de 4.000 morts durant els últims sis anys. El perill va arribar a la veïna Finlàndia, on s’han diagnosticat deu malalts amb només un mort.

Revertir la situació

Rússia va aconseguir pujar la cobertura vacunal del 68% (1991) al 93% (1995), i va posar vacunes de reforç a 70 milions d’adults. Aquestes accions han donat resultats, i des del 2010 el país reporta menys de cinc casos cada any. És per aquesta raó que encara guardava existències del sèrum: acaben de superar una terrible epidèmia.

Internet ve ple aquests dies de comentaris contra els pares del nen amb diftèria, als quals acusen d’imprudència i posar en risc altres menors. Ara bé, jo tinc ben clar que aquests pares, com altres centenars que no vacunen els seus fills o ho fan tard o de manera incompleta, són també víctimes. Han estat enganyats per venedors de por, metges sense escrúpols -o sense coneixement, podeu triar- que els han dit que les vacunes son inútils o perilloses, o que la diftèria o el xarampió són petites molèsties sense importància que el nadó pot superar de forma natural.

Arribats a aquest punt, cal subratllar que retardar la vacunació és perillós. Si retardem la primera vacuna un parell de mesos, estem doblant el nombre de nens sense vacunar. Cap país europeu posa la primera dosi de vacuna més tard dels tres mesos. Sisplau, pares: vacuneu els vostres fills seguint fidelment el calendari oficial.