 |
| Foto: ACN. |
Aquests dies hem conegut algunes dades objectives dels efectes de la segregació escolar. Tanmateix, aquestes dades se centren únicament en aspectes d'adquisició de coneixements (competències bàsiques) i no ens diuen res pel que fa a nivells de cohesió social, de convivència o d'igualtat d'oportunitats. Malauradament, aquests aspectes són més difícilment avaluables, tot i que al cap i a la fi és el més important, sota el meu parer, i sense oblidar la formació integral de la persona per al seu desenvolupament complet, del procés educatiu.
(Notícia publicada per el diari digital Nació Digital).
Un informe encarregat per l'Ajuntament de Barcelona detecta grans
diferències entre districtes en matèria d'èxit escolar, el que denota
que les condicions socials i econòmiques acaben determinant
l'experiència educativa. Així, el 22% de l'alumnat de Ciutat Vella no
supera la prova de 6è de Primària, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi el
percentatge baixa al 5,6%.
En el cas de l'ESO, la diferència encara és més gran, des del 35,5% fins
al 4,5. Es dona el mateix fenomen pel que fa a l'escolarització de
l'etapa de 0 a 3 anys. La taxa és del 26,7% a Ciutat Vella, mentre que a
Sarrià i a Les Corts puja fins al 58%. Es produeix segregació escolar,
amb concentració d'alumnes amb més dificultats a centres públics. Una
altra dada que revela l'informe és que les matrícules a Primària
tendeixen per primer cop a la igualtat entre pública i concertada.
Segons l'Informe d'Oportunitats Educatives a Barcelona 2016, elaborat
per l'Institut d'Infància i d'Adolescència, la ciutat millora els
resultats educatius en els darrers cursos, però aquests resultats són
desiguals. Els districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sants-Montjuïc i
Sant Martí són els que registren els percentatges més elevats de suspens
en les proves de competències bàsiques de Primària i Secundària. En
canvi, els més baixos es corresponen amb els districtes més rics, és a
dir, Gràcia, l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.
L'informe mostra algunes dades que expliquen aquesta situació. L'alumnat
socialment desafavorit no es distribueix de manera equilibrada en el
conjunt de la xarxa escolar, sinó que es concentra en unes escoles i
instituts determinats. Les dades indiquen que els alumnes estrangers
estan sobrerepresentats a la xarxa pública en tots els districtes
excepte Sarrià-Sant Gervasi.
Així mateix, la distribució territorial dels centres de màxima
complexitat també és molt desigual. Són escoles amb elevats percentatges
d'alumnes que tenen necessitats específiques. A Ciutat Vella, el 81,8
dels centres públics de Primària i tots els instituts de Secundària són
de màxima complexitat, però als districtes més rics no n'hi ha cap.
Aquesta concentració comporta uns resultats acadèmics inferiors.
Recomanació d'una escolarització equilibrada
Per tot plegat, l'informe recomana una escolarització equilibrada per
reduir la segregació escolar i treballar per reduir les desigualtats
dels resultats educatius entre districtes. La tinenta d'alcaldia de
Drets Socials, Laia Ortiz, ha constatat que això només es pot aconseguir
amb polítiques que avancin en l'equitat dels indicadors socioeconòmics
dels districtes més desafavorits.
Un fenomen que s'observa és que els últims anys s'està tendint a
l'equilibri entre les dues xarxes. Les sol·licituds per al curs
2016-2017 pràcticament es van arribar a igualar, quan sempre havia
passat per davant l'escola concertada, a diferència de la resta de
Catalunya. També aquí hi ha diferències entre districtes. A Sarrià-Sant
Gervasi el percentatge d'alumnes 3-12 escolaritzats en centres públics
és només del 13,5%, i a Sant Martí arriba al 60.
Diferències també en el 0-3 anys
Així mateix, es registren grans diferències entre districtes pel que fa a
la taxa d'escolarització de l'etapa de 0 a 3 anys. Si bé és cert que el
nombre de nens escolaritzats ha passat del 32,5% l'any 2006 al 42,5
d'enguany, hi ha una gran diferència entre els diferents barris de la
ciutat. Ciutat Vella registra un 26,7% de taxa i districtes com Nou
Barris o Horta-Guinardó no arriben al 40%. En canvi, Les Corts i
Sarrià-Sant Gervasi freguen el 60%. Ortiz ha remarcat que la introducció
de la tarifació social pretén revertir aquesta situació i que el preu
deixi de ser un problema per escolaritzar un infant.
En general, més de la meitat dels infants de menys de tres anys no va a
l'escola bressol o a la llar d'infants, i alhora emergeixen noves
iniciatives de criança al marge, especialment al districte de Gràcia.
La cobertura de la demanda d'escoles bressol municipals ha augmentat
però quatre de cada deu sol·licituds no obtenen plaça. L'informe
recomana incrementar l'oferta pública per a la primera infància i
aplicar criteris d'equitat en l'accés.
Falta oferta pública d'FP
Pel que fa a l'educació post-obligatòria, la major part dels estudiants
opten pel batxillerat, però els estudis que més han crescut són els
cicles formatius, tot i que l'índex d'abandonament en el cas dels de
grau mig és molt elevat, arribant al 37%.
En aquesta etapa augmenta molt el pes dels centres privats, fins al punt
que a Gràcia i a Sant Andreu no hi ha cap oferta d'FP que sigui
pública.
