Agustí Bartra: 40 anys de la mort.

 

Avui es compleixen 40 anys de la mort del poeta català Agustí Bartra (Barcelona 1908, Terrassa 1982), que patí l'exili acabada la guerra i visqué a cavall entre Mèxic i els Estats Units. Va tornar l'any 1970 i es va establir a Terrassa, ciutat que va posar el seu nom a l'escola pública on vaig fer els meus estudis d'EGB a la frontera entre els barris de l'Escola Industrial i Ca n'Anglada. L'escola fou llargament reivindicada pels veïns (xocolatades, manifestacions, fulletons...) i finalment inaugurada per l'alcalde d'aleshores, Manel Royes, el mateix any de la mort del poeta.

Casualitats de la vida, aquest matí m'he retrobat a l'escola on treballo amb un antic professor dels inicis de l'Agustí Bartra, el Carles Llongueras, graller dels mítics Ministrils del Raval, i gran activista cultural de la ciutat, que és a punt de jubilar-se i que ens feia de mestre de música els primers anys. Encara recordo com se li envermellien les orelles quan s'atabalava. Haha.

El "temasu" del dimecres. Skalariak - "Skalari rude klub".

 

L'any 1994 neixia a Pamplona la banda de música ska Skalariak, de la mà dels germans Juantxo i Peio. En l'actualitat la banda ha tingut continuïtat sota el nom de "Juantxo Skalari i la Rude Band".

Unes notes festives avui que comença la festa de San Fermín amb el txupinazo.

Gora San Fermín!!

Gora Euskal Herria Askatuta!!

60 anys de la independència d'Algèria.

 

Avui es compleixen 60 anys de la independència d'Algeria, país nord-africà que va estar colonitzat pels francesos des del 1830.

La pel·lícula italo-algeriana "La batalla d'Argel", estrenada l'any 1966, i guanyadora de diversos premis internacionals, narra els esdeveniments ocorreguts a la capital entre el 1954 i el 1957. Com els algerians es van organitzar en escamots per combatre les forces colonials franceses, i les intel·ligents estratègies per combatre l'enemic sense ser detectats ni detinguts.

Recordo que vaig veure la pel·lícula fa més de vint anys a l'antiga sala Faktoria i va ser tota una descoberta. Em va impactar i em va fer conèixer la guerra per la independència entre algerians i francesos.

300 3d9f descarregats, coincidint amb la Festa Major.

 

3d9f (Foto: Mon Terrassa).

Ahir els Minyons vam tornar a actuar al Raval de Montserrat en motiu de la Festa Major de la ciutat després dels dos anys de pandèmia sense actuar-hi. Va ser una jornada especial pel retrobament de la colla amb la nostra plaça històrica, i personalment amb un bon grapat de minyons que reapareixen per la Festa Major, o que únicament es posen la camisa a les diades importants de la ciutat.

La diada de Festa Major ens va servir per estrenar el 3d9f enguany, a banda de descarregar el primer pd6 (el primer havia quedat en carregat a Sant Boi), i el 2d8f i 5d8 que ja havíem estrenat a la Festa Major de Cornellà un parell de setmanes enrere. Es dóna la casualitat que el 3d9f d'ahir és el número 300 de descarregats per la colla des de l'any 1989 quan es va descarregar el primer a la Diada de la Colla.

Amb l'actuació d'ahir, els Minyons ens vam convertir en la tercera colla que enguany ha pogut descarregar un castell de 9 pisos. Uns registres que encara queden lluny dels assolits en els anys de vaques grasses on acostumàvem a estrenar la gamma extra a la nostra Festa Major. Tanmateix, sabem que ara per ara no es pot estirar més el braç que la màniga, i que pas a pas, els castells aniran arribant i recuperarem el nivell d'anys enrere. Tan sols em queda el dubte de si serem capaços de mobilitzar el nombre de castellers necessaris per assolir aquests reptes, ja que després de l'aturada pandèmica molts castellers han (hem) reduït considerablement el seu compromís amb la colla.

30 anys sense Camarón.

 

El 2 de juliol del 1992 ens deixava José Monge Cruz "Camarón de la Isla", als 42 anys, com a conseqüència d'un càncer. Se'l considera un dels millors cantaors de flamenc de la història, i un revolucionari d'aquest estil al barrejar-lo amb estils com el rock, el jazz, o els ritmes llatins. 

Personalment, vaig tenir una etapa de fan absolut d'aquest artista, al que malauradament mai vaig poder veure en directe, i encara avui l'escolto de tant en tant.

Alegria (malgrat la Covid), que és Festa Major!

 

Torna la Festa Major de Terrassa a la normalitat després dels dos anys de suspensions per la Covid, i ho fa amb un munt d'actes com és habitual. Un festival cultural més que una Festa, ja que la majoria de concerts acaben no més enllà de les 3:00 tots els dies. Ras i curt, per al jovent és una merda de festa si la comparem a moltes altres arreu del país. Però bé, què hi farem, és la nostra i l'hem d'estimar.

Apa doncs, alegria que és Festa Major!!

Deixar la canalla i agafar la Covid.

 

Té nassos la cosa. Doncs no m'he passat un curs sencer en contacte estret amb alumnes, companys, amics i coneguts que s'han contagiat amb la Covid i jo, test rere test, donant negatiu, i ara que hem acabat el curs, i arriba la Festa Major de Terrassa, vaig i l'agafo? Per què és tan cruel la vida? És imbècil el meu sistema immunològic? No sap quan s'ha i no s'ha d'infectar? Afortunadament, no m'ha passat com l'any passat que el vaig enganxar en plenes vacances d'agost quan havia de marxar amb la furgo i el ferri a Mallorca. Millor ara que d'aquí un mes. Però, tanmateix, toca la moral que sigui precisament ara i no pas el més de febrer per exemple.