Hem de ser talibans pel català!

 

L'altre dia el diari Ara entrevistava l'actual ministre de cultura, l'Ernest Urtasun, que criticava els catalanoparlants amb consciència lingüística i els anomenava talibans. 

Si us feixeu en aquest mapa dels percentatges de catalanoparlants arreu del territori de parla catalana, veureu com la cosa va cap avall a marxes forçades, i un dels factors que ho provoca és el propi tarannà de molts catalanoparlants que no defensen prou els seus drets lingüístics i acaben acceptant qualsevol imposició per allò de la "bona educació". És a dir, que la famosa convivència entre llengües i el bilingüisme s'està convertint en una situació de diglòssia on qui perd sempre és la llengua catalana.

És per això que jo cada dia sóc més taliban (radical) en la defensa dels meus drets com a catalanoparlant i l'utilitzo sempre, amb tothom, arreu. Escolto música en català més que no pas altres, miro televisió en català, escolto ràdios catalanes, llegeixo llibres en català, consumeixo cultura en català... És a dir, faig tot el possible per no col·laborar amb l'extinció de la nostra llengua.

I vosaltres, sou talibans per la llengua, o tant se us en fot si el català s'extingeix?

Sense llibertat d'expressió al Palau Blaugrana.

 

Ahir es va disputar el penúltim partit de la lligueta classificatòria de l'Eurolliga de bàsquet entre els equips del Barça i el Maccabi de Tel-aviv. Partit cabdal per als culers de cara a entrar als play-offs com un dels primers 4 equips classificats per assegurar-se el factor pista a favor.

Però més enllà de la importància del partit (va guanyar el Barça gràcies a un triple de l'argentí Laprovitola a manca de cinc segons), el que es recordarà de la jornada d'ahir és la vergonyosa decisió dels mossos d'esquadra (amb la connivència del club?) de prohibir als aficionats l'accés al pavelló amb banderes de palestina o altres símbols o pancartes de suport a la causa palestina i de condemna al genocidi palestí a mans de l'estat d'Israel.

El que haurien de prohibir, en comptes de la lliure expressió de la gent, seria la presència d'un club israelià de naturalesa sionista com el Maccabi. Cal fer fora tots els representants israelians de les competicions esportives internacionals com a mesura de pressió i repulsa al que estan fent amb el poble palestí.

Palestina lliure! Atureu el genocidi!

El temassu del dimecres. Fermín Muguruza & Chalart 58 - "Pantera Beltza".

 

Magnífic videoclip gravat a Sant Andreu del Palomar d'aquesta peça de Fermín Muguruza amb els catalans Chalart 58. El penjo avui per solidaritzar-me amb els professors de l'institut Joan Fuster de Bellreguard (País Valencià) denunciats per enaltiment del terrorisme per part de l'associació ultra "Educadores contra el adoctrinamiento", i citats a declarar davant d'un jutge el passat 26 de març.

Són ben bojos aquests ultranacionalistes espanyols!

Visca la llibertat d'expressió i gora Fermín Muguruza!

Dia de mona.

 

Avui he estat celebrant el dia de la mona amb el meu fillol, el Riu, i les altres padrines, la Mireia i la Maria a l'hort de la família del fillol a Cerdanyola. Un dia magnífic, assolellat, i amb temperatura agradable. Hem gaudit de bon menjar, bon beure (algun vi i orujo de Lleó), i bona companyia. I, evidentment, a l'hora de les postres han sortit les mones (tres en concret) amb varietat de pastissos casolans. Boníssims tots. Ah, i l'ou de xocolata per trencar amb el cap tampoc ha faltat.

León 2.

 

S'acaben les vacances per terres lleoneses i us deixo un segon recull de fotos a Lleó. Una ciutat de 140.000 habitants (i baixant) que en el passat va ser capital del regne de Lleó. De fet hi ha molts lleonesos que volen l'autonomia pròpia, independent de Castella. 

Segons em van explicar Lleó perd població perquè no tenen indústria. Bàsicament agricultura i bars i restaurants. D'aquests darrers la ciutat n'és plena, i els migdies i vespres gairebé no s'hi cap als locals del centre històric. Ara bé, pels matins, fins passades les 10:00 no veus una ànima pel carrer i la majoria de comerços i bars són tancats.

Lleó i Setmana Santa van molt units. Hi ha molta tradició de confraries i bandes musicals, i milers de persones arriben d'arreu per veure-les passar. Per sort o per desgràcia, la pluja no ha permès enguany que surtin alguns passos.

Els que sí que van poder sortir el dijous de matinada van ser els de la confraria de San Jenarín, un rodamon borratxo que va morir un dijous sant atropellat per un camió de la brossa. Ho fan cada any des de fa molts anys des de la Plaça del Grano, on hores abans de les 0:00 milers de joves vinguts d'arreu fan honor a Jenarín bevent en un gran botellot.

Plaza Mayor.

Parador nacional i antic convent de San Marcos.

Muralla romana.

Basílica de San Isidro.

Plaza de San Isidro.

Palau de los Guzmanes, actual Diputació.

Plaza del Grano.

Voltants de Lleó.

Astorga.

Alberg del peregrí.

Ajuntament.

Palau de Gaudí.

Catedral de San Antolín.

Castrillo de los Polvazares.

Hospital de Órbigo.

Vegacervera.

Mansilla de las Mulas.

Valencia de Don Juan.

Edifici Centinela.

Castell de Coyanza.

Campo y Santibáñez.

Orujeria 

Valladolid.

Catedral des del carrer Regalado.

Plazas Mayor.

Palencia.

 

Cripta de la Catedral de Palencia.

Avui m'he desplaçat des de Lleó a Palència amb l'AVE (33 minuts) per fer una visita llampec a aquesta capital castellano-lleonesa. Una ciutat on la setmana santa també es viu intensament, tot i que la pluja no ha permès que sortissin algunes confraries.

He estat de sort ja que passant per una de les diverses esglésies que hi ha a la ciutat, m'he trobat per casualitat que hi havia una  confraria esperant per sortir, tot i que la previsió de mal temps els ha fet quedar-se dins de l'església i esperar una altra confraria que havia de venir a l'església amb un pas amb la imatge de Jesús a la creu. Els que eren a dins havien de sortir amb un pas amb la imatge de la verge Maria, i s'havien de trobar en alguna plaça, però finalment han fet la trobada dins de l'església. 

Tot i que sóc ateu de cap a peus i que em fa bastanta basarda la litúrgia religiosa, he de dir que ha passat una bona estona escoltant la música de la banda, i veient l'espectacle del moviment dels passos.

A banda de veure l'espectacle de les confraries, he tingut temps de voltar per la ciutat i sorprendrem de la gran quantitat de llocs d'interès que hi ha, i de visitar la catedral, un edifici majestuós que té poc a envejar amb d'altres temples per l'estil. De fet, a la catedral de Sant Antolín, la coneixen com "La bella desconeguda", perquè si bé no pot competir en bellesa de l'exterior amb catedrals de la zona, l'interior és força bonic.

A Palencia he viscut algunes aventurilles típiques en un viatge. Les més sonades han estat quan m'han convidat a abandonat el Casino de Palencia perquè anava amb el xandall (i teòricament és per a socis o acompanyants de soci), i la.darrera quan era a punt d'agafar el tren de tornada a Lleó i ens hem adonat que el meu bitllet era per a l'endemà. Per sort el tren ha trigat una mica des que han començat a embarcar, i he pogut anar a la taquilla a canviar el bitllet per un per avui (no sense recàrrec).

De negre al mig, pres indultat per gràcia divina. Quins collons!

Casino de Palencia.

Diputació.

Ajuntament de Palencia.