El català, camí de l'extinció.

 

Segons les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics, el català continua reculant de forma alarmant any rere any. En són responsables els governants dels successius governs de la Generalitat dels darrers vint anys per inacció, però també un bon gruix de catalans que renuncien a la seva llengua a les primeres de canvi. L'arribada massiva de nouvinguts també facilita la davallada d'ús del català, sobretot quan s'adonen que parlar aquesta llengua és del tot innecessari, i no tenen cap obligació a fer-ho. En aquest sentit, no ser un estat independent i tenir plenes competències lingüístiques implica la impossibilitat de promoure lleis més efectives en defensa de la llengua. 

El temassu del dimecres. Lluís Llach - "Silenci".

 

Un dels artistes preferits del Juanan era el Lluís Llach. Mostra d'aquesta admiració és el viatge que vam fer l'abril del 2011 a València per assistir a la manifestació convocada per ACPV (Acció Cultural del País Valencià) en defensa de la llengua, la cultura i contra la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià. Al final de la manifestació, Lluís Llach va reaparèixer als escenaris després de més de 5 anys de la seva retirada per interpretar tres temes: "Abril 1974", "Silenci", i "No abarateixis el somni".

El silenci que s'ha fet amb la mort de l'amic Juanan. Va per a tu company! 

Se't trobarà a faltar Juanan.

 

Foto: Albert Espada.

M'acabo d'assabentar fa poc més d'una hora de la mort en accident laboral d'un vell amic dels Minyons, el Juanan, amb tant sols 57 anys. Un bon amic amb el que he compartit molts bons moments els darrers 33 anys. Una persona que transmetia un magnetisme especial, amb una aura única: un gran conversador; un humorista; un gran savi; un excel·lent escaquista; un gran narrador de contes; un gran casteller; una bona persona; i un bon amic. Descansa en pau company.

Un Barça molt català torna al Camp Nou.

 

Ahir el Barça va tornar a jugar un partit de lliga al Camp Nou, després de més de dos anys d'obres, davant de l'Athlètic Club de Bilbao (4-0), amb prop de 45.000 espectadors a les grades. Un retorn molt esperat que no serà amb l'aforament complet fins a finals del 2027, quan s'acabin les obres per completar la tercera graderia, amb un aforament total de 105.000 espectadors.

Ahir, davant d'un rival històric, el Barça va fer jugar fins a 9 jugadors catalans (Joan García, Balde, Cubarsí, Gerard Martín, Èric, Olmo, Lamine, Casadó i Bernal) i fins a 11 catalanopartlants si hi sumem a Ferran i a Fermín. Una excel·lent manera de reestrenar el temple culer, amb golejada inclosa, davant d'uns bascos que darrerament s'han convertit en un rival antipàtic i odiós fins i tot.

S'havia especulat molt sobre qui faria el xut d'honor a l'inici del matx. Que si Messi, que si Ronaldinho, que si algun altre exjugador... Finalment, el club va decidir convidar dos dels socis més veterans per fer aquest acte protocol·lari. També hi va haver música amb les actuacions de dos grups catalans de moda: els Figa Flawas i The Tyets, i la interpretació de l'himne del club a càrrec del cor de l'Orfeó Català. Jornada rodona que deixa al Barça líder a la lliga empatat a punts amb el R. Madrid, a l'espera del que facin avui els blancs al camp de l'Elx.

Fa 50 anys va morir el gos, però no la ràbia.

 

Ahir va fer 50 anys de la mort, al llit, del dictador Francisco Franco, que va promoure el cop d'estat militar contra el govern de la República l'any 1936, i que va governar l'estat espanyol durant més de 35 anys amb mà de ferro. Aquell dia és van obrir un munt d'ampolles de cava a les llars catalanes, i alguns il·lusos van albergar l'esperança d'un canvi polític i social profund, que malauradament, va resultar d'una transició controlada i dirigida pels hereus del dictador. I d'aquelles noces, aquests confits. 

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Cançó del raier".

 

Els Pony Pisador són ja un dels principals referents de la música d'arrel catalana, així com d'altres sons d'arrel d'altres territoris. Acaben de publicar a les xarxes el videoclip d'una nova cançó dedicada al vell ofici del raier, que s'ha mantingut viu al riu Noguera i al Segre, ni que sigui un dia a l'any, en la celebració de les festes de pobles com Coll de Nargó, o La Pobla de Segur, on encara construeixen els tradicionals rais i els raiers els baixen tal i com es feia des de fa segles. 

Vaig tenir l'oportunitat de viure en directe la festa a Coll de Nargó fa tres o quatre anys i em va encantar. L'entorn, la gent, la tradició, la festa... Molt recomanable. 

Històric partit entre Catalunya i Palestina.

 

Aquesta tarda-vespre s'ha disputat un partit de futbol històric entre les seleccions nacionals de Catalunya i de Palestina. Prop de 30.000 persones han volgut donar suport a la selecció catalana així com al combinat palestí, ja que s'han pogut veure moltes estelades així com banderes palestines. Estic convençut que si el partit s'hagués disputat en dissabte, o una mica més tard de l'horari establert, les grades s'haurien omplert. També cal remarcar que fins fa ben poc no es va saber que es podria disputar aquest partit al Lluís Companys, i no es van poder posar les entrades a la venda fins fa poc més de deu dies.

En tot cas, tot i que amb retard, he pogut arribar a veure un tros de la primera part i la segona, acompanyat d'un germà i tres nebots. El resultat (2-1) era el de menys. Hem tornat a cridar a favor de la nostra selecció, de la independència de Catalunya, i contra els feixistes, els sionistes, Espanya i Israel.