Gran cap de setmana esportiu.

Ante Tomic alçant el trofeu de campions de copa al Palau de Vistalegre de Madrid.

Aquest matí m'ha costat una mica menys de l'habitual anar a la feina amb el agradable record del cap de setmana esportiu. A la copa del rei de bàsquet guanyada pel Barça contra l'etern rival a camp contrari en un final apoteòsic i polèmic, cal sumar la victòria del Girona al camp del R. Madrid (1-2) que fa al Barça més líder després de vèncer, no sense patiment, al Valladolid al Camp Nou. 

Suposo que aquest matí deu haver estat dur i complicat per als madridistes. Hahaha. Massa eufòria darrerament i han baixat dels núvols en un sol dia... 

I especial recordatori per al capità del Girona, Àlex Granell, que va dedicar la històrica victòria al Bernabéu als presos polítics. Un dels nostres. Enorme.

L'Autodeterminació no és delicte.

2 pilars de 4 dels Minyons a la manifestació d'ahir a la Gran Via de Barcelona.

Ahir milers de catalans, una multitud, vam tornar a sortir als carrers de Barcelona per reclamar el dret a l'autodeterminació, l'alliberament dels nostres presos polítics, i el retorn dels exiliats. Sota el lema "L'Autodeterminació no és delicte", Omnium i l'ANC van organitzar una gran mobilització on un dels lemes més corejats va ser el d'"unitat", dirigit als representants polítics presents i als que van dirigir discursos des de l'escenari.

A l'acte no hi vam faltar els castellers, en aquesta ocasió representats pels Minyons de Terrassa, que vam enlairar alguns pilars de 4 al final de la marxa, a prop de la Plaça Universitat.

Cal ressaltar un fet que no per habitual deixar de ser remarcable: no hi va haver cap incident al llarg de la jornada, ni cap destrossa, i fins i tot es va veure alguna bandera espanyola entre els manifestants. Us imagineu una estelada a la mani espanyolista de la Plaza de Colón?

Qui vulgui tenir gossos que faci un curset!

Aquest matí assolellat he sortit amb la bici de carretera per anar fins al coll d'Estenalles, a uns 16 km. de casa. Els dissabtes hi ha un bon gruix d'excursionistes que pugen fins allà per iniciar excursions per la banda nord de la serra de Sant Llorenç i/o pujar al cim del Montcau (1.056 m.). En general els conductors de cotxe són respectuosos i pacients, i guarden la distància prudent a l'hora d'avançar els ciclistes. Sempre hi ha algun amb pressa que apura, però no sol ser habitual.

Avui però no ha estat cap cotxe el què m'ha fet endur un bon ensurt. Quan començava el descens del port, un gosset ha fet intenció de creuar la carretera pel costat per on jo baixava, i si no arriba a ser pel crit que he fet pensant que l'atropellava, no sé si se n'hagués adonat. Just a escassos metres de l'impacte ha reculat d'un bot i he pogut passar sense tocar-lo, però l'ensurt ja el duia a sobre, i he cridat uns quants renecs dirigits al(s) propietaris que xerraven animadament recolzats al seu vehicle.

I si topo amb el gos? I si me'l carrego? I si em trenco quelcom? No sap la gent els perills de portar gossos sense lligar al costat d'una carretera per on passen cotxes i ciclistes? N'hi ha perquè li treguin la custòdia dels gossos igual que fan amb les criatures. Són un perill per als animals i per a la resta de la societat.

¿Qué está hablando, catalán?

Si no fos perquè el feixisme i l'anticatalanisme no fan cap gràcia, el vídeo aquest de la senyora preguntant, plena d'odi i intolerància, a la càmera, si Manuel Valls estava parlant en català, l'altre dia a la manifestació dels espanyolistes d'ultradreta, faria riure i tot. Aquesta dona representa a la perfecció l'espanya profunda, anticatalana, inculta i aborregada. Malauradament encara es compten per milions aquests a l'estat espanyol...

El "temazo" del dimecres. Sau - "Encara que siguin de bar".

Avui fa 20 anys de la mort als 36 anys, degut a una aturada cardiorespiratòria després d'un concert a Vilafranca del Penedès, de Carles Sabater, líder i cantant dels Sau.

Personalment, no vaig ser un gran seguidor dels Sau, tot i que m'agradaven algunes cançons, i els vaig veure en algunes festes majors. Recordo especialment la de Terrassa de l'any 1991 al Portal de Sant Roc que estava ple de gom a gom amb molt jovent corejant totes les cançons.

Un dels temes que més m'agradaven era aquest de les 4 barres, encara que siguin de bar, que s'acostumava a acompanyar del gest de la mà alçada amb els quatre dits estesos. El tema estava inclòs a l'àlbum "Quina nit" de l'any 1991.

Comença el judici farsa contra els polítics catalans independentistes.

Aquest matí ha començat al Tribunal Suprem de Madrid el judici (farsa) contra els polítics catalans que van organitzar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, que va dur a la declaració (suspesa) d'independència el dia 27 del mateix mes. Al banc dels acusats seuen l'Oriol Junqueras, el Raül Romeva, el Joaquim Forn, el Jordi Sánchez, el Jordi Turull, el Josep Rull, el Jordi Cuixart, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, el Carles Mundó, el Santi Vila i la Meritxell Borràs, que porten setmana amunt setmana avall, més d'un any a presó preventiva.

Desenes de mitjans internacionals estan seguint les evolucions d'aquest judici on espero que les vergonyes del puto estat franquista espanyol quedin al descobert. Cal recordar que hi ha uns quants polítics catalans a l'exili que es passegen lliurament per Europa després que alguns tribunals de països seriosos haguessin desestimat la demanda de la fiscalia espanyola d'extradir-los per rebel·lió i sedició. Quanta injustícia! Quina vergonya per a Europa i per a la resta de països democràtics del món! Quanta ràbia haurem acumulat els catalans. Quantes ferides obertes que molt probablement no acabaran de cicatritzar mai encara que els declarin innocents (la qual cosa sembla més que improbable amb els nivells d'injustícia de la "justícia" espanyola, i de la fam de revenja i escarment de tota aquesta colla de jutges, fiscals i advocats d'ultradreta feixista.

Us volem a casa! No esteu sols! Llibertat Presos Polítics!

40 anys de la revolució islàmica a l'Iran.

Avui fa 40 anys de la victòria de la revolució islàmica a l'Iran, que va començar amb diverses manifestacions al carrer a l'octubre del 1977, i va derivar en enfrontaments armats entre les forces lleials al Xa Mohammad Reza, i un conglomerat d'organitzacions opositores on hi havia des de religiosos islamistes, fins als comunistes, liberals o estudiants. El xa, de tendència pro-occidental, va marxar del país el 16 de gener del 1979, i l'aiatol·la Khomeini va tornar del seu exili a França l'1 de febrer del mateix any.

Un referèndum va acabar referendant, per amplia majoria, la victòria dels revoltats (resistència civil), l'1 d'abril del mateix any. L'Aiatol·là Khomeini va convertir-se en el nou president o "Guia" de la República Islàmica de l'Iran al desembre. I 40 anys després, encara continua al poder el govern islàmic autoritari, tecnocràtic, i antioccidental.