Cecília Bayo: "L’escola pública en mans de la nova filantropia".

(Article de Cecília Bayo per a la revista digital de cultura El Núvol)

Escola Nova 21 ha sabut materialitzar en un projecte concret allò que estava en el cap i en el cor de moltes persones. I ho ha sabut fer en el moment més idoni. Durant el curs 2010-2011 la inversió del Departament d’Ensenyament en formació permanent del professorat de la pública va ser de 8.189.460 euros. Quatre cursos més tard, el 2014-2015, ho va ser de 181.000 (gairebé el mateix que la Diputació de Barcelona dedicarà al projecte Escola Nova 21). És a dir, en quatre anys, la inversió pública en el reciclatge del professorat d’infantil, primària i secundària de Catalunya ha descendit un 97,78%.

Ens trobem, doncs, amb un Departament d’Ensenyament que ha desinvertit dràsticament en el seu principal actiu —els docents— i que no ha traçat cap política estratègica de reciclatge. I, davant el deteriorament d’un servei públic essencial com ho és la formació del personal docent, qui no veuria en la privatització d’aquest servei una sortida natural?

I de sobte arriba Escola Nova 21 i té lloc una doble externalització: la de la formació permanent d’alguns docents i la de la política pública que la defineix, que es deixen en mans de La Caixa i la Fundació Jaume Bofill. A la privatització s’hi suma, a més, la generació d’un nou mercat, el de les escoles innovadores, que crea desigualtats en el si de la xarxa d’escoles públiques, on ja es distingeix entre escoles avançades a un extrem i escoles contenidor a l’altre.

Aquest procés de privatització i mercantilització no és nou, de fet s’inclou dins l’anomenada nova filantropia, una nova forma de caritat on empreses i entitats privades (com La Caixa amb EduCaixa, el Banco Santander amb el programa Empieza por Educar o la Fundació Telefónica amb Educared) s’aboquen a les problemàtiques socials, en aquest cas educatives, per aportar solucions no només dineràries (com feia la filantropia tradicional) sinó també amb la creació de polítiques, indicadors de qualitat, models organitzatius i una estreta participació del patrocinador, que actua com a assessor.

Són els bancs, les empreses i les entitats privades els artífexs que han de definir les línies polítiques i la gestió de l’educació pública? És l’educació de les persones una dimensió que cal sotmetre a les lògiques de mercat? És el futur del Departament d’Ensenyament el convertir-se en un actor residual que es limiti a tancar la porta a les iniciatives ciutadanes com la ILP Educació i a obrir-la a les iniciatives privades com les de La Caixa i la Fundació Jaume Bofill?

Els "no nacionalistes" espanyols es tornen a enfadar amb Piqué.

La samarreta de Piqué amb les mànigues retallades. (Foto: Diari Ara).

Ahir, la selecció espanyola jugava un partit de la fase de classificació pel mundial de Rússia 2018 a Albània. El partit no hagués tingut  gaire més transcendència que saber si tots els jugadors del Barça estaran disponibles pel proper partit de lliga, de no haver sorgit una nova polèmica mediàtica al voltant del jugador català Gerard Piqué.

Resulta que alguns seguidors del combinat espanyol es van sentir ofesos pel fet que Piqué jugués amb una samarreta amb les mànigues retallades, i que no lluís el diminut ribet amb els colors vermell i groc de la bandera pàtria. Sembla mentida que aquells que tant critiquen la radicalitat del nacionalisme català siguin tan bel·ligerants amb un fet tan banal i insignificant com tallar-se les mànigues de la samarreta, probablement per una qüestió pràctica més que no pas estètica.

Per cert, que Gerard Piqué ha anunciat la seva retirada de la selecció espanyola per després del Mundial de Rússia del 2018. Entenc doncs que el bo d'en Piqué no contempla la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent abans d'aquella data. Perquè en el cas que fóssim independents abans del Mundial de Rússia, que faria Piqué?

Gay de Liébana: "Vivim en un país de xoriços"... Marxem doncs??

Interessant al·locució de l'expert en Dret Fiscal, el professor Jose Maria Gay de Liébana, en una conferència per l'Associació Professional d'Assessors Fiscals de la Comunitat Valenciana l'any 2013. Tanmateix, com si fos ahir...

Record de Mallorca (Oct. 2006). Punks Not Dead!!

20 anys de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa.

CSO KORK 3, al carrer Puignovell, desallotjat l'any 1999.

L'espai avui en dia, un solar abandonat al centre de Terrassa.

El passat 27 de setembre es van complir 20 anys de la primera ocupació, d'una antiga nau industrial al carrer del Bruc, de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa. S'iniciava d'aquella manera un intens i llarg període d'ocupacions, lluites, reivindicacions diverses (contra el Golf de Torrebonica, contra les ETT, No a la Guerra, contra la societat patriarcal...) d'un grup de joves terrassencs disconformes amb la realitat social que vivien i amb ganes de canviar coses.

Aquella primera ocupació al barri de Can Aurell, va suposar una forta sacsejada en les consciències de molts joves terrassencs que es van veure atrets pel moviment i es van sumar a la causa. Desenes de voluntaris es van prestar a netejar el local i a fer-hi reformes per poder-lo convertir en un centre social autogestionat, on poder-hi organitzar activitats sense la supervisió i el vist-i-plau de les autoritats. Aquesta primera aventura no va durar gaire, al voltant d'un mes, però va ser l'embrió d'un moviment que va anar creixent i fent-se fort els següents anys.

A la primera ocupació li van seguir un bon grapat més. A saber: Sant Gaietà, Vapor Ventalló (Kork 1), Sant Jaume (Kork 2), Puignovell (Kork 3), Vallparadís (Kork 4), el Fanalet al carrer Sant Francesc, carrer del Nord, el Kasalet, l'Atzur (4t any d'ocpuació al carrer Arquímedes)... i així fins a dia d'avui en que el jovent de la ciutat ha mantingut viva la flama del moviment i de les seves reivindicacions.

Malauradament, la repressió policial i judicial, i en part també, la intoxicació mediàtica, van acabar desgastant el col·lectiu, que va anar perdent força a principis del segle 21. En tot cas, ningú podrà borrar de la memòria d'un bon grapat de terrassencs aquells anys d'efervescència revolucionària i de desvetllament de consciències.

Malgrat la visió negativa i força esbiaxada de bona part de la societat envers els okupes, crec que el temps ha acabat donant la raó a aquells que es van alçar contra el sistema, i van lluitar contra l'especulació immobiliària, els abusos de bancs i caixes, i la connivència dels polítics. 

Aquest cap de setmana se celebra a Terrassa el 20è aniversari de l'Assemblea d'Okupes. Podeu veure els actes que es portaran a terme aquí.

Diari Ara: "La inversió en educació a Catalunya, a nivell del Perú."

Foto: Francesc Melcion.

(Article de Núria Martínez publicat al diari Ara el dimarts 4 d'aquest mes).

Innovació?? I la inversió?? 

"Estem a nivells del Perú, Laos o Guatemala". Aquest és el diagnòstic de la inversió educativa a Catalunya que recull la Fundació Bofill en el seu informe 'Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015' fet amb dades del 2013. La inversió pública catalana en aquest camp és, de fet, la més baixa de tot Europa i representava només el 2,8% del PIB català d’aquell any, mentre que l’estudi mostra que el Perú inverteix l’equivalent al 2,76% del seu PIB i Laos i Guatemala, una dècima més.

Amb aquestes ràtios, Catalunya es troba encara a la meitat de la inversió que la llei d’educació de Catalunya (LEC) ambicionava per al 2017, i que passava per arribar al 6% del PIB. "El sistema educatiu està infradotat i no s’ha enfonsat en els resultats acadèmics per l’entrega dels docents", va concloure ahir l’autor de l’estudi i professor de sociologia de l’educació de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Martínez-Celorrio. Les males notícies de l’informe de la Fundació Bofill, dirigit pel secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (Acup), J osep Maria Vilalta, no acaben aquí. En l’àmbit europeu, Catalunya és el sisè país que més ha retallat en educació, juntament amb Romania, Letònia, Lituània, Bulgària i Portugal. La retallada educativa a Europa fins al 2012 va ser de 3,4%, mentre que Espanya va retallar fins un 14,6% entre 2009-2013. Això vol dir que Espanya ha retallat en educació quatre vegades més que el conjunt de la UE. Catalunya, fins a cinc cops més.

Amb xifres concretes, l’informe assegura que l’austeritat de la despesa educativa pública a Catalunya entre 2009-2013 ha significat una retallada de 1.157 milions, que representa un 16,7%. La tisorada ha tingut una relació inversa amb la demografia escolar: hi ha hagut un increment de 98.000 alumnes en les etapes no universitàries i de 2.700 a les universitats en aquests anys. Perquè Catalunya s’equipari a la mitjana europea, la Fundació Bofill reclama invertir 5.026 milions d’euros addicionals, fins a tenir un pressupost total de 10.800 milions.

Sous dels docents a la baixa

Si s’analitza el volum absolut de les retallades, s’observa que el 58% ha recaigut en els salaris dels docents i el 21% a les partides i programes per a la inclusió i la igualtat d’oportunitat. La inversió, segons Vilalta, s’ha de fer de manera "selectiva" i potenciar l’equitat i la innovació a les aules. En un moment que tot el sector reclama innovació a les escoles, l’informe reconeix l’onada de centres que estan canviant per respondre a les necessitats d’aprenentatge del segle XXI, però denuncia que el panorama de la recerca i la innovació "es caracteritza per la falta de lideratge de l’administració pública".

El text reivindica intervenir d’urgència en tres àmbits: en els recursos que dedica l’Administració, en l’autonomia dels centres i en la formació del professorat. Com a horitzó, la professora del departament de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Mar Camacho reclama un pla públic de promoció de la innovació que "detecti i inverteixi en models innovadors".

Camacho considera que cal enfortir el centre educatiu com a motor i dotar-lo d’autonomia. Igualment assenyala la preparació dels docents com un repte clau. Segons l’anuari, un dels reptes és "fomentar polítiques de formació orientades a la innovació". Aquest és un dels dotze reptes que posa sobre la taula l’anuari. Entre d’altres, també reclama el plurilingüisme, millores en l’escola inclusiva o la reducció de l’abandonament escolar prematur. Ara només queda posar-se a treballar per aconseguir-ho.

El "temazo" del dimecres. KOP - "Acció directa".

Ahir van començar els macro judicis pel cas Gurtel i el de les targetes Black de Bankia. Als seients dels acusats un bon grapat d'exdirigents i exmilitants del PP. Sí, el partit que va guanyar les darreres eleccions estatals...

En previsió que la (in)justícia serà, com acostuma a passar en aquests casos, molt benèvola amb els corruptes i mafiosos, haurem de confiar en la justícia divina o la justícia popular.

Comença la caça,
justícia racista,
polítics corruptes,
ministres de la guerra!