15.04-25: Nus de sa Corbata, Sóller, Port de Pollença, Pollença.

 

Pollença des del mirador on vam fer nit.

Cala Sant Vicenç (Port de Pollença).

Escales cap a l'ermita del Calvari (Pollença).

Pollença.

Serra de Tramuntana.

Nus de sa Corbata.

Panoràmica matinal des del Nus de sa Corbata.

14-04-25: Valldemosa, Deià, Cala Tuent, Port de Sa Calobra, Nus de sa Corbata.

 

Valldemosa.

Deià.

Gorg Blau.

Cala Tuent.

Sa Calobra.

Nus de sa Corbata.

El governador de la colònia anirà a Madrid a celebrar San Jorge.

 

El govern colonial de la Catalunya ocupada ha decidit celebrar el San Jordi a Madrid, amb els amos de la colònia, amb una xerrada/llepada d'escrot entre dos ultres espanyolistes: el President Illa i l'escriptor Javier Cercas. Segur que els assistents estaran encantats amb les opinions d'aquest parell d'ultraespanyolistes que tot bon català hauria d'odiar.

Amb una mica de sort descobreixen que a Madrid no hi ha tants catalans i s'hi troben bé i s'hi queden per a sempre. 

El Barça de bàsquet al play-off de l'Eurolliga per la via directa.

 

Ahir vaig poder tornar al Palau Blaugrana per viure la darrera jornada de la fase regular de l'Eurolliga de bàsquet, on el Barça s'enfrontava al Virtus de Bolonya i depenia d'ell mateix per poder accedir als play-off sense haver de jugar una fase prèvia. I amb l'ajustada victòria final (91-87) es va assegurar el cinquè lloc enviant el R. Madrid a la setena posició i obligant-lo a jugar aquest play-in o fase prèvia als play-offs. 

El partit d'ahir va ser una muntanya russa d'emocions, ja que el Barça va anar guanyant còmodament pràcticament tot el partit, però al darrer quart els italians es van posar al davant del marcador tenint fins a 5 punts d'avantatge, i van entrar els nervis i les pors al palau. Afortunadament, l'equip va saber sobreposar-se i va acabar remuntant i guanyant el partit per quatre punts de diferència entre l'eufòria col·lectiva.

Ara ens espera el Mònaco als 1/4s de final, al millor de cinc partits, i amb el factor pista favorable als francesos. Tanmateix, em penso que hem estat de sort en l'encreuament i que el Mònaco és el rival menys difícil que ens podia tocar. 

De visita al Cosmocaixa.

 

No sé quants anys feia que no visitava el Cosmocaixa (no tinc cap entrada al bloc sobre el lloc). El més probable, per no dir segur, devia ser amb alguna altra escola tot i que no recordo quina ni què hi vam fer. Avui he acompanyat els alumnes de la comunitat de mitjans (1r, 2n i 3r) que han fet una visita ràpida de diferents espais (la capibara de l'espai selvàtic ha estat la gran atracció per a la canalla) i en acabat han fet cada grup una activitat dirigida pels joves monitors.

M'ha sorprès la gran quantitat d'estudiants, de diferents procedències, que hi havia al museu, a banda de grupets de turistes, sobretot famílies amb nens.

 

El temassu del dimecres. Powafunk - "So Cool".

 

Aquest passat dissabte vaig descobrir aquesta banda barcelonina de música funk amb un directe súper canyero i molt ballable. Malauradament, la cantant titular no va poder ser-hi però la veritat és que la substituta tenia una gran veu igualment.

Pel que em va comentar algú que coneixia una mica la trajectòria dels integrants de la banda, alguns d'ells són músics reputats que han acompanyat a grans artistes. I el cantant és el que canta amb la banda del programa Col·lapse. 

7è "Ritme and Soul".

 

Anit es va celebrar la setena edició del festival de músiques negres "Ritme and Soul", a la Jazz Cava de Terrassa, organitzat per l'associació Soul Vespa, que de fet, va començar a organitzar aquest festival cinc anys abans sota el nom de "Diego's Festival", una iniciativa que va sorgir per tal de localitzar un conegut personatge skatalític terrassenc misteriosament desaparegut del mapa. Finalment a la cinquena edició del Diego's Festival el Dídac va aparèixer (vivia a Algèria) i amb l'objectiu acomplert, van decidir canviar-li el nom al festival, però no la idea ni el format.

Ahir van tornar a tocar tres bandes d'estils diferents: L'Avantgarde (una banda punk de Perpinyà), Powafunk (funk des de BCN), i els mataronins The Cabrians (ska), uns clàssics de l'escena amb més de vint anys de trajectòria. Els primers me'ls vaig perdre perquè volia veure el partit del Barça contra el Betis (el Barça és sagrat i més enguany que sembla que guanyarem títols), però amb els segons i els darrers vaig tenir més que suficient per acabar ben cansat, suat i content.

Llarga vida al Ritme and Soul!! 

The Cabrians.

Powafunk.