El VAR torna a salvar el Barça d'un mal arbitratge.

 

Ahir al vespre el Barça va jugar al sempre complicat estadi de San Mamés, davant d'una afició bilbaïna molt excitada arrel de les darreres notícies difoses ala mitjans al voltant d'un suposat cas de suborn per part del Barça al que era tècnic del comitè d'àrbitres, Enríquez Negreira, en tres temporades, del 2016 al 2018.

Més enllà del cas Negreira, que caldrà comprovar, el Barça va estar a punt de tornar a perdre punts degut a males decisions arbitrals. Primerament amb el gol mal anul·lat per Gil Manzano a Raphinha per un inexistent fora de joc, que finalment va pujar al marcador gràcies a la intervenció del VAR. També va ser fonamental en l'anulació del gol de l'Athletic a deu minuts per al final, quan els bascos es van aprofitar d'unes mans de Muniain en una pilota dividida disputada amb Frank de Jong i que l'àrbitre no va apreciar tot i estar ben a prop. 

Segons alguns estadistes, de no ser pel VAR, el Barça només portaria dos o tres punts d'avantatge al Madrid, en comptes dels 9 que porta actualment. 

Quantes lligues podria haver guanyat el Barça en el passat si hagués existit el videoarbitratge? I encara tenen els sants collons de pensar que el Barça ha pagat diners per no res!!

22 anys sense l'Eugenio.

 

Avui que fa 22 anys que ens va deixar l'Eugenio, és un bon moment per recordar aquest acudit i riure una mica.

Centenari de l'assassinat de Salvador Seguí "El noi del sucre".

 

Tal dia com avui del 1923, moria a mans de pistolers de la patronal el líder anarcosindicalista Salvador Seguí, un dels principals líders de la CNT, impulsor de la vaga de la Canadenca, i activista per l'educació, la formació i la culturització de les classes treballadores.

Nascut a Lleida, va viure els primers anys de la seva vida a la capital del Segrià, i més tard va anar a viure amb la família a Barcelona, al barri del Raval. A Barcelona va connectar amb les idees revolucionàries llibertàries de Ferrer i Guàrdia, i Francesc Layret, fins a esdevenir secretari general de la CNT.

Hi ha versions contraposades sobre la posició de Seguí en el debat nacional. On no hi ha dubte és en el seu catalanisme, i el el seu radical combat de les posicions reaccionàries de la burgesia catalana.

Nova figura del bestiari terrassenc.

 

Foto: Món Terrassa.

 

Ahir, coincidint amb la celebració del dia de la Dona Treballadora, el grup del Drac de Terrassa va presentar en societat, a la plaça del Raval, davant de l'Ajuntament, una nova figura per al bestiari popular tradicional de la ciutat. Una barreja d'hipopòtam i drac que encara no té nom, i per tal motiu s'ha endegat una campanya popular per posar-n'hi.

Si no em falla la memòria, la darrera figura que es va estrenar a Terrassa va ser la de l'Àliga l'any 2017. Em sembla que a la gent del grup del Drac de Terrassa no els va fer molta gràcia l'aparició de l'Àliga, i aquesta nova estrena podria ser una mena de resposta als responsables d'aquella iniciativa. O potser no., què sé jo...

El "temasu" del dimecres. Amy Winehouse - "Monkey man".

 

L'Amy Winehouse va ser una estrella de la música de trajectòria efímera, ja que va morir als 27 anys a la seva Londres natal, a causa dels excessos i les diverses addiccions. Va cultivar estils com el soul, el jazz, el R&B, i l'ska.

Aquesta peça, interpretada en un directe a Londres l'any 2007, és un clàssic de l'ska del grup Toots and The Maytals, de l'any 1969, que ha estat interpretat per un gran nombre de bandes i artistes.

Segona calçotada de la temporada.

 

Ahir vam tornar a l'hort de l'avi a Viladecavalls a celebrar la segona calçotada de la temporada. Vam gaudir d'un magnífic dia assolellat, amb una mica d'aire això sí, en companyia d'amics i família, debats enfrontats, riures, i molt menjar i beure. What else?

Saber-se adaptar.

 

Ahir el Barça va tornar a enfrontar-se al Real Madrid al Bernabéu, amb motiu de l'anada de les semifinals de la copa del rei (0-1). El partit es preveia força complicat degut a les importants baixes (Lewandosky, Pedri, Dembèlé, Christensen) i les dinàmiques de resultats respectives: el Madrid venia de golejar el Liverpool a Anglaterra i d'empatar amb l'Atlético al seu camp, mentre que el Barça venia de caure eliminat a la Uefa League contra el Manchester United, i de perdre també al darrer partit de lliga a Almeria.

Un bon grapat d'aficionats culers ens temíem el pitjor dels escenaris, amb un Madrid endollat com a Liverpool i un Barça gris com a Almeria. Però tot i que els primers 15 minuts del partit van ser de clar domini blanc i de sensació de perill constant per a la porteria de Ter Stegen, a mesura que avançava el partit, el Barça va saber tancar-se al darrera, no permetre ocasions de gol al Madrid, i fins i tot sortir a la contra com la que va significar l'úni gol del partit, amb un autogol de Militao en refús de Curtois a xut del blaugrana Kessié.

Alguns puristes de l'estil, més papistes que el Papa, diran que el Barça va jugar amb un estil molt defensiu, que no va dominar el joc, i no va controlar la pilota. Que aquest joc no és ADN Barça... Mira, feu-vos-ho mirar! Quantes vegades hem dominat el joc i hem acabat palmant amb els blancs, que amb dues ocasions t'havien fet dos gols. Ahir es va girar la truita, i va ser el Barça qui va saber defensar-se i treure molt de suc de les escasses ocasions de gol que va crear. I encarem la tornada d'aqui un mes amb un bon avantatge per accedir a la final de Sevilla.