L'adéu de Xavi.

 

El passat dissabte a la roda de premsa posterior a la dolorosa derrota del Barça davant del Vila-real (3-5), Xavi va anunciar que deixaria de ser l'entrenador del primer equip quan finalitzi la present temporada. Les pressions que ha patit l'entrenador terrassenc des de principi de temporada a conseqüència del mal joc de l'equip i alguns resultats negatius han estat factors clau en la decisió presa pel tècnic.

Tot i que reconec que el joc del Barça aquesta temporada deixava molt que desitjar, jo era dels que apostava per Xavi i la seva capacitat per revertir la situació i convertir-se en un entrenador de llarga durada. Penso que enguany l'equip ha estat força condicionat per les lesions d'alguns jugadors clau (Pedri, Gavi, Ter Stegen, De Jong...) i per uns quants arbitratges vergonyosos que han fet perdre punts. Molts punts. Ahir mateix, ni l'arbitre ni el VAR van considerar un parell d'accions de mans dins de l'àrea rival. Mans clares que es van poder veure a la repetició, però que els àrbitres no van ni considerar necessari revisar-ho amb les imatges. Un nou escàndol, i en van uns quants.

Bé, a veure si un cop alliberats tots plegats de la tensió per la continuïtat o no de l'equip tècnic, puguin centrar-se en jugar bé, i donen el millor de sí mateixos el que resta de temporada per intentar quedar el més amunt possible a la lliga, i perquè no, donar la sorpresa a la Champions. Me n'alegraria tant pel terrassenc.

"Xuxo rondinaire".

 

Faig aquesta entrada per tal d'aclarir que no tinc cap mena de relació amb el "Xuxo rondinaire" aquest que s'ha popularitzat als mitjans (vegeu la notícia aquí). Ni el conec, ni he estat amb ell, ni tant sols coneixia la seva existència. Sí que conec els xuxos i a uns quants rondinaires, entre els quals m'incloc, però d'aquí a intentar involucrar-me amb aquest personatge hi va un abisme. Jo no tinc cap culpa que aquest senyor, o senyora, hagi suplantat el meu malnom per a les seves coses. Ara, sincerament, si ha fet el que ha fet per defensar Catalunya dels seus enemics, ben fet que ha fet!!

ERC, patèticament, en cursa electoral.

 

La Consellera Simó amb les representants dels sindicats verticals CCOO i UGT.

Abans-d'ahir la Consellera d'Educació, Anna Simó, va anunciar a so de bombo i platerets un acord amb dos sindicats (els sindicats verticals d'obediència espanyola CCOO i UGT) que representen tant sols el 20% de la força sindical al sector educatiu a Catalunya, per restablir el primer estadi docent als 6 anys en comptes dels 9 que tenim des de fa nou cursos, quan es van produir unes importants retallades a l'educació.

Es pensa la Consellera que la gent es mama el dit i que amb aquest acte públic de cara a la galeria la majoria dels catalans pensaran que la Conselleria és capaç d'arribar a acords amb el col·lectiu docent i que tot va com la seda. Res més lluny de la realitat. La gran majoria dels docents (bé, com a mínim dels afiliats a sindicats), un 80%, no aprova aquest acord, que queda molt lluny de les reivindicacions de millores laborals que portem exigint des de fa un bon grapat d'anys, amb vagues i mobilitzacions diverses.

Personalment, trobo inacceptable que no s'hagi arribat encara a un acord per tal que el govern es comprometi a pagar el que deu a milers de treballadors docents que vam veure com de la nit al dia ens passaven el primer estadi docent de 6 a 9 anys, i que hem deixat de rebre més de 10.000 euros en molts casos. No estic disposat a renunciar al que em pertoca i si cal continuarem lluitant fins que baixin del burro i ens paguin allò que ens deuen.

El temassu del dimecres. Joxe Ripiau - "Paradisu zinema"

 

Un dels meus grups favorits de finals de segle XX i principis del XXI són els bascs Joxe Ripiau, formats a Irún l'any 1996, un cop dissolts Negu Gorriak, l'anterior banda de l'Íñigo Muguruza amb el seu germà Fermín. 

Per a la nova banda es va ajuntar amb l'altre dels germà, el Jabier (acordió). Completaven la banda Sergio Ordóñez (güiro i percussions), i Asier Ituarte (trombó).

Feien un còctel explosiu de músiques llatines combinades amb la patxanga, l'ska, i el reggae. Impossible quedar-se quiet en els seus concerts.

Así, así, así gana el Madrí.

 

Estic acostumat a veure setmana rere setmana, temporada rere temporada, com els àrbitres ajuden el Real Madrid davant dels seus rivals, però el que va passar ahir a l'estadi Santiago Bernabéu feia temps que no ho veia en directe. 

En el partit que enfrontava als blancs, líders, contra l'Almeria, cuers, els andalusos es van avançar amb dos gols a la primera part, mentre el Madrid es topava una i altra vegada contra la defensa rival i el porter. 

Aleshores va començar el festival del VAR (videoarbitratge), amb una sèrie d'intervencions, sempre favorables als blancs, que van fer canviar per complet el signe del partit. Decisions molt controvertides per no dir del tot tendencioses a favor del Madrid. I així van anar caient els gols blancs després d'un penal més que dubtós precedit d'una doble falta als defenses de l'Almeria, un gol il·legal amb el braç de Vinicius, i el tercer i darrer quan passaven 9 minuts del temps reglamentari i amb l'Almeria totalment ko després de tantes decisions arbitrals en contra totalment injustes. 

Tampoc es pot oblidar que a l'Almeria li van anul·lar un gol, van perdonar-li la targeta vermella a Vinicius per una agressió a un defensa rival, i van perdonar l'expulsió de Carvajal per treure's la samarreta (groga) i celebrar-ho amb el públic (2a groga) en el gol que va significar la victòria blanca.

Escàndol històric.

Centenari de la mort de Lenin.

 

Tal dia com avui de l'any 1924 moria als 53 anys, Vladímir Ilitx Uliànov "Lenin" a la ciutat russa de Bolxie Gorki (antiga Unió Soviètica) com a conseqüència d'un vessament cerebral. Líder del sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, va promoure la revolta contra el govern burgès en el que popularment es coneix com la "Revolució d'Octubre" o "Revolució Russa", i va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica (desembre de 1922) fins a la seva mort. 

Un referent clau per als moviments d'ideologia comunista-leninista, del qual podem trobar un bon grapat d'estàtues en honor a la seva persona a diferents països de l'òrbita soviètica. Encara es pot visitar el seu cos embalsamat al mausoleu que li van fer expressament a la Plaça Roja de Moscou.

Visca Sant Antoni i visca els Països Catalans!!

 

He descobert per les xarxes aquesta festa de Sant Antoni del poble de Pollença (Mallorca). Una festa que se celebra a diversos indrets dels Països Catalans, sense anar més lluny, a la localitat veïna de Matadepera on també planten i pelen un pi per acabar-lo grimpant. Tanmateix, aquí ho fan lligats i amb l'objectiu d'arribar a dalt de tot fins a tocar el pernil que hi han penjat, i fer-ho en el menor temps possible. 16 anys tenia el jove grimpador que va arribar primer dalt de tot a Pollença. Tant de bo poder anar-hi algun any per Sant Antoni!