Tornar a néixer.

Ahir vaig veure, atònit, al Telenoticies, les imatges d'aquesta dona peruana que aconsegueix sortir amb vida d'una allau de llot i fustes que l'arrossegava cap al mar, i que amb les forces justes aconsegueix alçar-se pel seu propi peu i apropar-se fins on hi havia un grup de persones observant el desastre perquè la recullin, ja sense forces per continuar lluitant.

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol...

El "temazo" del dimecres. The Soul Beams - "Hold on".

Des d'avui i fins al diumenge 2 d'abril se celebra a Terrassa el 36è Festival de Jazz. No sóc un amant del gènere, i de fet, detesto bastant l'elitisme que destil·la l'ambientillo aquí a Terrassa, però m'agrada apropar-me els dissabtes al migdia al concert gratuït de la Plaça Vella. Sobretot quan fa solet i quan hi ha grups amb una mica de marxeta. De fet, a Terrassa, es podria dir que el Festiva de Jazz dóna el tret de sortida a la primavera.

El dissabte 1 la cita és pràcticament ineludible ja que hi ha una de les bandes més prometedores i interessants de la nostra ciutat, els The Soul Beams, una banda de joves músics, fans dels ritmes souleros, que s'uneixen a finals del 2015 per interpretar clàssics del soul i el funk.

De desobediència en desobediència fins a la victòria final.

Ahir es va fer pública la sentència condemnatòria per als principals gestors del "procés de participació ciutadana" del 9N, Mas, Rigau i Ortega. Se'ls condemna a dos anys, 18 mesos i 21 mesos, respectivament, d'inhabilitació per desobediència per impulsar la consulta, lluny dels 10 anys que demanava la inquisició (perdó, la fiscalia).

L'Estat espanyol, de la mà de l'instrument judicial torna a donar mostres evidents de la seva fòbia a la democràcia, condemnant als representants electes del poble català que tan sols van obeir la demanda democràtica de milions de persones que els havien votat, en part, sota el compromís de tirar endavant aquesta consulta.

Com diria Montesquieu: "No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota l'escalfor de la justícia"...

Ni un pas enrere!!!

Innovació sense equitat, per a què tot continuï (més o menys) igual.

Els ponents a la taula del debat sobre educació organitzat pel grup municipal d'ERC a la BCT.

El passat dissabte al matí, la secció local d'ERC va organitzar una interessant jornada sobre educació amb diferents ponents del món educatiu. A destacar la presència del director d'Escola Nova 21, Eduard Vallory, i de l'ex Conseller d'Educació amb el govern tripartit, Josep Bargalló, que van obrir i tancar, respectivament, la sessió.

Personalment, vaig trobar molt interessant l'exposició per part de l'ex regidora per Iniciativa al govern municipal de Mataró (2004-2011), de les polítiques de distribució equitativa d'alumnat amb necessitats especials entre els centres públics i els concertats de la ciutat, per evitar una concentració desequilibrada en els centres públics. Se'n van sortir a mitges, en part per la resistència d'algunes famílies a haver-se de desplaçar gaire lluny de la zona de residència, i en part per la resistència d'alguns centres concertats a assumir a aquest tipus d'alumnat.

També vam conèixer les realitats oposades de dos centres de la nostra ciutat: l'escola Montserrat (amb més d'un 95% d'alumnat de família immigrant) i l'escola Pia (que no va voler donar la dada sobre percentatge d'alumnat de família immigrant). El primer és un centre "innovador" des de l'any 2001 en què es va convertir en una Comunitat d'Aprenentatge. Li vaig preguntar a la directora del centre si tenia dades del percentatge d'alumnat que havia arribat a cursar estudis universitaris des d'aleshores, i em va dir que no la tenia, però que sabia d'uns quants alumnes que estaven a la universitat... 

De fet, la pregunta, sobre immigració i "èxit educatiu" anava dirigida a les dues directores, i la de l'escola Pia directament va fer com si se n'hagués oblidat de la pregunta. Això sí, va responsabilitzar a la segregació urbanística de la segregació educativa. Com si aquest handicap fos insalvable...! Sense tenir la dada, m'atreveixo a fer una aproximació del percentatge d'alumnes d'una escola i de l'altra que arriben a la universitat: un 5% del Montserrat i un 50% de la Pia?? Després alguns dirigents polítics en diran èxit educatiu d'això del Montserrat... i, per descomptat, tinc claríssim que èxit educatiu no equival a cursar estudis universitaris, però... "al pan pan y al vino vino".

Deia l'Eduard Vallory que l'escola d'avui ens indica quin tipus de societat volem tenir (o alguna frase similar). Doncs trist futur ens espera. Amb els nivells de segregació escolar que algunes escoles pateixen, quin tipus de societat ens oferirà el futur? Quina manca de cohesió social ens espera! Quina convivència? Em sembla a mi que a les elits dirigents del nostre país, la cohesió social els importa molt menys del que diuen, i que els preocupa principalment mantenir certs privilegis i que les estructures socials no es modifiquin gaire.

Si realment ens creiem això de l'educació com a motor de transformació, de cohesió social, de convivència i d'ascensor social, potser que ens fixem una mica en els països on realment funciona i no tan sols pel que fa als aspectes metodològics si no també pel que fa a equitat i igualtat d'oportunitats.

Paelles que fan primavera.

Paella valenciana a l'institut. Espectacle pels sentits.

Bon menjar i beure, i bona companyia.

Paella valenciana amb fesols, bajoques, carxofes, conill...

Nyam-nyam...

Paella de peix a Vacarisses.

Passejades de luxe.

Les muntanyes del Pirineu carregades de neu al fons. Vista des del cim de La Mola.

Hi ha dies que pujar a La Mola és un passeig espectacularment agradable. Sol, llum, ni fred ni calor i poca gent. Un luxe. M'ha acompanyat el meu cosí Roger i hem recordat, llargament i emocionada, la gran gesta blaugrana del passat dimecres. Ell també és un apassionat del futbol, i ara treballa de periodista esportiu, així que sempre és engrescador parlar del tema amb ell.