Per què es diuen equidistants quan són espanyolistes?

Jordi Évole, un català equidistant... però contrari a la independència sobretot.

Diguem qui et paga i et diré com penses...

La Sexta / El Periódico: manipulació de la bona. Contra Catalunya tot s'hi val.

Contra radicalismes i supremacismes: convivència i igualtat d'oportunitats.

Aquests dies estem tots plegats (alguns més que altres) força consternats pels tràgics esdeveniments de la passada setmana a Barcelona i Cambrils. S'ha parlat molt al llarg dels dies posteriors als atemptats de les motivacions dels joves terroristes, i de les causes de la seva radicalització fins a l'execució fatal d'aquests crims execrables i, fins a cert punt, tenint en compte l'entorn on vivien, incomprensibles.

Es tractava de joves (de 17 a 20 anys) de nacionalitat marroquina i residents a Ripoll, alguns fins i tot nascuts aquí, i escolaritzats aquí. Molts no s'expliquen, i es pregunten, com és possible que persones que viuen entre nosaltres i que han estat educades en els valors que compartim tots plegats, hagin pogut actuar d'aquesta manera, amb tant d'odi i brutalitat, contra tantes persones innocents.

Personalment, com a educador, i sense conèixer absolutament res dels processos educatius pels què van passar els joves abans d'acabar convertits en terroristes, vull pensar que no devien ser gaire diferents de la resta dels joves del poble, i que com la majoria dels escolars catalans, van rebre tutories per parlar del bé i del mal, del respecte, la convivència, la tolerància, la pau, la guerra, etc., etc.

¿Fins a quin punt pot una sola persona, en aquest cas un imam, contrarestar la tasca docent d'anys i anys, i convèncer a un grup nombrós de joves, perquè acabin convertits en éssers carregats d'odi i disposats a fer un mal tan gran? ¿Què ha fallat al sistema perquè nois ja d'edat adulta s'hagin deixat convèncer per un mostre com aquest? Entenc que es pugui manipular a un nen de deu anys o de dotze, però a joves ja en la majoria d'edat... em costa molt d'entendre.

M'agradaria que m'expliquessin com de natural era la convivència dels joves terroristes amb la gent autòctona de Ripoll. Quants bons amics catalans i d'altres cultures tenien. Si practicaven esport amb gent de tota mena, o si sortien a fer el volt barrejats com feien a l'escola. Si trobaven feina o si podien continuar els estudis. Si patien exclusió o se sentien marginats...

Se'm fa molt difícil imaginar que un jove musulmà pugui acabar cometent els crims que van cometre (o voler cometre) els joves de Ripoll, si conviu feliç, de manera fraterna i en igualtat d'oportunitats amb els autòctons i amb la resta de conciutadans, tinguin la creença religiosa i la cultura que tinguin.

Les vostres polítiques, els nostres morts.

Ahir es va celebrar al Passeig de Gràcia de Barcelona, la manifestació de rebuig als atacs terroristes de la setmana passada a Barcelona i Cambrils. Segons la guàrdia urbana, prop de mig milió de persones van sortir al carrer a solidaritzar-se amb les víctimes i a cridar que no tenim por davant dels que volen fer-nos-en. A banda d'aquests clams, també es van poder veure i escoltar altres missatges dirigits als responsables principals de l'actual clima de terror global, aquells que s'han dedicat a fer negoci a costa del patiment i la mort de molts innocents arreu del món, i que encara van tenir la barra de participar a l'acte com si no tinguessin res a veure amb aquest drama que patim. 

No sou benvinguts!

P.S.: Ah, i per als que patien per la instrumentalització de la manifestació per part dels independentistes, vaig veure que es van esforçar a repartir banderes espanyoles, suposo, per mantenir l'esperit d'unió... (ironia).

No instrumentalitzar...

Ei, que diuen alguns mitjans de (in)comunicació espanyols i autoritats diverses, que no hem d'instrumentalitzar la manifestació contra el terrorisme d'aquesta tarda a Barcelona, per reivindicar que en una Catalunya independent estaríem molt més segurs i preparats contra possibles atacs terroristes, i no seríem acusats de col·laboradors dels terroristes, o directament de terroristes...

Imatges que valen més que milers (milions) de paraules.

Els pares del Xavi, el nen de 3 anys de Rubí mort a l'atemptat de Barcelona, abraçats al desconsolat imam de Rubí. (Foto: El Periódico)

Doncs això, sobren les paraules...

#BuenoPuesMoltBéPuesAdiós.

Aquests dies després de l'atemptat de Barcelona, indigna llegir alguns titulars, notícies i comentaris de la premsa i mitjans diversos espanyolistes. El seu antiïndependentisme els porta a manipular, tergiversar i fer demagògia al voltant de l'atemptat, dels seus responsables i dels responsables indirectes. I s'indignen i vomiten odi pel fet que les autoritats catalanes es dirigeixin als catalans i a la resta del món primerament, que no única, en català. On s'és vist que a un país utilitzin la seva llengua coneixent el castellà que és la llengua de l'imperi?

Mai m'ha interessat gaire l'opinió i la informació dels mitjans espanyolistes, sempre tan sectaris i reaccionaris, però després del que he vist i llegit aquests dies, a més a més d'indiferència, uns quants d'aquests em provoquen fàstic i pena. Tanmateix, i com digué Miguel de Unamuno 110 anys enrere, estan aconseguint que cada dia hi hagi més independentistes a casa nostra. Gran feina.

El "temazo" del dimecres. Zebda - "Tomber la chemise".

Un dels meus grups favorits en la dècada dels 90's són els tolosans Zebda, formats l'any 1985, i que van viure un gran esplendor gràcies a dos magnífics àlbums titulats "Le Bruit et l'Odeur" i "Essence Ordinaire", on barrejaven de manera natural el rock, el reggae, el punk i el raï. Fills d'immigrants algerians i molt compromesos socialment, contra el racisme, contra el feixisme, i en defensa de les classes populars.

Festa i reivindicació. Mestissatge social i musical.