Quin és el teu color?

 

Quants cops heu sentit o heu dit allò del "color carn" a l'hora de colorejar la pell d'una persona sobre paper? El CCCB de Barcelona ofereix a les escoles el taller "Color Carn?" per sensibilitzar la canalla sobre la diversitat, la barreja, i la bellesa de tots els tons de pell que tenim els humans, i contra les idees racistes imperants. El taller es basa en el treball "Humanae" de la fotògrafa Angelica Dass, a través de milers de fotografies de gent i jugant amb el seu codi de colors del Pantone.

No al racisme!

Per Catalunya: 80 anys de l'assassinat de Lluís Companys a mans de l'estat espanyol.

 

Avui es compleixen 80 anys de l'afusellament al fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc, del MH Lluís Companys i Jover, 123è President de la Generalitat. Detingut uns dies abans per la Gestapo a França i entregat a les autoritats espanyoles que després d'interrogar-lo, torturar-lo, i fer-li un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia processal, el van acabar afusellant. Es convertia així en el primer president elegit democràticament a Europa que era assassinat pel feixisme.

80 anys després l'estat feixista espanyol encara no ha demanat perdó per l'assassinat de Companys, com sí que van fer els estast francès i alemnay com a col·laboradors necessaris.

Ni oblit ni perdó.

El "temazo" del dimecres. Judge Dread - "Big six".

 

Alexander Minto Hughes, "Judge Dread", va ser un cantant d'ska-reggae anglès amb un cert èxit a mitjans dels 70's gràcies a cançons picantones, una presència impactant, i una veu molt característica. D'ofici guarda de seguretat de clubs nocturns, va conèixer alguns dels principals artistes jamaicans d'ska-reggae i els va voler imitar amb el seu estil característic. Amb aquesta peça va arribar a competir en vendes amb Bob Marley a Jamaica. Va morir l'any 98 als 52 anys.

Recull fotogràfic de la visita a Padova.

Abadia de Santa Giustina des del parc del Prato Della Valle.

El dissabte passat vaig visitar per unes hores la ciutat de Pàdova, centre econòmic de la regió del Véneto. Es tracta d'una ciutat de poc més de 200.000 habitants, a escassos 40 km. de Venècia, amb una gran vida social i cultural, i un ric patrimoni farcit d'esglésies, ponts, canals, i carrers empedrats. Em va sorprendre la gran vida social que té la ciutat, les nombroses terrasses de bar per tot arreu, els restaurants, i la gran quantitat de gent passejant pel centre de la ciutat.

Basílica de Sant Antoni de Pàdua.

Claustre a Sant Antoni de Pàdua.

Interior de la Basílica de Sant Antoni de Pàdua.

Accés a la Basílica de Sant Antoni de Pàdua.

Palau de la Regió.

Cap 12 d'octubre sense fer el ridícul.

 

Avui els espanyols celebren el dia de la raça i també l'ocupació i saqueig dels pobles indígenes americans fa més de 500 anys. Amb aquest motiu s'han fet els tradicionals actes a Madrid amb la presència de la plana major dels mandataris de l'estat, des del rei al president, ministres, militars, policies, capellans, etc. I com és costum en aquesta celebració, hi ha hagut l'anècdota ridícula del dia, quan els avions de l'exèrcit sobrevolaven el cel formant un intent de bandera espanyola, que no ha estat tal, ja que un dels avions dels extrems que hauria d'haver estat vermell era groc (blanc?). Ni això saben fer... En tot cas, no ha superat en ridícul l'actuació del militar que l'any passat va quedar penjant d'un fanal quan baixava amb un paracaigudes, com no, amb els colors de la bandera espanyola. Haha. Sort que ens donen aquests moments de riure.

Petit recull fotogràfic de l'estada a Venècia.

 

Plaça de Sant Marc amb la Basílica de Sant Marc al fons.

M'ha encantat Venècia. No hi havia estat encara i era d'aquells llocs que tard o d'hora caurien. He aprofitat la situació actual de baixada en picat del turisme internacional arreu per gaudir d'uns dies a la capital de Veneto sense les aglomeracions, les cues, i els preus del turisme en aquesta ciutat en normalitat. Perquè us pugueu fer una idea de com de "buit" de turistes està actualment Venècia, vaig poder pujar al campanar de la plaça Sant Marc fent una cua d'uns vint minuts, quan normalment podies estar fins a tres hores.

No em vull ni imaginar com es deuen posat els estrets carrerons venecians amb milers de turistes més... També he gaudit de la gastronomia veneciana i italiana, sobretot la pizza i la pasta que m'encanten. Hi ha moltíssims bars i restaurants, i també fan menús com a casa nostra. El cert és que són cultures molt properes la catalana i la italiana, i pots gaudir de molts dels plaers que gaudim aquí (vi, cafè, pastisseria, licors, gelats...)

I, per descomptat, els canals, els edificis antics, l'art que trobes per tot arreu, l'ambient als carrers i a les places, i moltes més coses que fan molt recomanable la visita a aquesta ciutat tan antiga de la que s'han omplert tantes pàgines.

Pizza 4 stazzioni.

Vista del Palau Ducal des del campanar de la plaça Sant Marc.

Vista del canal principal des del Pont de Rialto.

Interior de la Basília de Sant Marc, actualment tancada al públic.

Interior del Palau Ducal.

Una de les sales principals del Palau Ducal.

Aparador de mascares de carnaval.

Obra artística dins de la Basílica de Sant Marc.

10-10-2020-10-10 Venècia-Padova

 

Estació de Venècia Santa Llúcia.

 

 

Sempre m'han agradat les convinacions de nombres (dates, hores, edats...) curioses. Avui s'ha donat la circumstància que he viscut una convinació d'aquestes en el trajecte que feia de Venècia a Padova. A les 10:10 sortia el tren, avui dia 10-10-2020.

Intentaré fer recull fotogràfic d'ambdues ciutats en breu, però de moment us deixo amb l'anècdota.