Festa Major de Terrassa, amb més pena que glòria.

 

Ja han passat els dies "forts" de la Festa Major de la meva ciutat, Terrassa, i he de reconèixer que cada any que passa la trobo més fluixa. Afortunadament ja no tinc aquella edat que voldries festa les 24 h. del dia, i he vist tants concerts que ja no tinc aquella fal·lera per escoltar noves o velles propostes, però de la festa major d'enguany se salven ben poques actuacions. Un altre qüestió són les ubicacions nefastes d'alguns dels principals escenaris, bé perquè estiguin allunyats del centre de la ciutat, o bé perquè no tinguin les dimensions adequades per segons quins concerts (ja sigui per massa petit o el contrari). Els horaris també n'hi ha per fer-s'ho mirar: com pot ser que un divendres a la 1:20 ja no hi hagi més música en directe a la Plaça Vella, centre neuràlgic? O que diumenge hagis d'esperar fins la 1:00 per poder ballar una mica amb una orquestra de versions al mateix indret?

Pel que fa als grups programats enguany, la veritat és que força lamentable en general: Stay Homas, The Tyets, Figa Flawas, La Hungara, Chenoa, etc.. De fet, només he anat a veure un concert en tota la festa major, i he de reconèixer que em van decebre força: els The Gramophone Allstars, que van tocar a la Plaça Vella, només una hora i vint minuts, i un repertori que animava poc al ball.

Per altra banda, vull destacar l'accelerada castellanització de molts escenaris d'iniciativa privada i col·laboració pública com el de la Plaça Didó, o el del Vapor Ventalló, tanmateix ben cèntrics. Aquests escenaris aposten principalment per bandes que canten en castellà. Fins i tot a l'escenari més català de la festa, l'espai La Taifa, la majoria de cançons enllaunades que va punxar el Pd del divendres eren en castellà i d'estils musicals súper comercials!! Patètic!

Els preus de les begudes el marquen els bars dels diferents espais de la festa, ja que no hi ha barres oficials, i això fa que cobrin preus d'escàndol. Aquests sí que fan l'agost! 

Si l'any vinent continua la tendència, em plantejaré seriosament escampar la boira i aprofitar millor el temps.

Sant Pere carnívor.

 

Ahir, dia de Sant Pere, patró terrassenc, vam celebrar un dinar carnívor a casa. El Miki i la Carol van portar un parell de mitjanes i entranyes de vedella, i una pedra de sal on coure-les. La pedra la vam escalfar als fogons i vam passar les mitjanes volta i volta. Després vam fer talls a tires de les mitjanes i vam treure la pedra a taula perquè cadascú es cogués les tires al seu gust. No cal posar-hi sal ja que la carn absorveix la sal de la pedra. I la pedra es pot mantenir calenta més d'una hora. Quina descoberta! 

Ara toca gaudir.

 

Avui la gran majoria dels docents catalans comencem les vacances, malgrat jo hauré d'anar dimarts al meu centre una estoneta per fer alguna tasca amb el tècnic informàtic, que s'allargaran fins al 2 de setembre que iniciarem un nou curs.

Personalment ha estat un curs que m'ha passat volant (cada curs que passa em sembla que passa més ràpid que l'anterior), i que he gaudit força. Evidentment, sempre hi ha algun entrebanc, però globalment he de reconèixer que es treballa molt a gust al meu centre, i que els maldecaps són mínims. I com que enguany he recuperat la meva especialitat, educació física, doncs he viscut força més relaxat que els dos darrers cursos que havia fet de tutor.

I a partir d'avui tinc pel davant un parell de mesos per gaudir viatjant, descansant, anant a dormir tard i sense posar el despertador, mirant pel·lícules o sèries, el Tour, o els Jocs Olímpics a l'agost... Temps suficient per desconnectar del tot de la feina, carregar piles, i tornar amb energies renovades.

Anirem informant.

El temassu del dimecres. Dr Calypso - "Aquesta nit".

 

Un dels temes més clàssics i relaxats dels Calypso és aquest "Aquesta nit", inclòs a l'àlbum "Original Vol. 1", amb el que es van donar a conèixer al gran públic un llunyà 1993 (l'any 1990 s'havien autoeditat una maqueta amb el mateix títol de la banda).

L'any passat van tornar als escenaris després d'uns anyets d'aturada i enguany recorreran un bon grapat de ciutats catalanes per fer ballar els seus fans. Aquest diumenge, sense anar més lluny, van ser a la Festa Major de Valls. Uns clàssics de l'escena ska i rocksteady.

Han alliberat Julian Assange.

 

Ahir els anglesos van permetre Julian Assange, fundador de Wikileaks, marxar del país després de prop de 12 anys reclòs, 7 a l'ambaixada de l'Equador i 5 en una presó d'alta seguretat) sota l'acusació d'espionatge per part de les autoritats dels EEUU, gràcies a l'acord al que va arribar amb la justícia d'aquest país de declarar-se culpable dels fets pels quals se l'acusava i que el mantenien retingut en terres angleses.

Ahir es va saber que Assange havia volat fins a les Illes Marianes del Nord (territori dels EEUU) on es va declarar culpable davant les autoritats judicials, i així va poder continuar el seu viatge de retorn a Austràlia, fent una aturada a Tailàndia.

Sant Joan a Valls.

 

Un any més he baixat a Valls per Sant Joan, a visitar els amics i a viure l'ambient d'una de les millors Festes Majors de Catalunya. Vaig baixar el dissabte i hi he tornat aquest matí per estalviar-me les cues de la tornada de vehicles pel pont de Sant Joan. He mantingut la tradició de menjar al Malva, de veure castells, de menjar un tros de coca al local de la Vella, i de veure alguns concerts. I m'he retrobat amb un bon grapat d'amics, coneguts i saludats, alguns dels quals ja fa més de 25 anys que ens coneixem.

Amb la Fàtima, propietària del mític Malva.

Detalls que emocionen.

 

Avui hem acomiadat el curs escolar 23-24 amb el comiat dels alumnes de 6è que marxen a l'institut el proper curs, i amb una jornada lúdica a les instal·lacions d'un club esportiu molt a prop de l'escola, on els alumnes han pogut gaudir d'una jornada de jocs, zumba, piscina, i gelat. 

Enguany el comiat ha estat menys intens a nivell personal que els darrers dos cursos on vaig ser tutor, on el vincle amb els alumnes del grup és molt més intens. Tanmateix, sempre és un dia de sensacions agredolces. Per una banda alegre perquè s'ha complert la feina i ja s'albiren les vacances. Per altra banda trist perquè no tornarem a veure els alumnes fins al setembre, i els de 6è potser mai més.

Avui una alumna de 6è m'ha fet un detall molt especial en forma d'escrit. És una alumna molt creativa i que sempre està fent coses artístiques amb dibuixos i escrits. Me n'ha fet un explicant quin tipus de mestre he estat per a ella, i m'ha fet especial il·lusió. A més, trobo que l'encerta molt i que no ho fa per quedar bé, que realment ho pensa així.

Ara no sé si desar-lo en algun lloc especial, penjar-lo per algun racó de casa, o portar-lo sempre a sobre per quan arribin aquells moments que et fan dubtar de la teva professionalitat.