Fracàs escolar.

Jajajajajajajajajajaja... perdoneu però no sé com s'escriu el riure en català. Se m'escapa el riure quan sento dir a la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que vol reduir els nivells de fracàs escolar d'un 32 a un 10 per cent d'aquí al 2020. Jo em pregunto amb quina formula màgica ho pretén fer, si redueixen les partides pressupostàries a les escoles públiques al voltant d'un 30 per cent, com el cas de la meva escola, i a sobre, davant l'increment previst de 12.000 alumnes, a la xarxa pública el curs vinent, no es pensa ampliar la plantilla de mestres.

Com s'ho pensa fer doncs? Fent fer hores extres als mestres (això és el que vol dir quan diu allò d'optimitzar recursos)? Eliminant la sisena hora a primària (de les escoles públiques, evidentment)? Reduint hores de treball personal (no lectives) dels mestres? Contractant estudiants en pràctiques perquè treguin feina als titulars? Reduint els continguts curriculars fins als mínims?

Vaja, ja que als polítics els agraden tant les comparacions amb la resta d'Europa, li recomano a la Sra. Consellera que es doni un volt per alguns dels països on normalment es comparen per avaluar el nivell de rendiment acadèmic dels nostres alumnes. I que demani, a més a més dels resultats acadèmics, quins són els percentatges d'inversió en ensenyament; el percentatge d'escoles públiques i de privades; els ratis d'alumnes per aula; els percentatges d'alumnes nouvinguts; la quantitat de canals de televisió i de programes educatius; les hores de dedicació dels pares als fills; etc, etc.

Però no es pot demanar gaire a una Consellera, que en el passat es dedicava a criticar als que governaven perquè hi havia tants alumnes escolaritzats en barracots, i que un cop ha arribat al poder, diu que encara hauran de passar uns quants anys per poder enviar a aquests alumnes a escoles normals i corrents. Ai, que se't veu el llautó...

Dictadura blaugrana

L'equip de bàsquet del FC Barcelona s'ha tornat a proclamar campió de la copa del rei en el torneig disputat a Madrid aquest cap de setmana, i ja en van 22, igualant la marca de l'etern rival i principal damnificat. I és que ja van uns quants partits seguits, uns quants anys seguits, que el Barça passa pel davant dels "merengues" en tots els terrenys de joc on es troben. Quant durarà aquest moment de felicitat blaugrana? Difícil pronosticar, però mentres duri, ho aprofitarem per disfrutar i alegrar-nos-en.

El d'ahir va ser un partit més emocinant del que ens tenien acostumats, ja que darrerament el Barça passava per sobre dels blancs sense compasió, com una apissonadora. Ahir l'equip de Messina va poder aguantar dignament fins al darrer quart, en que el Barça va apretar l'accelerador i va acabar impossant la seva superioritat amb claredat.

Un títol més a la butxaca, i esperem que no sigui l'últim de la temporada, ja que encara queden grans reptes (lliga i eurolliga). Esperem que els jugadors continuïn amb fam de títols i amb aquest esperit de sacrifici i treball que els ha dut a aconseguir un bon grapat de títols en els darrers anys.

Bé per l'entrenador del Girona.

Però com no hem de voler la independència? Amb episodis com aquest a l'estadi de futbol d'Osca, a un li entren més ganes que mai d'oblidar el castellà.

 Podeu llegir la notícia aquí.

Habemus Cap de Colla

Ahir es va celebrar la continuació de l'assemblea del dia 22 de gener on es va reelegir al Pep Forn com a President de la colla, i també es va tornar a fer confiança en el cap de colla del curs anterior, el Nani Matas. Tot i que en un principi havia fet saber que no es tronaria a presentar per motius personals, sembla ser que s'ha resolt el motiu i el tornarem a tenir de "jefe". 

Des d'aquí la meva felicitació personal a tots dos pel fet de voler posar-se al davant de la colla. En els dies que corren, amb la desafecció generalitzada en que vivim, i l'escàs compromís de la gent,en general, és de lloar que encara quedin persones compromeses amb alguna causa, i dediquin part de les seves vides a aquest fet, sense recompenses econòmiques, i amb els maldecaps que això comporta. Xapó!!!

Els desitjo sort als dos, i desitjo que la colla continuï progressant com fins ara gràcies al seu esforç, i al de la resta de companys d'equip, evidentment.

Pel que fa als canvis en el nou organigrama tècnic, m'ha sorprés especialment el nou equip de canalla. Són cinc persones de llarga trajectòria a la colla i amb gran experiència i coneixement, "però" la mitjana d'edat supera els 40. No he format mai part de l'equip de canalla, però pel que sé o he pogut veure, cal molta energia per fer-se càrrec d'un grup de 20 o 30 nens... Fer-los pujar i baixar d'un pilar o d'un pom de dalt no té gaire complicació, però portar-los de colònies, al Tibidavo, o d'excursió a pujar i baixar tirolines... vaja, espero que tots cinc estiguin en forma i decidits a "aguantar-los" tota la temporada de la millor manera. A part, aquest equip té un altre gran repte al davant, que és aconseguir nova canalla pels poms de dalt, sobretot aixecadors i anxenetes.

Un altre fet que m'agradaria comentar de l'assemblea d'ahir, és la proposta que vaig llançar al Nani per a engrescar la minyonada. Sé que sembla útopic a dia d'avui pensar que els Minyons ens poguem plantejar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals (o ajudes, o penjats, o com els hi volgueu dir). Bàsicament, perquè l'any passat no vam ni aconseguir el de 8. Però quina és la dificultat principal d'aquest castell? Aconseguir lligar les quatre bases que l'han d'aguantar, no? I quina colla excel·leix en aquest sentit? Si com va proposar el Nani, sóm capaços de plantejar-nos portar el 3d10fm a la nostra Festa Major, per què no hem de ser capaços de provar amb aquest monstre? Està clar que si no hi ha pilar de 6, no hi haurà ni de 7, ni de 8, ni res de res. Però ara imaginem que aquesta temporada sóm capaços de treballar un bon pilar de 6... I qui ens diu que per Diada no poguem somiar... O si no és a la Diada, per la propera temporada, o per l'altre... però només per la il·lusió que despertaria entre la minyonada i en el món casteller, segur que l'assistència als assaigs se'n beneficiaria. I potser ja ha arribat el moment d'engrescar a la colla amb nous reptes. Noves il·lusions.

Risto

Ben dit Rosa.

En aquest articlehttp://www.sindicat.net/n.php?n=12798 de la Rosa Cañadell, cap visible del sindicat de mestres USTEC, queda ben reflectida la situació actual de l'ensenyament a Catalunya. M'agrada com escriu i com parla aquesta dona. No conec a fons els intringulis sindicals, però m'identifico amb les seves opinions i visió educativa. Aquest sindicat acaba de guanyar les eleccions sindicals del cos de mestres i professors de Catalunya, del passat dia 3 de febrer, la qual cosa significa que la gran majoria dels mestres que han votat (un escarransit 35% dels mestres, val a dir), sintonitzen amb aquesta senyora.

Per què no m'agrada el nou model de campionat de futbol-sala de colles castelleres.

Enguany farà quatre anys que els Minyons no participem en el torneig intercasteller de futbol-sala que es disputa cada any al voltant d’aquestes dates en alguna de les ciutats amb colla castellera. Enguany la colla dels Xics de Granollers seran els organitzadors d’aquest esdeveniment, i novament els Minyons no ens hi hem inscrit. I que a mi em consti, no hi ha hagut pel mig cap mena de pressió per part dels dirigents de la colla...
Haig de reconèixer però, que si bé en els inicis d’aquesta trobada, jo era un entusiasta participant i m’encarregava de mobilitzar a la gent de la colla perquè hi participéssim, en l’actualitat (i no és qüestió d’edat, crec), prefereixo que la meva colla no hi participi. I us explicaré els meus perquès:
La, cada edició més creixent, competitivitat entre colles: està bé que s’organitzi un torneig en clau competitiva, que hi hagi guanyadors i perdedors, però no cal arribar als extrems que estem arribant. Caps de sèrie perquè no es donin encreuaments entre segons quines colles “favorites”; necessitat de contractar arbitres federats per evitar conflictes entre castellers, colles que juguen amb un equip base dels millors jugadors i la resta s’ho miren (alguns animen) des de la banqueta; presència de dones limitada a 1/6 part dels jugadors al camp, tot i que potser s’hagin inscrit tantes dones com homes (o fem un campionat masculí i un altre femení, o si és mixt, complim la proporcionalitat al camp).
La obligatorietat de pagar per jugar: em sembla perfecte que les colles que organitzen aquests campionats vulguin oferir el màxim de comoditats i serveis al castellers participants o presents. I que aquests serveis tinguin un cost pels participants. Ara bé, no trobo lògic que es faci pagar a aquell qui només vol anar a jugar a futbol-sala. El mínim que s’hauria de demanar a les colles organitzadores és que es busquin la vida perquè aquells que només volen jugar a futbol ho puguin fer sense cost algun. Puc entendre que l’organització de la trobada genera moltes despeses per a la colla anfitriona, però quan un “convida” a participar, doncs això mateix, “convida”. Els àpats, festes, i demés, qui ho vulgui que s’ho pagui (encara que la festa, igualment al meu parer, hauria de ser gratuïta. Bé;  i l’allotjament també).
Les picabaralles, insults, xiulades, agressions, etc., entre companys castellers. Potser és cert que el futbol transforma a algunes persones, però jo personalment prefereixo evitar segons quines escenes que he viscut en varis torneigs.
A mi, el que més m’agrada de la trobada és la festa posterior als partits del dissabte. És una gran putada que et facin aixecar a les 9 del matí del diumenge per tornar a jugar. Per decidir si seràs 8è, 10è, 20è o 30è!!! Va home, va! El diumenge s’ha de descansar i passar la ressaca, i com a molt pots celebrar un dinar de fi de festa per acomiadar-te de tothom, i fins l’any vinent.
En fi, que si algun dia la gent de la colla es replanteja el fet de participar en el campionat de futbol-sala intercasteller, espero que sigui en unes altres condicions, i sinó, doncs no m’hi veuran pas jugant. Ara, no descarto que em vegin pel concert o la discoteca, allà on hi hagi la festa i el bon rotllo. Malauradament, aquest any, ni la festa em motiva gaire...

Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí!!!

Fa més de trenta anys de la celebre frase pronunciada pel president Tarradelles. Fa més de trenta anys que vaig nèixer a la ciutat de Terrassa, i potser ja tocava que em decidís a crear-me el meu propi Bloc on deixar escrites, dibuixades, fotografiades, o gravades, algunes coses que em passen pel cap o que vaig fent  i vivint. Res a comparar amb l'excepcional periple vital del expresident, suposo, però la meva vida al cap i a la fi.

Apa doncs, espero que ho disfruteu.

Xavi