Mai no caminareu sols.

Joan Coma (Vic), Josep Téllez (Badalona), Montse Venturós (Berga).

Joan Coma: 'Desobediència, fa temps que en reclamem. Nosaltres hem dit que per fer la truita primer s'han de trencar els ous'.

Josep Tellez: "L'atac a l'Ajuntament de Badalona és més un atac contra la democràcia que contra l'independentisme".

Montse Venturós: "Desobediència i mil vegades desobediència com a eina d'acció contra el règim! Som aquí i hi serem!"

Aquesta gent (i alguns/es altres) es mereix tota la solidaritat i suport de tots els demòcrates del món. Són punta de llança de la lluita per les llibertats del poble català. Si tots els nostres representants polítics fossin com aquests, ja faria dies que seríem independents. O com a mínim ja hauríem pogut votar el què volem ser. 

Contra la tirania #desobediència!!!

Ara sí: Brutal! Èpic! Gloriós!

4d10fm, 3d10fm, 4d9 (Plaça del Blat, Valls).

Fa unes setmanes criticava des d'aquest bloc l'actitud d'alguns periodistes i pseudoperiodistes, i fins i tot d'alguns castellers o aficionats castellers, que van qualificar l'actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Tecla de Tarragona (4d10fm c, 3d10fm c, 4d9p c, pd6) d'èpica, brutal o gloriosa. Al meu entendre, una actuació on et cauen tres dels quatre castells intentats, mai pot considerar-se ni brutal, ni èpica, ni gloriosa. Més aviat "desafortunada" o "accidentada".

El que ahir es va viure a la Plaça del Blat de Valls és força diferent. La Colla Vella va excel·lir amb tres castellassos a l'abast de ben poques colles (4d10fm, 3d10fm, 4d9), i tots descarregats!! Fins i tot van decidir no arriscar amb el pilar final, que els hagués permès signar una actuació encara més espectacular, però que no devia donar prou garanties (xapó)... Tanmateix, estic convençut que l'any vinent podrem veure l'actuació completa més aviat que tard.

Enhorabona a la Colla Vella per la gran diada de Santa Úrsula, i ànims a la Colla Joves que ahir no va tenir el dia... 

Una de filigranes en bici per BCN.

Reproduïu el vídeo i flipeu...

Els Minyons a Singapur.

3d8 a Marina Bay Sands, a Singapur (Foto: Mondiari).

Aquesta setmana, més de 200 minyons han estat representant la cultura catalana, i el fet casteller en particular, a Singapur, on se celebrava la Fira del Turisme més important de l'Àsia, la ITB Asia. A banda de l'actuació dins del marc de la Fira, també han realitzat diverses actuacions i tallers: al nou restaurant FOC del cuiner català Nandu Jubany a l'illa de Sentosa, a l'espai Palawan Kidz City de la companyia aèria Qatar Airways (gràcies pels descomptes!), davant la seu de l'Ocean Financial Centre, i en un parell d'escoles.

Enhorabona a tots els que han treballat perquè els Minyons haguem pogut mostrar la nostra cultura a terres llunyanes, i espero que tothom hagi gaudit l'experiència, i que tornin amb energies renovades pel tram final de temporada en que volem tornar a encarar reptes majúsculs.

Som-hi Minyons! Gràcies Singapur!

#samataoPaco.

L'estàtua decapitada del dictador Franco ahir al terra davant de l'espai cultural del Born a Barcelona.

L'àrea de cultura de l'Ajuntament de Barcelona va decidir organitzar una exposició sobre l'època franquista i la dictadura, i no se li va ocórrer millor lloc que a l'emblemàtic espai del Born, un lloc amb una forta càrrega simbòlica per a molts catalans, i un espai de memòria històrica de la resistència dels barcelonins contra les tropes borbòniques del rei Felip V. I mira que hi ha llocs a Barcelona per a muntar exposicions...

Després de moltes discussions i debats públics al voltant de la iniciativa del govern barceloní, el dilluns van instal·lar l'estàtua eqüestre amb el cap tallat del dictador i també una estàtua de la victòria, dues figures que s'havien retirat de l'espai públic fa tot just set o vuit anys (té collons això!). La del dictador ha patit diverses mostres de rebuig des del primer dia que va aparèixer. A saber: llançament d'ous, de pintura, penjada de bandera estelada, de bandera del col·lectiu LGTB, nina inflable acompanyant al dictador, cap de porc on hauria de ser el cap del dictador, escrits diversos...

Finalment, ahir al vespre tres encaputxats van decidir anar un pas més enllà i van fer caure la estàtua amb la força dels seus braços. L'ajuntament ha decidit que no la tornaran a instal·lar al seu lloc i que se l'emportaran cap al magatzem de nou.

40 anys després el poble ha aconseguit derrocar a Franco... Una mica tard potser...

No, Miquel Botella, no. Nosaltres no som d'eixe món.

Els jugadors de l'Athletic fent pinya per celebrar un gol.

Extracte de l'escrit del Miquel Botella a la revista Castells aparegut ahir, 19 d'octubre.

"D’altra banda, amb una lectura més castellera del Concurs, els Minyons de Terrassa, per justificar la seva absència, podrien estalviar-se explicacions poc convincents com que els castells no es poden puntuar o que ells no es fixen en el que fan les altres colles. Podrien dir que competeixen com tothom –perquè la competitivitat és una part indestriable i present en tota activitat humana– i que si no van al Concurs és perquè d’això n’han fet un senyal d’identitat. És la manera que han trobat de diferenciar la seva marca, de ser “més que un club”. Tot i que si el Concurs arriba a convertir-se en la Gran Festa dels Castells, com crec que va camí de fer, la fonamentació d’aquesta marca els resultarà cada cop més que complicada."

El senyor Botella encara no s'ha adonat que els Minyons venim a ser l'Athletic de Bilbao dels castells. Els bascos fan un senyal d'identitat del fet de no fitxar jugadors que no siguin bascos. Els Minyons, ho hàgim pretès o no, som la colla que no competeix (oficialment vaja ;-)). Tanmateix, crec que als Minyons ens ha anat bastant millor que a l'Athletic darrerament, si més no en quant a èxits aconseguits. I tot sense anar al SUPER-MEGA-ULTRA-ÚNIC-ESPECTACULAR Concurs de Castells de Tarragona...

I, efectivament, aquesta "marca", el "més que un club" ("#SomlaColla" en diem nosaltres) que etziba el borinot, resulta complicada de defensar i mantenir, en un escenari on tots els mitjans de comunicació intenten esportivitzar el fet casteller i focalitzen tant en l'aspecte competitiu. És per aquest motiu que el Concurs té tant d'èxit.

Recorda la "marca" Barça de no lluir publicitat a la samarreta?? Més de 40 anys de "marca" fins que 35 milions d'euros van aconseguir acabar amb aquesta senya d'identitat. No descarto que els Minyons acabem renunciant a la "marca" "NO al Concurs" per menys de la meitat que van pagar al Barça.

Per altra banda, és comprensible que un espectacle com el Concurs tingui èxit. També tenen o tenien èxit els combats de boxa, les "corridas de toros", o les lluites de gladiadors, encara que a mi tampoc no m'agradin ni perdi un minut en mirar-m'ho.

Crec que el senyor Botella obvia, intencionadament i malèvola, moltes qüestions que sap que als Minyons no ens agraden del Concurs, i resumeix d'una manera simplista la nostra posició negativa, en el tema dels punts i en una qüestió de "marca", que també, però no tant sols... (la durada; el cost per les colles; l'espai inadequat; el hooliganisme futbolero; la reglamentació coaccionadora i fins a cert punt nociva per a la seguretat dels castells; l'híper valoració dels castells carregats per tal que les colles arrisquin; pagar entrada; l'impediment per al públic per fer pinya a les colles, la lliga anual dels punts pel Concurs; el negoci cada dia més gran que hi ha al darrera (Damm, Repsol, Movistar, BBVA...); el menyspreu a les colles "no grans" i als castells "no gamma extra" etc., etc.) 

Si a vostè no el preocupen totes aquestes qüestions i gaudeix competint al Concurs, endavant les atxes. Però li demano que respecti la posició dels Minyons i no faci judicis de valor amb argumentacions conscientment esbiaixades.

El "temazo" del dimecres. Mártires del Compás - "Escombros".

El grup sevillà Martirés del Compás defineix la seva música com Flamenco Billy, i dins de l'àlbum "Empaquetado al vacio", incloïa aquest tema. La veu de Chico Ocaña, aflamencada, trencada, i sempre reconeixible, dóna força a les cançons de la banda, que ha tingut períodes d'inactivitat i d'activitat des de l'inici l'any 1992.

A banda d'una veu captivadora, el líder i cantant de la banda, sabia connectar amb el seu públic i sempre l'interpelava amb els seus comentaris catxondos. Recordo un concert ja fa uns quants anys, al ja desaparegut festival "Rock a Llerona" que va demanar al públic que deixessin de llençar-li porros a l'escenari perquè al final vindrien els Mossos a detenir-lo.