Dia 1: Helsinki

 

Aquest passat dimarts dia 26 vaig iniciar viatge d'estiu amb destinació a Tailàndia i Cambodja. El vol que sortia de Barcelona feia escala a Helsinki i com que havia de passar unes hores, vaig decidir visitar la ciutat. Hi ha un tren que et porta en mitja hora al centre de la capital finlandesa.

Em va semblar una ciutat molt tranquil·la i amable, amb poc trànsit, molt patinet elèctric i moltes bicicletes. Força jardins al mig de la ciutat, i edificis monumentals molt ben conservats. També hi ha un grapat de temples interessants de veure de diferents religions (luterans i cristians principalment), i la zona del port on hi ha mercats amb productes locals, bars i restaurants.

Evidentment no vaig tenir cap problema per fer-me entendre en anglès, ja que la majoria dels finlandesos el parlen força bé.

50 anys del Parc Natural de Sant Lloreç del Munt i l'Obac.

 

La Mola és el punt més alt del Parc Natural de Sant Lloreç del Munt i l'Obac.

 

Ahir diumenge es van complir 50 anys de la creació del primer Parc Natural de Catalunya, i de l'estat, que és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un parc natural rodejat per les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Moianès i el Bages. 

Aquesta resolució tenia per objectiu evitar per llei que noves construccions guanyessin terreny al parc com havia estat passat els darrers anys abans de la creació oficial del Parc Natural, a banda de protegir i preservar l'espai natural.

Després d'aquest van venir molts altres Parcs Naturals com el del Montseny, el del Corredor del Montnegre, Collserola o Prades.

Per molt anys ben sa i esplendorós!

Se'n va una gran!

 

Abans-d'ahir ens va deixar, a l'edat de 80 anys, la popular i entranyable Núria Feliu. Una artista que mai va renunciar a cantar en la seva llengua i que va ser pionera de la Nova Cançó, així com referent de la cultura pop en català, a banda de tocar altres estils com el jazz, el country, el bolero o el cuplet. A banda de la seva extensíssima carrera com a cantant, la Núria va fer d'actriu i va participar en nombroses ocasions en programes de la tele.

Més enllà de la seva prolífica carrera artística, la Núria serà recordada pel seu activisme cultural, polític, i social. Molt arrelada al barri que la va veure néixer, Sants, on els geganters passegen i fan ballar orgullosos la seva figura.

Avui, milers de persones, també l'alcaldesa Ada Colau i el president de la Generalitat Pere Aragonès, han desfilat a la capella ardent que han instal·lat al mateix barri de Sants, a la seu del districte, per acomiadar-se d'ella i mostrar-li la seva estima i respecte.

Bon viatge als patriotes. Honor i glòria a la Núria!

Una altra fita de l'escalada del Bru i el Marc: La paret est del Siula Grande.

El Marc i el Bru a una aresta nevada del Siula Grande.

 

L'alpinista i minyó de Terrassa, Bru Busom, acompanyat pel company d'aventures, el barceloní Marc Toralles, acaben de completar l'ascensió al Siula Grande (Perú, Els Andes, 6.344 m.) per la vessant est de la muntanya, una fita que encara no havia assolit cap expedició amb anterioritat. Una altra animalada d'aquests dos alpinistes/escaladors catalans que ja ens tenen acostumats a sorprendre'ns amb noves gestes de tant en tant.

Podeu llegir un resum de l'expedició de la revista Desnivel aquí.

Enhorabona cracs!

El futur il·lusionant del Barça a les mans d'un polonès i un "polac".

 

No sé com s'ho ha fet l'actual directiva del Barça (en teoria el club estava en fallida) però s'està completant una plantilla molt competitiva de cara a la propera temporada que està a punt de començar. Després de les arribades de Kessie, Christiensen, i Raphina, acaba d'aterrar al club Robert Lewandosky, el davanter polonès que jugava al Bayern de Munich, i un dels millors davanters del món. Un reforç d'autèntic luxe per a l'entrenador, Xavi Hernández, que veu com el club està fent un esforç important per tenir una plantilla del màxim nivell per aspirar a tots els títols en joc. Amb ganes que comenci a rodar la pilota!!

El "temasu" del dimecres. Gato Pérez - "El ventilador".

 

Un del clàssics del Gato Pérez, molt indicat per aquests dies d'onada de calor en que vivim tancats a casa amb el ventilador al davant a tota hora. Inclosa a l'àlbum "Romesco" de l'any 1979, ha estat versionat per nombrosos grups de rumba, i acostuma a sonar a moltes festes majors on encara hi toquen les tradicionals orquestres.

De nou punxant música.

 

La meva memòria de peix no em permet recordar quan va ser la darrera vegada que vaig posar música en algun sarau. Suposo que abans de la pandèmia. Ho solia fer sovint fa anys a les festes dels Minyons. Amb els amics, o fins i tot en alguna festa castellera d'altres colles. 

Aquest dissabte vaig tornar a fer-ho amb motiu de la festa d'aniversari de la parella d'un amic. Més que per ballar es tractava de tenir música ambiental, amb la gent xerrant i fent el beure. Van ser més de 4 hores i vaig tornar a reviure temps passats. A més, cal dir que no vaig patir els típics pesats que venen a demanar cançons, i que tenia barra lliure de menjar i beure. Es pot demanar més? Haha.