Record de Mallorca (Oct. 2006). Punks Not Dead!!

20 anys de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa.

CSO KORK 3, al carrer Puignovell, desallotjat l'any 1999.

L'espai avui en dia, un solar abandonat al centre de Terrassa.

El passat 27 de setembre es van complir 20 anys de la primera ocupació, d'una antiga nau industrial al carrer del Bruc, de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa. S'iniciava d'aquella manera un intens i llarg període d'ocupacions, lluites, reivindicacions diverses (contra el Golf de Torrebonica, contra les ETT, No a la Guerra, contra la societat patriarcal...) d'un grup de joves terrassencs disconformes amb la realitat social que vivien i amb ganes de canviar coses.

Aquella primera ocupació al barri de Can Aurell, va suposar una forta sacsejada en les consciències de molts joves terrassencs que es van veure atrets pel moviment i es van sumar a la causa. Desenes de voluntaris es van prestar a netejar el local i a fer-hi reformes per poder-lo convertir en un centre social autogestionat, on poder-hi organitzar activitats sense la supervisió i el vist-i-plau de les autoritats. Aquesta primera aventura no va durar gaire, al voltant d'un mes, però va ser l'embrió d'un moviment que va anar creixent i fent-se fort els següents anys.

A la primera ocupació li van seguir un bon grapat més. A saber: Sant Gaietà, Vapor Ventalló (Kork 1), Sant Jaume (Kork 2), Puignovell (Kork 3), Vallparadís (Kork 4), el Fanalet al carrer Sant Francesc, carrer del Nord, el Kasalet, l'Atzur (4t any d'ocpuació al carrer Arquímedes)... i així fins a dia d'avui en que el jovent de la ciutat ha mantingut viva la flama del moviment i de les seves reivindicacions.

Malauradament, la repressió policial i judicial, i en part també, la intoxicació mediàtica, van acabar desgastant el col·lectiu, que va anar perdent força a principis del segle 21. En tot cas, ningú podrà borrar de la memòria d'un bon grapat de terrassencs aquells anys d'efervescència revolucionària i de desvetllament de consciències.

Malgrat la visió negativa i força esbiaxada de bona part de la societat envers els okupes, crec que el temps ha acabat donant la raó a aquells que es van alçar contra el sistema, i van lluitar contra l'especulació immobiliària, els abusos de bancs i caixes, i la connivència dels polítics. 

Aquest cap de setmana se celebra a Terrassa el 20è aniversari de l'Assemblea d'Okupes. Podeu veure els actes que es portaran a terme aquí.

Diari Ara: "La inversió en educació a Catalunya, a nivell del Perú."

Foto: Francesc Melcion.

(Article de Núria Martínez publicat al diari Ara el dimarts 4 d'aquest mes).

Innovació?? I la inversió?? 

"Estem a nivells del Perú, Laos o Guatemala". Aquest és el diagnòstic de la inversió educativa a Catalunya que recull la Fundació Bofill en el seu informe 'Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015' fet amb dades del 2013. La inversió pública catalana en aquest camp és, de fet, la més baixa de tot Europa i representava només el 2,8% del PIB català d’aquell any, mentre que l’estudi mostra que el Perú inverteix l’equivalent al 2,76% del seu PIB i Laos i Guatemala, una dècima més.

Amb aquestes ràtios, Catalunya es troba encara a la meitat de la inversió que la llei d’educació de Catalunya (LEC) ambicionava per al 2017, i que passava per arribar al 6% del PIB. "El sistema educatiu està infradotat i no s’ha enfonsat en els resultats acadèmics per l’entrega dels docents", va concloure ahir l’autor de l’estudi i professor de sociologia de l’educació de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Martínez-Celorrio. Les males notícies de l’informe de la Fundació Bofill, dirigit pel secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (Acup), J osep Maria Vilalta, no acaben aquí. En l’àmbit europeu, Catalunya és el sisè país que més ha retallat en educació, juntament amb Romania, Letònia, Lituània, Bulgària i Portugal. La retallada educativa a Europa fins al 2012 va ser de 3,4%, mentre que Espanya va retallar fins un 14,6% entre 2009-2013. Això vol dir que Espanya ha retallat en educació quatre vegades més que el conjunt de la UE. Catalunya, fins a cinc cops més.

Amb xifres concretes, l’informe assegura que l’austeritat de la despesa educativa pública a Catalunya entre 2009-2013 ha significat una retallada de 1.157 milions, que representa un 16,7%. La tisorada ha tingut una relació inversa amb la demografia escolar: hi ha hagut un increment de 98.000 alumnes en les etapes no universitàries i de 2.700 a les universitats en aquests anys. Perquè Catalunya s’equipari a la mitjana europea, la Fundació Bofill reclama invertir 5.026 milions d’euros addicionals, fins a tenir un pressupost total de 10.800 milions.

Sous dels docents a la baixa

Si s’analitza el volum absolut de les retallades, s’observa que el 58% ha recaigut en els salaris dels docents i el 21% a les partides i programes per a la inclusió i la igualtat d’oportunitat. La inversió, segons Vilalta, s’ha de fer de manera "selectiva" i potenciar l’equitat i la innovació a les aules. En un moment que tot el sector reclama innovació a les escoles, l’informe reconeix l’onada de centres que estan canviant per respondre a les necessitats d’aprenentatge del segle XXI, però denuncia que el panorama de la recerca i la innovació "es caracteritza per la falta de lideratge de l’administració pública".

El text reivindica intervenir d’urgència en tres àmbits: en els recursos que dedica l’Administració, en l’autonomia dels centres i en la formació del professorat. Com a horitzó, la professora del departament de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Mar Camacho reclama un pla públic de promoció de la innovació que "detecti i inverteixi en models innovadors".

Camacho considera que cal enfortir el centre educatiu com a motor i dotar-lo d’autonomia. Igualment assenyala la preparació dels docents com un repte clau. Segons l’anuari, un dels reptes és "fomentar polítiques de formació orientades a la innovació". Aquest és un dels dotze reptes que posa sobre la taula l’anuari. Entre d’altres, també reclama el plurilingüisme, millores en l’escola inclusiva o la reducció de l’abandonament escolar prematur. Ara només queda posar-se a treballar per aconseguir-ho.

El "temazo" del dimecres. KOP - "Acció directa".

Ahir van començar els macro judicis pel cas Gurtel i el de les targetes Black de Bankia. Als seients dels acusats un bon grapat d'exdirigents i exmilitants del PP. Sí, el partit que va guanyar les darreres eleccions estatals...

En previsió que la (in)justícia serà, com acostuma a passar en aquests casos, molt benèvola amb els corruptes i mafiosos, haurem de confiar en la justícia divina o la justícia popular.

Comença la caça,
justícia racista,
polítics corruptes,
ministres de la guerra!

Vols treballar de mestre? Fes-te amic d'un/a director/a!!

 

 

Llistes d'assignacions de places de mestre d'Educació Física al Valles Occ.

La LEC (Llei Educativa de Catalunya), entre d'altres estropicis, ha permès que les direccions dels centres públics (igual que sempre han pogut fer els privats i concertats), tinguin autonomia per triar una part de la plantilla docent. Sobretot pel que fa als interins i substituts, tot i que també es dóna amb alguns funcionaris sense la plaça definitiva.

Des de fa un parell d'anys el Departament ha possibilitat que les direccions dels centres poguessin reclamar/proposar/confirmar la continuïtat, o directament l'arribada, d'un o més mestres als seus centres, sense importar el número d'ordre (antiguitat) a la Borsa. Resultat: aquest curs, prop d'un 65% de les assignacions de places de mestres interins ha estat mitjançant la proposta de les direccions. És a dir, a dit!

S'ha acabat doncs l'objectivitat de les assignacions per posició a la Borsa per donar pas a la subjectivitat del criteri de les direccions dels centres. Aquest poder de decisió que s'ha atorgat a les direccions pot comportar un abús de poder d'aquestes cap als mestres no fixes que hauran d'abaixar el cap i sotmetre's als manaments de les direccions per tal de tenir possibilitats de mantenir el lloc de treball.

Recordeu directors/es que també sou treballadors/es!!!

Gràcies Rigau!!!

#VullUnAmicDirector

Sortim del cau...

Ja està? Ja s'ha acabat el Concurs o encara queda alguna jornada més? No? Podem tornar a gaudir dels catells a les places i a les viles? Doncs vinga va, som-hi Minyons!!!

Proposta personal per una "modernització" dels castells.

Aquest cap de setmana se celebra a Tarragona l’”espectacle casteller més gran del món” (de l’univers fins i tot), és a dir, el Concurs de Castells, o el que és el mateix, la Biennal de Tarragona, a la TAP tarragonina, és a dir, la Tarragona Arena Plaça, és a dir, la plaça de toros tarragonina. Tot això, sota els auspicis de l’ajuntament de Tarragona, el suport de la CCCC, és a dir, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i d’uns quants patrocinadors amb molts calés (no direm noms per no donar-los publicitat).

Més de 40 colles, entre aquest cap de setmana i el passat a Torredembarra, es presten i participen (si es guanyen el dret a participar) ufanoses i emocionades a aquesta competició bianual que any rere any creix en nombre de colles, castellers, mitjans de comunicació, patrocinadors, ambulàncies, despeses i ingressos.

En vista de l’èxit rotund que any rere any està aconseguint aquesta competició castellera única, em pregunto si no ha arribat l’hora de plantejar-se (la CCCC hauria de liderar la iniciativa) una LLIGA DE CASTELLS PROFESSIONAL!!!

Crec que l’evolució del fet casteller en els darrers anys (esportivització, rellevància mediàtica, increment de colles, castellers, patrocinadors i mercantilització, expansió internacional, conversió de colles en autèntiques empreses, etc., etc.), sumat a l’èxit i l’emoció amb que es viu (des que acaba un fins que comença l’altre) l’única competició oficial dins del calendari casteller, porta a pensar que potser ha arribat l’hora de fer el darrer pas cap a la creació de la LCP, la Lliga de Castells Professional.

Per si de cas els que manen (CCCC + CZT) veuen amb bons ulls la proposta, aquí els deixo algunes idees de com es podria organitzar tot plegat:

-         Hi hauria diferents categories: Colles de Gamma Extra, Colles de 9, Colles de 8, Colles de 7, Colles de 6, i Colles Universitàries. Es podria promocionar de categoria o perdre-la (excepte amb els universitaris).

-         Es crearia un Col·legi d’Arbitres Castellers per formar un equip de jutges que regulessin cada una de les actuacions celebrades. L’equip arbitral podria estar compost per un arbitre a peu de pinya, un parell d’arbitres-càmera, i un quart arbitre en algun balcó o terrat del terreny de joc (plaça).

-         Abans de cada atuació es podrien escoltar els himnes de les colles participants (les que no en tinguin l’hauran de composar).

-         La temporada castellera s’hauria de desenvolupar de Sant Josep a Santa Llúcia. Es podrien reservar alguns caps de setmana per a partits internacionals (Xina, Xile, França, Andorra, Anglaterra, Dinamarca...).

-         Caldria establir uns topalls salarials perquè no passes com al futbol que la cosa s’ha marxat de mare. I regular el tema de traspassos, i fitxatges de menors. La CCCC, a banda de regular la competició, tindria capacitat sancionadora (tot i que coneixent-los ja m’imagino a qui acabarien afavorint sempre...).

-         Al final de temporada es podria fer la gala de la LCP amb entrega de guardons als millors castellers. A saber: faixa d’or al millor pilaner; premi “figuereta” a l’acció més espectacular de la temporada; premi “creu roja” al casteller que hagi patit més caigudes; premi “ole tus güebos” a l’anxeneta més valenta...

-         S’hauria de permetre la inserció de publicitat a les camises per aconseguir millors patrocinis per a les colles. Les camises de les colles es podrien vendre als establiments comercials i d’aquesta manera incrementar el nombre d’efectius a les places.

-         S'hauria de facilitar la tasca dels mitjans de comunicació, tant als partits com als entrenaments. Rodes de premsa, entrevistes a peu de plaça, foto de les colles abans de l’inici del partit...

Vaja, i segur que es podrien fer moltes més coses per tal d’organitzar la competició i fer dels castells quelcom més excitant encara, si cap. Si ens agrada competir, per què no ho fem bé d'una vegada?