Se'n va una gran!

 

Abans-d'ahir ens va deixar, a l'edat de 80 anys, la popular i entranyable Núria Feliu. Una artista que mai va renunciar a cantar en la seva llengua i que va ser pionera de la Nova Cançó, així com referent de la cultura pop en català, a banda de tocar altres estils com el jazz, el country, el bolero o el cuplet. A banda de la seva extensíssima carrera com a cantant, la Núria va fer d'actriu i va participar en nombroses ocasions en programes de la tele.

Més enllà de la seva prolífica carrera artística, la Núria serà recordada pel seu activisme cultural, polític, i social. Molt arrelada al barri que la va veure néixer, Sants, on els geganters passegen i fan ballar orgullosos la seva figura.

Avui, milers de persones, també l'alcaldesa Ada Colau i el president de la Generalitat Pere Aragonès, han desfilat a la capella ardent que han instal·lat al mateix barri de Sants, a la seu del districte, per acomiadar-se d'ella i mostrar-li la seva estima i respecte.

Bon viatge als patriotes. Honor i glòria a la Núria!

Una altra fita de l'escalada del Bru i el Marc: La paret est del Siula Grande.

El Marc i el Bru a una aresta nevada del Siula Grande.

 

L'alpinista i minyó de Terrassa, Bru Busom, acompanyat pel company d'aventures, el barceloní Marc Toralles, acaben de completar l'ascensió al Siula Grande (Perú, Els Andes, 6.344 m.) per la vessant est de la muntanya, una fita que encara no havia assolit cap expedició amb anterioritat. Una altra animalada d'aquests dos alpinistes/escaladors catalans que ja ens tenen acostumats a sorprendre'ns amb noves gestes de tant en tant.

Podeu llegir un resum de l'expedició de la revista Desnivel aquí.

Enhorabona cracs!

El futur il·lusionant del Barça a les mans d'un polonès i un "polac".

 

No sé com s'ho ha fet l'actual directiva del Barça (en teoria el club estava en fallida) però s'està completant una plantilla molt competitiva de cara a la propera temporada que està a punt de començar. Després de les arribades de Kessie, Christiensen, i Raphina, acaba d'aterrar al club Robert Lewandosky, el davanter polonès que jugava al Bayern de Munich, i un dels millors davanters del món. Un reforç d'autèntic luxe per a l'entrenador, Xavi Hernández, que veu com el club està fent un esforç important per tenir una plantilla del màxim nivell per aspirar a tots els títols en joc. Amb ganes que comenci a rodar la pilota!!

El "temasu" del dimecres. Gato Pérez - "El ventilador".

 

Un del clàssics del Gato Pérez, molt indicat per aquests dies d'onada de calor en que vivim tancats a casa amb el ventilador al davant a tota hora. Inclosa a l'àlbum "Romesco" de l'any 1979, ha estat versionat per nombrosos grups de rumba, i acostuma a sonar a moltes festes majors on encara hi toquen les tradicionals orquestres.

De nou punxant música.

 

La meva memòria de peix no em permet recordar quan va ser la darrera vegada que vaig posar música en algun sarau. Suposo que abans de la pandèmia. Ho solia fer sovint fa anys a les festes dels Minyons. Amb els amics, o fins i tot en alguna festa castellera d'altres colles. 

Aquest dissabte vaig tornar a fer-ho amb motiu de la festa d'aniversari de la parella d'un amic. Més que per ballar es tractava de tenir música ambiental, amb la gent xerrant i fent el beure. Van ser més de 4 hores i vaig tornar a reviure temps passats. A més, cal dir que no vaig patir els típics pesats que venen a demanar cançons, i que tenia barra lliure de menjar i beure. Es pot demanar més? Haha.

Pedalant (i alguna cosa més) per la Garrotxa (i Banyoles).

 

Plaça Major de Santa Pau.

Aquesta setmana he passat uns dies a la Garrotxa, amb la furgoneta a un càmping molt a prop de Santa Pau. Hi he fet algunes rutes en bicicleta (la darrera amb una trobada amb tres gossos solts que em van fer apretar el culet), algunes visites culturals (Banyoles, Olot, Santa Pau), i molt de "pànxing", entre la piscina del càmping, migdiades, lectura i alguna sèrie a la meva parcel·la. 

Poble d'El Torn.

Estany de Banyoles.

Banyoles.

Fesols de Santa Pau.

Catedral d'Olot.

Castell a Santa Pau.

Homenatge a Rafael Catot Sallas a Monistrol de Calders.

 

Emotiu homenatge el que va organitzar el poble de Monistrol de Calders per a Rafael Catot Sallas, nascut al poble moianenc l'any 1910, i mort al camp d'extermini de Mathaussen (Gusen) l'any 1942. 

Per a l'ocasió, es van desplaçar des de la localitat francesa de Die (a la regió de la Drôme) els familiars vius més propers del Rafael, la seva neboda Regina amb el seu marit, François, i una neta, Melissa, i des de París les dues filles bessones de la Regina, la Sandie i la Sonia.

També vam acompanyar la família francesa alguns familiars catalans, tant de la branca dels Sallas, com família política (la meva àvia Dolors era monistrolenca i era germana de la cunyada del Rafael), així com representants del govern municipal, del Memorial Democràtic de la Generalitat, i de l'Amical Mathaussen, així com veïns de Monistrol i d'altres indrets. 

A l'acte encara no es va poder col·locar la "Stopelsteine" que ja hi ha encarregada de fa temps, però segons ens van comentar, hi ha un únic artesà fent les pedres, i arriben a Catalunya a comptagotes. En tot cas, la pedra ahir era el de menys. El més important era que per fi es feia un reconeixement i un acte d'homenatge al Rafael i a la família Catot Sallas, per la seva lluita i sacrifici per la llibertat i contra el feixisme.

Els parlaments van anar a càrrec de l'alcalde de Monistrol de Calders, Ramon Vancells, el president del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, un representant de l'Amical Mathaussen, Quim Aloy, i la representant de la família del Rafael Catot, la Sonia Couries, filla de la Regina (neboda del Rafael).

Per tancar l'acte es va representar l'obra de teatre "Mort a les cunetes", que casualment ahir arribava a la funció número 100 des que la van estrenar l'any 2018. Una gran forma de tancar un acte emotiu, solemne i de justícia.

Gràcies Monistrol en nom de la família!

La família Courier amb la Regina Catot (de vermell).