Entreteniment made in USA...

Caràtula del videojoc.

(Notícia publicada a El Periodico en la seva edició d'ahir dilluns. Us copio un extracte.)

Sindicats de docents exigeixen la retirada d'un videojoc que consisteix a fer mal amb acarnissament a un professor.

El joc consisteix a fer mal, fins a l'acarnissament en algun cas, a un professor mentre atén un estudiant durant una tutoria. Per fer-ho, el jugador pot utilitzar un bat de beisbol, unes estisores, un paraigua, un pot de vidre ple de vespes i així fins a 13 objectes diferents, que el videojoc defineix com a armes. És el Whack your teacher (Golpea a tu profesor), creat per l'empresa nord-americana Box10 i que ha arribat a Espanya recentment. Diversos sindicats docents van exigir la setmana passada la seva retirada de manera urgent.

Whack your teacher, que quan es descarrega a l'ordinador ja adverteix sobre les escenes violentes que conté, està inspirat en els ja existents Whack your boss (Golpea a tu jefe) i Whack your ex(Golpea a tu ex), que segueixen la mateixa dinàmica. Aquests altres dos jocs es publiciten dient als seus usuaris que «són més barats i divertits que anar a teràpia». Un dels presumptes atractius dels tres videojocs, en què els protagonistes són uns ninots més o menys realistes, són les situacions desagradables que plantegen, que alguns usuaris poden considerar gracioses, per exagerades i inversemblants.

Cares noves a l'Ajuntament de Terrassa. Continuïtat a l'alcaldia.

Els representants polítics a l'Ajuntament de Terrassa pels propers quatre anys. (Foto: La Torre del Palau).

Després de la sessió d'investidura que es va celebrar el passat dissabte a l'ajuntament, Jordi Ballart continuarà sent l'alcalde de Terrassa els propers quatre anys, gràcies als vots dels regidors del seu partit (PSC) i a una llei electoral injustament afavoridora dels partits majoritaris. Tot i que el representant de TeC, Xavi Matilla, va tenir més suports (11 sumant els vots de TeC, ERC i CUP) que Ballart, no van ser suficients per prendre l'alcaldia al socialista al no arribar als 14 necessaris (majoria absoluta).

Tanmateix, se li presenta al reelegit alcalde un mandat complicat governant amb majoria simple i sense haver arribat a cap acord estable de govern amb cap altre partit. Pels darrers moviments abans de la sessió d'investidura, semblaria que els socialistes, més aviat, cercarien aquests acords amb CIU i C's, ja que gràcies als seus regidors respectius, podrien sumar majoria absoluta als plens amb els socialistes (9 + 3 + 3 = 15). Temps al temps...

Vull desitjar molta sort als col·legues que han estat elegits i que s'estrenen representant als terrassencs en aquest nou consistori. Carles, Pep, Jordi, molta merda, i molta feina!!!

Goran Bregovic al Festival de Pedralbes.

Ahir va tornar a Barcelona el músic bosni-herzegoví Goran Bregovic, amb la seva banda de bodes i funerals, composta per 18 músics (6 veus masculines, 2 veus femenines de Bulgària, 4 cordes, 5 vents, i 1 percusionista i cantant). Van tocar als jardins del Palau de Pedralbes, un espai molt acollidor i bucòlic, i s'hi van recrear ja que van restar a l'escenari dues hores i mitja.

Com de costum, van combinar les peces més marxoses de ritmes balcànics i vents a tot drap, amb d'altres de més tranquil·les i reposades on les veus, els violins i les violes tenien el seu espai de lluïment. I, curiosament, tot i que el fi de festa és més aviat canyero i de ritme accelerat, no tenen cap mania per simultaniejar les peces més lentes i d'ànima trista amb les més ballables i alegres. Com si es tractés d'un ofici religiós, passes de posar-te dret i bellugar el cos, a asseure't, emocionar-te i embadalir-te amb melodies lentes carregades de sentiment.

Sens dubte, un dels espectacles musicals més impressionants que es poden veure a dia d'avui, amb denominació d'origen dels Balcans. Llarga vida al Goran i la seva banda!!

Un dia en las carreras.

Aquest matí he pogut presenciar una sessió classificatòria del campionat mundial de motos al Circuit de Catalunya de Montmeló. Hi havia estat fa uns quants anys veient una prova del campionat estatal o català, però res a veure amb el sarau que es munta quan arriba el mundial. Amb un parell d'horetes hem tingut prou per gaudir amb l'estrèpit i la velocitat de les motos, i l'habilitat i valentia dels pilots per conduir-les. No crec que hi torni, o sí (dependrà de si em conviden com avui o no), però com a mínim ja puc explicar que un dia vaig veure a aquests bojos de les dues rodes en directe.

Els Minyons a la televisió veneçolana.

Telesur, un canal de televisió d'origen veneçolà va emetre fa uns dies dins del programa "No son tuits son historias" aquest reportatge sobre la gesta dels Minyons a les Fires de Sant Narcís a Girona, l'Octubre de l'any passat, on vam aconseguir descarregar per tercera vegada en la nostra història el 3d10fm. Bona feina de la reportera, i grans records d'aquella jornada màgica.

Recomanacions literàries: "On la terra s'acaba. De Vilanova al Cho Oyu".

El passat dissabte vaig visitar Vilanova i la Geltrú amb el meu germà i ens vam retrobar amb alguns amics vilanovins de la colla castellera dels Bordegassos. Un d'aquests, el Marcelí, ens va portar el seu llibre recentment publicat de l'ascens al cim del Cho Oyu, a l'Himàlaia, l'any 2005, amb un grup d'amics vilanovins del grup excursionista Talaia. El llibre, ocupa poc menys d'un centenar de pàgines i resulta força amè i entretingut. Amb una narrativa que aconsegueix que et posis des de bon principi en la pell dels protagonistes i les seves aventures i desventures. Sens dubte, una bona lectura per aquests dies de calor que arriben... El llibre està editat per l'editorial El cep i la nansa.

El "temazo" del dimecres. Brams - "El President".

Ahir, el Poc Honorable exPresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Solei, va arribar als 85 tacos, més content que un gínjol i una mica més tranquil que fa uns mesos quan es va destapar el cas de frau en el que s'ha vist implicada la pràctica totalitat de la seva família. La Família.

L'any 1992, el grup berguedenc Brams li dedicava aquesta cançó inclosa al seu disc "Amb el rock a la faixa". Ja per aquells anys, la banda del mític Titot ja intuïen que no tot eren flors i violes a la vida del PH President. Sexe, drogues, rock and roll... i butxaques plenes de diner negre!