Si hi ha algun grup que representi la idiosincràsia i la cultura irlandesa, aquests són els The Dubliners, quintet de música d'arrel fundat l'any 1962 i que va tancar la seva trajectòria el 2012 després de 50 anys dalt dels escenaris. Una llàstima no haver-los arribat a veure mai en directe.
 |
| Molly Malone. |
Viatge nostalgicoalcohòlic a Dublin aprofitant el pont de l'1 de maig, 24 anys després de la meva primera, i única, estada de 4 mesos en aquesta ciutat. Des d'aleshores sempre havia tingut en ment tornar-hi alguna vegada, però ho havia anat posposant. M'he trobat una Dublin força similar al que recordava. Us deixo algunes imatges i quan pugui faig una entrada més extensa, que estic a punt d'agafar l'avió de tornada.
 |
| The Temple Bar. |
 |
| Saint Patricis Catedral. |
 |
| Estàtua de James Connolly. |
 |
| Manifestació de l'1 de maig. |
L'any 94 la Companyia Elèctrica Dharma va omplir el Palau Sant Jordi per celebrar el 25è aniversari de la seva fundació, i com dissabte passat, va comptar amb el bo i millor de la música catalana per col·laborar en alguns dels temes que van interpretar en aquell recital. Una de les joies d'aquell concert va ser aquest tema, inclòs al disc "L'Atlàntida" del 1992, amb la col·laboració dels empordanesos Sangtraït, una de les millors bandes de rock dur en català de la història.
Abans-d'ahir, diumenge, coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, al Camp Nou es va disputar el partit de lliga entre el Barça i l'Atlético de Madrid (1-0). Aprofitant la coincidència, Òmnium Cultural va preparar un mosaic amb el lema "Comparteix el català" que el públic va mostrar coincidint amb la sortida al camp dels jugadors i el cant de l'himne. D'aquesta manera el club va tornar a mostrar al món sencer la seva sensibilitat envers la llengua nacional.
Personalment, hagués preferit algun lema força més contundent, de l'estil "El català, la nostra llengua", o "parla català, arreu, amb tothom, en tot moment", o "Defensa la llengua" amb el símbol dels Rolling Stones amb la senyera a la llengua... Tanmateix sembla que el català hagi de ser simpàtic per aconseguir que aquells que no el parlen ho facin. Jo prefereixo imposar-lo com es fa a la resta de països amb les diverses llengües oficials. Vull poder viure en català com viu un espanyol en castellà a Albacete, o un alemany en alemany a Frankfurt. Ni més, ni menys.
"Tractar d'entendre com es forma, com es construeix, com va canviant el cervell humà en relació amb els processos educatius, i com aquests processos educatius influeixen en com es va construint el cervell humà."
.jpg)
Ahir la Companyia Elèctrica Dharma va celebrar 50 anys d'història amb un concert històric al Palau Sant Jordi de Barcelona, en la vigília de la Diada de Sant Jordi. Van oferir prop de tres hores de concert amb un bon grapat d'artistes, i amics, convidats vinguts d'arreu de Catalunya (Gossos, Joan Reig, Gerard Quintana, The Tyets, Santa Salut, Quimi Portet...), i també de l'estranger (Celtas Cortos, Jawad Amazingh, Karamala, Jordi Cuixart) que van interpretar temes de la CED, excepte els pucelans Celtas Cortos que van fer una versió en català del "20 de Abril" molt celebrada.
Malgrat que el Sant Jordi no va arribar al ple, més de 10.000 persones van vibrar amb els temes més populars i emblemàtics dels santsencs, que van comptar també amb les col·laboracions de diversos grups de cultura popular, principalment del barri de Sants: bastoners, castellers, el drac, grallers i tabalers, diables, la cobla Principal del Baix Llobregat...
Les tres hores de xou se'm van fer curtes, i pel que vaig comprovar el grup està en plena forma, ja que no van deixar de saltar, córrer per l'escenari, i animar el públic, en tot moment. Llarga vida a la Companyia Elèctrica Dharma!
Demà és el darrer dia que es pot veure l'exposició de quadres del barceloní Oswald Aulèstia "El Falsificador" a la Factoria Cultural de Terrassa. Dimarts passat vaig anar amb els alumnes de la meva classe a visitar l'exposició i a fer un taller relacionat amb l'estil de l'autor (pop-art, i neoplasticisme), que no coneixia, i que he descobert que, a banda de tenir una obra artística força interessant, té una vida oculta apassionant: conegut com el falsificador, és considerat com un dels majors falsificadors del món, motiu pel qual va ser condemnat als EEUU. Fins i tot van escriure un llibre basat en la seva història, del que se n'ha fet una pel·lícula. I català, tu!
