"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 17 de febrer del 2011

S'apropa la festa!!



Aquest proper dissabte tindrem sarau del bo a Minyons, amb la trobada esportiva (de futbol-sala concretament) i la posterior festa, amb les colles convidades dels Marrecs de Salt, els Margeners de Guissona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Quin "peligru"!!!

Obriran la jornada els nens de la canalla de la nostra colla juntament amb la canalla dels Margeners i de la colla de Barcelona. Serà al pati de l'escola Lanaspa a partir de les 10 h. del matí.

Per la tarda, a partir de les 16 h., ens trobarem a les pistes del poliesportiu del barri de Les Arenes, per fer uns partidets de futbol-sala. I en acabat, anirem al local de la colla a fer un soparet i després hi haurà festa de la bona, amb el concert dels osonencs "Ressaka Ska" i algun dels Pd's de la colla. Algun moment que altre jo mateix em posaré als plats (als reproductors d'mp3, o a l'ordinador, o al que hi hagi) per animar la festa, amb els classics d'avui i de sempre que ja coneixeu els que m'heu sentit/escoltat/ballat alguna vegada. (Sí, Rafaela Carrá inclosa).

Esperem que vagi tot bé i que els convidats passin una bona jornada entre nosaltres, i també espero veure-hi força minyons participant en la moguda. A veure si som bons anfitrions, que ja tocava! Segur que sí, ja que som especialistes en aquest tipus de saraus...

dimecres, 16 de febrer del 2011

El "temazo" del dimecres


"...caminante no hay camino, 
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino 
y al mirar la vista atrás 
se ve la senda que nunca 
se ha de volver a pisar"

Antonio Machado

dimarts, 15 de febrer del 2011

Fracàs escolar.




Jajajajajajajajajajaja... perdoneu però no sé com s'escriu el riure en català. Se m'escapa el riure quan sento dir a la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que vol reduir els nivells de fracàs escolar d'un 32 a un 10 per cent d'aquí al 2020. Jo em pregunto amb quina formula màgica ho pretén fer, si redueixen les partides pressupostàries a les escoles públiques al voltant d'un 30 per cent, com el cas de la meva escola, i a sobre, davant l'increment previst de 12.000 alumnes, a la xarxa pública el curs vinent, no es pensa ampliar la plantilla de mestres.

Com s'ho pensa fer doncs? Fent fer hores extres als mestres (això és el que vol dir quan diu allò d'optimitzar recursos)? Eliminant la sisena hora a primària (de les escoles públiques, evidentment)? Reduint hores de treball personal (no lectives) dels mestres? Contractant estudiants en pràctiques perquè treguin feina als titulars? Reduint els continguts curriculars fins als mínims?

Vaja, ja que als polítics els agraden tant les comparacions amb la resta d'Europa, li recomano a la Sra. Consellera que es doni un volt per alguns dels països on normalment es comparen per avaluar el nivell de rendiment acadèmic dels nostres alumnes. I que demani, a més a més dels resultats acadèmics, quins són els percentatges d'inversió en ensenyament; el percentatge d'escoles públiques i de privades; els ratis d'alumnes per aula; els percentatges d'alumnes nouvinguts; la quantitat de canals de televisió i de programes educatius; les hores de dedicació dels pares als fills; etc, etc.

Però no es pot demanar gaire a una Consellera, que en el passat es dedicava a criticar als que governaven perquè hi havia tants alumnes escolaritzats en barracots, i que un cop ha arribat al poder, diu que encara hauran de passar uns quants anys per poder enviar a aquests alumnes a escoles normals i corrents. Ai, que se't veu el llautó...

dilluns, 14 de febrer del 2011

Dictadura blaugrana


L'equip de bàsquet del FC Barcelona s'ha tornat a proclamar campió de la copa del rei en el torneig disputat a Madrid aquest cap de setmana, i ja en van 22, igualant la marca de l'etern rival i principal damnificat. I és que ja van uns quants partits seguits, uns quants anys seguits, que el Barça passa pel davant dels "merengues" en tots els terrenys de joc on es troben. Quant durarà aquest moment de felicitat blaugrana? Difícil pronosticar, però mentres duri, ho aprofitarem per disfrutar i alegrar-nos-en.

El d'ahir va ser un partit més emocinant del que ens tenien acostumats, ja que darrerament el Barça passava per sobre dels blancs sense compasió, com una apissonadora. Ahir l'equip de Messina va poder aguantar dignament fins al darrer quart, en que el Barça va apretar l'accelerador i va acabar impossant la seva superioritat amb claredat.

Un títol més a la butxaca, i esperem que no sigui l'últim de la temporada, ja que encara queden grans reptes (lliga i eurolliga). Esperem que els jugadors continuïn amb fam de títols i amb aquest esperit de sacrifici i treball que els ha dut a aconseguir un bon grapat de títols en els darrers anys.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Bé per l'entrenador del Girona.



Però com no hem de voler la independència? Amb episodis com aquest a l'estadi de futbol d'Osca, a un li entren més ganes que mai d'oblidar el castellà.

 Podeu llegir la notícia aquí.

Habemus Cap de Colla




Ahir es va celebrar la continuació de l'assemblea del dia 22 de gener on es va reelegir al Pep Forn com a President de la colla, i també es va tornar a fer confiança en el cap de colla del curs anterior, el Nani Matas. Tot i que en un principi havia fet saber que no es tronaria a presentar per motius personals, sembla ser que s'ha resolt el motiu i el tornarem a tenir de "jefe". 

Des d'aquí la meva felicitació personal a tots dos pel fet de voler posar-se al davant de la colla. En els dies que corren, amb la desafecció generalitzada en que vivim, i l'escàs compromís de la gent,en general, és de lloar que encara quedin persones compromeses amb alguna causa, i dediquin part de les seves vides a aquest fet, sense recompenses econòmiques, i amb els maldecaps que això comporta. Xapó!!!

Els desitjo sort als dos, i desitjo que la colla continuï progressant com fins ara gràcies al seu esforç, i al de la resta de companys d'equip, evidentment.

Pel que fa als canvis en el nou organigrama tècnic, m'ha sorprés especialment el nou equip de canalla. Són cinc persones de llarga trajectòria a la colla i amb gran experiència i coneixement, "però" la mitjana d'edat supera els 40. No he format mai part de l'equip de canalla, però pel que sé o he pogut veure, cal molta energia per fer-se càrrec d'un grup de 20 o 30 nens... Fer-los pujar i baixar d'un pilar o d'un pom de dalt no té gaire complicació, però portar-los de colònies, al Tibidavo, o d'excursió a pujar i baixar tirolines... vaja, espero que tots cinc estiguin en forma i decidits a "aguantar-los" tota la temporada de la millor manera. A part, aquest equip té un altre gran repte al davant, que és aconseguir nova canalla pels poms de dalt, sobretot aixecadors i anxenetes.

Un altre fet que m'agradaria comentar de l'assemblea d'ahir, és la proposta que vaig llançar al Nani per a engrescar la minyonada. Sé que sembla útopic a dia d'avui pensar que els Minyons ens poguem plantejar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals (o ajudes, o penjats, o com els hi volgueu dir). Bàsicament, perquè l'any passat no vam ni aconseguir el de 8. Però quina és la dificultat principal d'aquest castell? Aconseguir lligar les quatre bases que l'han d'aguantar, no? I quina colla excel·leix en aquest sentit? Si com va proposar el Nani, sóm capaços de plantejar-nos portar el 3d10fm a la nostra Festa Major, per què no hem de ser capaços de provar amb aquest monstre? Està clar que si no hi ha pilar de 6, no hi haurà ni de 7, ni de 8, ni res de res. Però ara imaginem que aquesta temporada sóm capaços de treballar un bon pilar de 6... I qui ens diu que per Diada no poguem somiar... O si no és a la Diada, per la propera temporada, o per l'altre... però només per la il·lusió que despertaria entre la minyonada i en el món casteller, segur que l'assistència als assaigs se'n beneficiaria. I potser ja ha arribat el moment d'engrescar a la colla amb nous reptes. Noves il·lusions.

Risto

dissabte, 12 de febrer del 2011

Ben dit Rosa.



En aquest articlehttp://www.sindicat.net/n.php?n=12798 de la Rosa Cañadell, cap visible del sindicat de mestres USTEC, queda ben reflectida la situació actual de l'ensenyament a Catalunya. M'agrada com escriu i com parla aquesta dona. No conec a fons els intringulis sindicals, però m'identifico amb les seves opinions i visió educativa. Aquest sindicat acaba de guanyar les eleccions sindicals del cos de mestres i professors de Catalunya, del passat dia 3 de febrer, la qual cosa significa que la gran majoria dels mestres que han votat (un escarransit 35% dels mestres, val a dir), sintonitzen amb aquesta senyora.