 |
| Foto: Ara (Francesc Melcion). |
(Partint de la base que en matèria educativa no hi ha veritats absolutes, sinó teories, considero que les recents investigacions dels neurocientífics, com ara la novaiorquesa Adele Diamond, ens apropen cada cop més a un ideal educatiu que comparteixo i que alguns autors ja defensaven fa més d'un segle. Tanmateix, crec que la realitat del nostre sistema educatiu actual està a anys llum d'aquesta visió educativa).
Entrevista per a l'Ara de la Lara Bonilla.
És una de les quinze
neurocíentifiques vives més influents i les seves investigacions sobre
les funcions cognitives han impactat en l’educació de milions de nens.
Adele Diamond defensa que l’estimulació de la creativitat i l’exercici
físic a l’escola són tan importants com les habilitats curriculars.
¿L’escola ha de canviar la manera com educa?
Sí. Necessitem que s’hi
imparteixi més activitat física i artística perquè ajuden a construir
les funcions executives [habilitats cognitives com l’atenció,
l’autocontrol o el pensament flexible, que permeten associar idees]. Hi
ha qui pensa que si els nens es diverteixen i són feliços no estan
treballant seriosament. I es pot gaudir i aprendre a la vegada. Després
de l’activitat física, en lloc d’estar cansat per fer classe, pots tenir
més energia i no frises per moure’t perquè ja ho has fet i la classe
està més tranquil·la. Els nens han de tenir temps per moure’s i per
expressar la seva creativitat i per aprendre a treballar en grup. A les
escoles que tenen més temps per a l’activitat física i les arts i, per
tant, menys temps per fer instrucció acadèmica, els alumnes treuen
millors resultats acadèmics que els que només fan activitats
curriculars.
Però són matèries que sovint hem menystingut. ¿Com beneficien el desenvolupament del cervell?
Si toques un instrument en
una orquestra has de recordar les seqüències que has de tocar, ser
flexible i adaptar-te als canvis del director d’orquestra, als altres
nens o als imprevistos. En el cas de la pràctica d’un esport, també
t’has d’adaptar al que passa al camp i potser vols marcar però no estàs
en la millor posició i has d’exercir l’autocontrol i passar la pilota i
això requereix entrenament. Se n’aprèn practicant. Sempre aprenem millor
les coses a través de la pràctica i no a partir de l’escolta abstracta.
És com el conductor i el passatger d’un cotxe. El conductor s’aprèn la
ruta perquè la necessita i el passatger només s’asseu. Desafortunadament
tenim alumnes passatgers.
Quin és el paper de l’educació emocional?
Si et sents trist, estressat o
sol, les funcions executives pateixen. Per tant, necessitem
preocupar-nos perquè el nen sigui feliç i pels seus problemes a casa,
que impedeixen que es concentri a l’escola. Que sigui feliç és essencial
per als resultats acadèmics. La recerca mostra que tenim més
flexibilitat cognitiva i més bona memòria per al treball quan estem
contents.
Diu que l’amor d’una mare pot compensar altres dèficits.
Crec, tot i que no hi ha prou
evidències, que no és només el d’una mare. Pot ser un professor. Algú
que es preocupi per tu, que t’escolti, que cregui en tu, que et digui
que seràs capaç de fer-ho. Poso l’exemple del nen que aprèn a caminar.
Potser cau cinc cops al dia, però ningú li diu: “Has suspès”. Li diem:
“Estic segura que aprendràs a fer-ho”. En canvi, van a l’escola i què
senten? “Avui has tret un suspens”.
¿Està dient que a l’escola no cal posar notes?
A les escoles Montessori no es posen notes i els nens obtenen bons resultats acadèmics.
Hi ha un debat obert: ¿els nens han d’anar a escola als 3 anys o estan millor a casa?
Tot depèn de com es faci
l’activitat. És inapropiat per al desenvolupament tractar els nens com
si fossin estudiants universitaris i esperar que estiguin asseguts
escoltant la lliçó. No haurien d’estar asseguts ni necessiten instrucció
acadèmica. A Finlàndia, on els nens treuen bons resultats acadèmics, no
comencen l’escola fins als 7 anys. No cal començar l’escola aviat. Però
si a l’escola se’ls ajuda a exercitar-se físicament i a desenvolupar
funcions executives com l’autocontrol, llavors és genial. Però s’ha de
fer en el context del moviment i del joc i fer que gaudeixin de
l’escola, no que l’odiïn.
¿Què en pensa de l’accés dels nens a les noves tecnologies?
No dic que no hi hagin
d’accedir, però ha de ser un accés limitat perquè els allunya de la
interacció social. Em preocupa que els nens no aprenguin a interactuar
en el món real amb gent real i de tot tipus. I això requereix pràctica,
no se n’aprèn davant d’una pantalla. També necessiten contacte amb la
natura i menys ciment.
Els científics han sortit al carrer a reivindicar-se en la Marxa per la Ciència. És inusual.
Sí, però té més a veure amb
Trump i amb els estúpids que neguen el canvi climàtic. La veritat és
important i això s’està perdent amb Trump perquè menteix. I els
arguments científics no es poden negar. No es pot posar al mateix nivell
el creacionisme i la teoria de l’evolució, i hem demostrat que l’home
és el causant del canvi climàtic. És irrefutable. La gent ha de saber
quan hi ha evidència científica i quan no. Hem de ser bons consumidors
de ciència per diferenciar entre el que és científicament demostrable i
el que és fe en una opinió.
Però per aconseguir això cal educació científica.
Sí, i per a això cal que els
professors estiguin formats. Als Estats Units a molts professors els
agradaria fer educació activa però no saben com, només els han ensenyat a
recitar la lliçó. Ningú els ha donat les eines per fer-ho. No dic que
tots hagin d’educar segons el sistema Montessori, però seria beneficiós
que n’aprenguessin algunes de les tècniques.
