Cap 12 d'octubre sense fer el ridícul.

 

Avui els espanyols celebren el dia de la raça i també l'ocupació i saqueig dels pobles indígenes americans fa més de 500 anys. Amb aquest motiu s'han fet els tradicionals actes a Madrid amb la presència de la plana major dels mandataris de l'estat, des del rei al president, ministres, militars, policies, capellans, etc. I com és costum en aquesta celebració, hi ha hagut l'anècdota ridícula del dia, quan els avions de l'exèrcit sobrevolaven el cel formant un intent de bandera espanyola, que no ha estat tal, ja que un dels avions dels extrems que hauria d'haver estat vermell era groc (blanc?). Ni això saben fer... En tot cas, no ha superat en ridícul l'actuació del militar que l'any passat va quedar penjant d'un fanal quan baixava amb un paracaigudes, com no, amb els colors de la bandera espanyola. Haha. Sort que ens donen aquests moments de riure.

Petit recull fotogràfic de l'estada a Venècia.

 

Plaça de Sant Marc amb la Basílica de Sant Marc al fons.

M'ha encantat Venècia. No hi havia estat encara i era d'aquells llocs que tard o d'hora caurien. He aprofitat la situació actual de baixada en picat del turisme internacional arreu per gaudir d'uns dies a la capital de Veneto sense les aglomeracions, les cues, i els preus del turisme en aquesta ciutat en normalitat. Perquè us pugueu fer una idea de com de "buit" de turistes està actualment Venècia, vaig poder pujar al campanar de la plaça Sant Marc fent una cua d'uns vint minuts, quan normalment podies estar fins a tres hores.

No em vull ni imaginar com es deuen posat els estrets carrerons venecians amb milers de turistes més... També he gaudit de la gastronomia veneciana i italiana, sobretot la pizza i la pasta que m'encanten. Hi ha moltíssims bars i restaurants, i també fan menús com a casa nostra. El cert és que són cultures molt properes la catalana i la italiana, i pots gaudir de molts dels plaers que gaudim aquí (vi, cafè, pastisseria, licors, gelats...)

I, per descomptat, els canals, els edificis antics, l'art que trobes per tot arreu, l'ambient als carrers i a les places, i moltes més coses que fan molt recomanable la visita a aquesta ciutat tan antiga de la que s'han omplert tantes pàgines.

Pizza 4 stazzioni.

Vista del Palau Ducal des del campanar de la plaça Sant Marc.

Vista del canal principal des del Pont de Rialto.

Interior de la Basília de Sant Marc, actualment tancada al públic.

Interior del Palau Ducal.

Una de les sales principals del Palau Ducal.

Aparador de mascares de carnaval.

Obra artística dins de la Basílica de Sant Marc.

10-10-2020-10-10 Venècia-Padova

 

Estació de Venècia Santa Llúcia.

 

 

Sempre m'han agradat les convinacions de nombres (dates, hores, edats...) curioses. Avui s'ha donat la circumstància que he viscut una convinació d'aquestes en el trajecte que feia de Venècia a Padova. A les 10:10 sortia el tren, avui dia 10-10-2020.

Intentaré fer recull fotogràfic d'ambdues ciutats en breu, però de moment us deixo amb l'anècdota.

El "temazo" del dimecres. Van Halen - "Jump".

 

Aquest passada matinada ha mort, als 65 anys, Eddie Van Halen, un dels guitarristes més reconeguts dins de l'escena del rock dur mundial. Va fundar, l'any 1972, juntament amb el seu germà Alex la banda que duia per nom el cognom dels germans. L'any 1984 van publicar l'àlbum "1984" on s'incloïa el tema Jump, un dels més aclamats de la banda.

Anant a treballar un dia pel matí.

 

L'altre dia anat cap a l'escola amb la bici, pel matí, em va succeir una anècdota que vull explicar: havia enfilat l'avinguda on hi ha el centre on treballo, i vaig aprofitar que un semàfor s'havia posat en vermell per creuar cap a l'altre costat de l'avinguda, on es troba l'escola, per un pas de vianants, damunt la bicicleta encara. Vaig fer un parell de pedalades més per la vorera de l'altra banda abans de baixar de la bici i fer els darrers metres fins l'entrada a l'escola a peu, subjectant la bici pel manillar al meu costat.

Tot d'una em fixo en un cotxe que anava pel carril de l'altre banda de l'avinguda on un senyor jove em feia gestos movent les mans d'una forma que jo no acabava d'entendre. Vaig pensar que potser era un conductor alterat que m'havia vist creuar l'avinguda pel pas de vianants damunt la bici i per la vorera un tros, i em feia gestos de desaprovació, i se'n fotia de mi.

El paio no parava de mirar-me i de fer gestos, i quan ja tenia el cotxe a la meva alçada va abaixar la finestra i, sense deixar de gesticular, va deixar anar un "no havia visto nada tan bonito hacía tiempo!". Em va costar 0'5 segons reaccionar, però afortunadament ho vaig fer de manera correcta (la incorrecta podria haver estat molt ridícula), responent un "¿el qué?). Va tenir temps a respondrem "la bici!" abans d'agafar velocitat i allunyar-se de la meva alçada.

Se'm va escapar un somriure dins la mascareta per lo còmic de la situació i per lo incòmode que s'havia arribat a fer fins el desenllaça final. Haha. Us he compartit una foto de la meva Contini de l'any 1992 perquè pogueu jutjar per vosaltres mateixos si l'home tenia motius raonables per donar-me a conèixer la seva opinió sobre la meva bici urbana.

Campanya efectiva per al bon ús de la mascareta.

 

Campanya no institucional per al bon ús de la mascareta a Colòmbia. Potser l'haurem d'importar a casa nostra...

El nou Barça de Koeman pinta bé.

 

Portem dos partits de lliga i el Barça sembla com un mitjó que li haguessin donat la volta. És curiós perquè Koeman ha tingut un mes escàs per preparar l'equip i trencar la dinàmica negativa que s'arrossegava després de la dolorosa derrota contra el Bayern a la lliga de campions. I el cert, és que l'holandès ha aconseguit canviar la dinàmica autodestructiva de l'equip i convertir-lo en una piconadora. Bé, vaja, tan sols són dos partits, però m'atreveixo a dir que he vist detalls que m'han fet il·lusionar força. Per exemple, el nivell de pressió defensiva de tot l'equip quan es perd la pilota. O la mobilitat de tots els jugadors en atac, generant situacions de superioritat, ocupant els espais, corrent per les bandes, entrant força jugadors a les rematades... I veig jugadors alliberats de la pressió que patien setmanes, o anys, enrere i que es troben amb confiança, potser en la seva posició ideal al camp. i fan coses que no els havíem vist fer fins ara (Coutinho especialment).

Bé, és d'hora per llençar les campanes al vol, però he de reconèixer que he recuperat la il·lusió per l'equip i que torno a gaudir del joc del Barça. A veure què dura.