Nova figura del bestiari terrassenc.

 

Foto: Món Terrassa.

 

Ahir, coincidint amb la celebració del dia de la Dona Treballadora, el grup del Drac de Terrassa va presentar en societat, a la plaça del Raval, davant de l'Ajuntament, una nova figura per al bestiari popular tradicional de la ciutat. Una barreja d'hipopòtam i drac que encara no té nom, i per tal motiu s'ha endegat una campanya popular per posar-n'hi.

Si no em falla la memòria, la darrera figura que es va estrenar a Terrassa va ser la de l'Àliga l'any 2017. Em sembla que a la gent del grup del Drac de Terrassa no els va fer molta gràcia l'aparició de l'Àliga, i aquesta nova estrena podria ser una mena de resposta als responsables d'aquella iniciativa. O potser no., què sé jo...

El "temasu" del dimecres. Amy Winehouse - "Monkey man".

 

L'Amy Winehouse va ser una estrella de la música de trajectòria efímera, ja que va morir als 27 anys a la seva Londres natal, a causa dels excessos i les diverses addiccions. Va cultivar estils com el soul, el jazz, el R&B, i l'ska.

Aquesta peça, interpretada en un directe a Londres l'any 2007, és un clàssic de l'ska del grup Toots and The Maytals, de l'any 1969, que ha estat interpretat per un gran nombre de bandes i artistes.

Segona calçotada de la temporada.

 

Ahir vam tornar a l'hort de l'avi a Viladecavalls a celebrar la segona calçotada de la temporada. Vam gaudir d'un magnífic dia assolellat, amb una mica d'aire això sí, en companyia d'amics i família, debats enfrontats, riures, i molt menjar i beure. What else?

Saber-se adaptar.

 

Ahir el Barça va tornar a enfrontar-se al Real Madrid al Bernabéu, amb motiu de l'anada de les semifinals de la copa del rei (0-1). El partit es preveia força complicat degut a les importants baixes (Lewandosky, Pedri, Dembèlé, Christensen) i les dinàmiques de resultats respectives: el Madrid venia de golejar el Liverpool a Anglaterra i d'empatar amb l'Atlético al seu camp, mentre que el Barça venia de caure eliminat a la Uefa League contra el Manchester United, i de perdre també al darrer partit de lliga a Almeria.

Un bon grapat d'aficionats culers ens temíem el pitjor dels escenaris, amb un Madrid endollat com a Liverpool i un Barça gris com a Almeria. Però tot i que els primers 15 minuts del partit van ser de clar domini blanc i de sensació de perill constant per a la porteria de Ter Stegen, a mesura que avançava el partit, el Barça va saber tancar-se al darrera, no permetre ocasions de gol al Madrid, i fins i tot sortir a la contra com la que va significar l'úni gol del partit, amb un autogol de Militao en refús de Curtois a xut del blaugrana Kessié.

Alguns puristes de l'estil, més papistes que el Papa, diran que el Barça va jugar amb un estil molt defensiu, que no va dominar el joc, i no va controlar la pilota. Que aquest joc no és ADN Barça... Mira, feu-vos-ho mirar! Quantes vegades hem dominat el joc i hem acabat palmant amb els blancs, que amb dues ocasions t'havien fet dos gols. Ahir es va girar la truita, i va ser el Barça qui va saber defensar-se i treure molt de suc de les escasses ocasions de gol que va crear. I encarem la tornada d'aqui un mes amb un bon avantatge per accedir a la final de Sevilla.

Supremacistes catalanòfobs cobrant dels nostres impostos.

 

Avui s'ha viralitzat per les xarxes el vídeo d'una infermera andalusa que treballa a l'hospital Vall d'Hebron menystenint la llengua catalana i afirmant que no pensava treure's el títol C1 de català per poder fer les oposicions per a una plaça fixa a Catalunya.

Treballadores com aquesta noia n'hi ha un grapat a casa nostra, tot i que no acostumen a fer públic el seu menysteniment per la llengua d'aquí. Els catalans catalanoparlants ja estem acostumats, fins i tot resignats, a no ser atesos en la nostra llengua en molts àmbits, el sanitari entre ells.

Potser ens cal una mica més d'orgull i de valor per exigir els treballadors públics (com a mínim ja que els paguem amb els nostres impostos) que ens atenguin en la nostra llengua. Hem de perdre el (mal) costum de cedir sempre i canviar al castellà per una suposada "educació". Parlar la nostra llengua a casa nostra mai pot ser mala educació.

El "temasu" del dimecres. Los Mambo Jambo - "Baraba cumbero".

 

El passat dissabte vaig tornar a viure l'espectacle de Los Mambo Jambo, cinc anys després del darrer (i primer) cop, a la Sala Estraperlo de Badalona, el quartet de rock'n'roll, rocabilly, be bop, i altres, liderat per l'ex Rebeldes, Dani Nelo. Hora i mitja de música instrumental trepidant i magistralment executada. Uns artistes que omplen l'escenari amb la seva posada en escena i la seva experiència, i que contagien el ritme i les ganes de passar-ho bé. 

No acostumo a consumir aquest tipus de música a casa, però els concerts d'aquesta banda són pura tralla. Súper recomanables! Aviat toquen a l'Apolo.

Tots són iguals? Sí?

 

 

De vegades em pregunto quins són els principis èticosocials en que es basa la gent a l'hora de decantar-se per una opció política o una altra quan arriben les eleccions. Personalment, fa anys que voto la mateixa opció política, no sense debats interns, ja que tot i ser els més propers als meus ideals i principis, no sempre combrego amb tot el que fan, diuen, proposen, o deixen de fer, dir, o proposar.

No deixa de sorprendre'm que hi hagi gent que es declara d'esquerres i independentista però vota opcions polítiques que, una vegada i una altra, porten a terme polítiques, o pactes polítics, gens progressistes ni independentistes, si no tot el contrari.

Aquest cap de setmana hem tingut un gran exemple del que comento. Mentre els líders polítics de la CUP assistien a la manifestació contra el 4t Cinturó a Sabadell, el President de la Generalitat sopava amb el rei i el president del govern espanyol al Mobile World Congres, i diferents patums de Junts es reunien per dinar amb el corrupte d'en Pujol.