Tiren més 200 milions d'euros que dues carretes.

 

Ahir finalment es va desvetllar quin serà el club on anirà a jugar Leo Messi la propera temporada, i no serà pas el Barça com molts desitjàvem i esperàvem, sinó l'Inter de Miami estadounidenc, que ofereix 200 milions d'euros per a dues temporades a l'astre argentí. Una xifra inigualable per al Barça que encara està sota mínims econòmicament parlant, i intentant rebaixar massa salarial per poder fer alguna incorporació sense depassar el "fair play" financer estipulat per la Lliga.

Tinc la sensació que el club mira de maquillar el desig de Messi de continuar enriquint-se a base de bé no explicant tota la veritat del cas. Sembla clar que Messi no està disposat a continuar guanyant una milionada que no podria guanyar a Can Barça. Ras i curt. Així de simple. Però ens venen una moto de si el "fair play" financer, l'amor de Messi pel Barça, la massa salarial de l'equip, i bla bla bla. No me'n crec ni mitja línia. Si Messi desitgés acabar la seva carrera esportiva al club de la seva vida, ho tindria tan fàcil com renunciar a un salari tan súper milionari. Però aquest tipus de renúncies només són compatibles amb autèntics culers de cap a peus. Sembla que Messi estima més els calés que els colors blau i grana.

El "temassu" del dimecres. Tom Jones - "Delilah".

 

Tom Jones "El tigre de Gal·les" compleix avui 83 anys, encara en actiu, 60 anys després d'haver iniciat la seva carrera musical. En fa 55 va gravar aquesta cançó, una de les més destacades del músic gal·les, de la qual en va fer aquest enregistrament al programa televisiu "Ed Sullivan Show" de la televisió britànica BBC.

Debut a l'Auditori de Barcelona.

 

Aquesta tarda he fet el meu debut com a cantaire a l'Auditori de Barcelona, amb motiu de la Cantània "Les portes del món", acompanyat dels meus alumnes de 3r i prop de 800 alumnes més de diverses escoles d'arreu de Catalunya i d'altres indrets dels Països Catalans. Bé, de fet he cantat poc perquè no coneixia la lletra de cap de les cançons, ja que els meus alumnes les han après a l'àrea de música i ho feien amb la mestra especialista d'aquesta matèria. Però bé, he mogut força bé els llavis i he mogut els braços i la resta del cos quan la directora ho demanava. Prop d'una hora d'espectacle i em sembla que ben pocs d'entre el públic s'hauran adonat que no sabia les lletres de les cançons.

La segona Champions femenina.

 

Ahir, al Phillips Stadium d'Eindovhen, el Barça va conquerir, en un partit èpic amb remuntada inclosa, la seva segona Champions després de derrotar el Wolfsburg alemany, que s'havia avançat a la primera part amb un 0 a 2, però que va veure com les blaugrana capgiraven el marcador en una segona part molt intensa i valent, amb dos gols molt seguits de Patri Guijarro (minuts 48 i 50), i un darrer de Fridolina Rolfö (ex Wolfsburg) al minut 70 (3-2), segellant la victòria i el segon trofeu de la màxima competició europea en els darrers tres anys (l'any passat van perdre la final contra l'Olympique de Lyon).

Prop de 10.000 aficionats culers van acompanyar les jugadores del Barça fins a Eindhoven, i avui segur que uns quants més acompanyaran l'equip en la recepció que tindrà al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona.

Visca el Barça i visca Catalunya!!

Eleccions municipals.

 

El passat diumenge es van celebrar les eleccions municipals que han significat una important patacada per a ERC, que ha passat de primera a tercera força a Catalunya, després de perdre més de 300.000 vots. L'estratègia de col·laboració amb el govern espanyol i de deflació de la causa independentista sembla que no els acaba de funcionar, com a mínim a nivell electoral.

Els que també van camí de la desaparició són els anticatalanistes de C's, tot i que els vots d'aquests han anat a parar a VOX i PP, i alguns més al PSC. L'ultradreta espanyolista es manté doncs, tot i que amb sigles diferents.

Sembla que a Junts el fet d'haver sortit del govern de la Generalitat, i de mantenir sota mínims la flama independentista encara els fa mantenir-se dignament, i han donat la sorpresa a Barcelona amb el candidat Trias, que va ser la força més votada però que ho tindrà molt complicat per arribar a algun pacte per ser investit alcalde.

A Terrassa ERC també ha patit una important davallada (de 5 a 2 regidors), i el partit de l'alcalde Ballart, Tot x Terrassa, ha incrementat un regidor (de 10 a 11) gràcies a una campanya molt potent i amb presència constant a les xarxes socials i a milers d'actes. Entra VOX com era de preveure, i torna el PP que havia estat quatre anys fora del cartipàs. Com fa 4 anys la CUP es queda a les portes amb els seus prop de 3.000 vots. Junts manté els dos que tenia. Ara està per veure si es mantindrà la coalició de govern TxT i ERC com va prometre l'alcalde, o si preferirà pactar amb algun altre partit, o fins i tot governar en minoria sense cap aliança.

El "temassu" del dimecres. Tina Turner - "We don't need another hero".

 

Fa tot just una setmana moria Tina Turner, als 83 anys. Una de les veus més destacades del pop-rock de tota la història, i una autèntica pantera a l'escenari amb la seva força, la seva energia i el seu carisma. No en va la van anomenar la "Reina del Rock". L'any 1985 va cantar el tema principal de la pel·lícula "Mad Max 3: Més enllà de la cúpula del tro", que va resultar un èxit a nivell internacional. És d'aquells temes que m'ha quedat gravat al cervell i que de tant en tant em torna a recordar la meva infància.

Dia de comiats.

 

Jornada de fortes emocions la viscuda ahir al Camp Nou, amb motiu del darrer partit de lliga a l'estadi, contra el Mallorca (3-0), en que s'acomiadaven dos jugadors emblemàtics i carismàtics com Sergio Busquets i Jordi Alba, i es deia un fins aviat a l'estadi, que inicia unes obres de transformació que han d'allargar-se, en principi i si tot va bé, un any i mig, per convertir el Camp Nou en un dels estadis més moderns del món i a l'alçada del millor club del món.

 L'acte va ser sobri, breu i emotiu. Va haver vídeo per recordar algunes grans gestes viscudes al camp, i per recordar les trajectòries de dos culers des de petits, Busquets i Alba. Van aparèixer vuit samarretes gegants amb el dorsal de diferents temporades clau en la història de l'estadi (des de la inauguració a l'arribada de Johan Cruyff, el sextet de Guardiola, o la Champions femenina). Van tornar a ballar sardanes tal i com s'havia fet a l'acte inaugural, i la Beth va cantar una versió de "L'hora dels adéus" especialment composta per a l'ocasió pels integrants de la ja dissolta La Trinca.

Entremig de tot això, un emotiu cant de l'himne a capella quan els jugadors van sortir a jugar el partit, els cants de"Campions" de celebració del títol, i també els de "A segona" dedicats a l'etern rival de la ciutat.

Una nit rodona per recordar durant anys.