Arriba un gran porter i català: Joan Garcia.

 

Ahir es va anunciar el que era un secret a veus des de fa unes setmanes. El fitxatge per part del Barça del jove porter català, (Sallent, 2001) de l'Espanyol, Joan Garcia, enguany ha estat un dels millors, sinó el millor, porters de la lliga espanyola, fent grans aturades i ajudant el seu equip a mantenir la categoria.

Personalment, feia mesos que desitjava el fitxatge d'aquest jove porter català. Perquè és boníssim i el Barça ha de tenir els millors, i perquè és català, i el Barça ha de tenir els millors catalans. A més, és públic i notori que el Joan és un culer més des de la infància, tot i que per circumstàncies de la vida va acabar jugant a l'Espanyol.

Estic convençut que el Joan li traurà la titularitat a l'alemany Ter Stegen, i m'encanta que així sigui i que tinguem un altre jugador titular al Barça català i catalanoparlant.  

El temassu del dimecres. The Selecter - "Too much pressure".

 

The Selecter (Coventry, RU, 1979) va publicar el seu primer llarga durada l'any 1980 sota el títol "Too much pressure", enfilant-se als primers llocs de les llistes d'èxits. Són coetanis de bandes d'ska mítiques com els Bad Manners, The Beat, Bad Manners, o The Specials.

El dissabte 5 de juliol seran al festival Psichobilly a Santa Susanna, després de més d'una dècada sense trepitjar els escenaris de Catalunya.  

S'acaba el curs, torna el dabat dels regals als mestres.

 

Arriba el final de curs, i en aquestes dates torna a reactivar-se el debat sobre la idoneïtat o no que les famílies facin regals als mestres. He escoltat tertúlies a la ràdio, a la tele, gags humorístics, llegit articles de premsa, enquestes a favor o en contra...

Ja n'he parlat en altres entrades, i em mantinc en l'opinió que ho trobo una tradició absurda, innecessària, i arcaica. A banda de generar maldecaps (quant no discussions i tensions) a les famílies, i suspicàcies entre docents (per què a tu sí i a mi no; per què a tu això i a mi allò...).

A mi si em volen agrair la feina d'alguna manera, el millor que poden fer és venir a dir-m'ho, i si algú m'ha de fer algun detall que siguin els alumnes i de producció pròpia, no gastant diners. A banda que no necessito res, i si necessités quelcom doncs ja m'ho compraria amb els diners que cobro.

I si hi ha famílies molt il·lusionades amb tenir un detall amb els docents, que es paguin un esmorzar o un pica-pica per a tot el claustre i comunitat educativa, que al final tots posem el nostre gra de sorra en l'educació dels seus fills.  

Barça: contra tot i contra tothom.

 

El Barça d'handbol va perdre ahir a Colònia d'un gol de diferència (30-31) contra el Magdeburg a les semifinals de la Champions. Un partit que portava força controlat al llarg de la primera part mantenint una diferència constant de 2-4 gols, fins que els àrbitres van decidir començar a ajudar els alemanys amb decisions polèmiques que perjudicaven el Barça. L'expulsió injusta del millor defensa de l'equip, Petrus, al minut 26 de la primera part va significa el punt d'inflexió perquè els alemanys entressin al partit, i amb un parell d'expulsions més en els darrers instants del partit van acabar d'enfonsar els blaugranes, que a més havien perdut per lesió el millor atacant de l'equip, Dika Mem.

Com ja va sent habitual en qualsevol de les disciplines esportives en les que competeix el Barça, un cop més els àrbitres van acabar decantant un partit en contra dels interessos blaugranes. Enguany ja ens han atracat al futbol (contra l'Inter), al bàsquet (contra el Mònaco), i ahir va ser el torn de l'equip d'handbol. 

Cada títol culer hauria de valdre per tres com a mínim!  

100 anys xiulant l'himne espanyol.

 

Un dia com avui de fa 100 anys l'afició barcelonista va dedicar una sonora xiulada a la marxa reial espanyola interpretada per la British Royal Marine, en un partit que enfrontava el FC Barcelona al Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català.

Aquella xiulada no va agradar el govern del dictador Primo de Rivera i va suposar el tancament de l'estadi de Les Corts per tres mesos (inicialment les autoritats l'havien tancat per sis mesos), la qual cosa va motivar la dimissió del President Joan Gamper.

Afortunadament, hi ha tradicions que perduren. 

Kramig, teatre de prop.

 

Ahir vaig anar a la sala Texas del barri de Gràcia de Barcelona a veure l'obra Kramig, de l'autora Marta Buchaca, i amb la interpretació del Biel Duran (a qui conec de fa molts anys de quan era casteller dels Minyons) i l'Anna Moliner (a qui no coneixia de res).

Una comèdia romàntica de petit format en un teatre d'aquells moderns amb dues grades a banda i banda de l'escenari i molt properes als actors. I si a la proximitat de la grada hi sumem que teníem els seients en primera fila, doncs ja us podeu imaginar...

 L'obra gira al voltant d'una parella que es coneixen per casualitat després de veure com les seves respectives cites de Tinder les deixen penjades, i que tenen personalitats força oposades. A partir de l'anunci de l'embaràs comencen a sovintejar les discussions i els punts de vista enfrontats. 

Una obra resolta en poc més d'una hora i vint minuts que et fa riure i pensar, i que té un gir de guió final força inesperat. Molt recomanable. 

El temassu del dimecres. Guns N' Roses - "Paradise City".

 

Abans-d'ahir van tocar a l'estadi Lluís Companys de Barcelona els nord-americans (Los Angeles) Guns N' Roses, una de les bandes de rock dur més populars de la història. Nascuts l'any 1985 van arribar al clímax de la seva popularitat a principis dels 90's, i van patir algunes baixes a finals d'aquesta dècada que els van dur a una etapa d'inactivitat. L'any 2008 van treure un nou disc ja només amb el cantant, Axel Rose, de la formació original. Tanmateix, continuen omplint grans recintes i mobilitzant els vells fans.