Cal aquest estudi?

Avui diversos mitjans de (in)comunicació treuen la notícia que segons un estudi elaborat per ESADE, tots els desnonats pateixen estrès posttraumàtic després d'un procés de desnonament, i recomanen als desnonats assessorar-se a través d'alguna organització social ja que estan massa col·lapsats per prendre algunes decisions.

 

La primera qüestió que em ve al cap, és qui collons devia demanar que es realitzés un estudi per arribar a les conclusions a les que s'ha arribat. Que es pensava potser l'instigador de l'estudi que potser els desnonats passaven a convertir-se en persones molt optimistes i animades pels nous reptes? I tots els desnonats que s'han acabat suïcidant, ho devien fer alegres i contents? De veritat que es gasten calés per fer estudis d'aquest tipus? 

 

Potser l'interès fonamental de l'estudi no sigui tant ajudar als pobres desnonats a passar de la millor manera possible el tràngol de veure com li prenen la casa i els deixen al carrer, si no d'evitar que  algun d'aquests no perdi els estreps i decideixi fer passar el seu mateix patiment a aquell/s que li han provocat. Potser si en comptes d'autoimmolar-se davant de l'oficina bancària, cremessin als responsables principals d'aquesta situació, s'acabaria ràpid amb el problema. I segur que ja no tindria sentit anar fent estudis de merda que no serveixen per res més que per enrabiar-se més si cap.

La Sexta: desinformació periodística.

Avui a La Sexta han enganyat als seus espectadors intentant fer-los creure que el fet casteller està en crisi, i que desapareixen colles degut al descens de pressupostos i al retorn de molts immigrants, que formaven part de les colles!!, als seus països d'origen. Per a l'"il·luminat" que ha escrit aquesta notícia, la Global de Salou és el mateix que castellers en genèric, i la desaparició d'una colla es pot extrapolar a la crisi del fet casteller arreu del territori.

 

Aquest pseudoperiodista no deu saber que enguany és un dels anys amb major creixement del fet casteller al principat (Amposta, l'Ametlla de Mar, Begues, Sant Vicenç dels Horts, Santa Cristina d'Aro, Banyoles, Cornudella de Montsant), i que els darrers tres o quatre anys han estat prolífics pel que fa al naixement-refundació de colles (Berga, Sant Pere de Ribes, Alcover, Solsona, Castelldefels...).

 

Preferiria pensar que el periodista que ha redactat la notícia és un molt mal professional, i no pas que té interessos ocults de fer creure als telespectadors de La Sexta que la cultura popular i tradicional catalana està de capa caiguda o en crisi. Una cosa és ser un imbècil desinformat, i una altra, un fill de puta anticatalà.

Richard Gerver: "El reto es formar a futuros adultos capaces de gestionar la incertidumbre del siglo XXI"

(Entrevista de Yolanda Viñals a l'expert en educació Richard Gerver apareguda al diari La Vanguardia del dia 24 de febrer del 2011)

¿El modelo educativo actual está agotado?
No soy alarmista, pero el modelo no es suficiente para los retos que se encontraran los que hoy son estudiantes durante el siglo XXI. El actual sistema se diseñó hace 150 años. Apenas ha cambiado, mientras que la sociedad lo ha hecho y mucho.
¿Qué retos cree que se encontrarán?
Tres grandes frentes. El cambio en el modelo económico. Un nuevo uso de los recursos energéticos que disponemos y una lucha por el medioambiente. La cohesión social y la diversidad. Son retos creados por adultos de ayer y de hoy, que tendrán que ser resueltos por los actuales niños.
¿Qué competencias deberían desarrollar los actuales alumnos?
Creatividad. Innovación. Autoconfianza. Independencia. Deben ser personas comunicativas y con visión de futuro. Deben indagar y cuestionárselo todo. El sistema tradicional enseña certezas, conocimientos y reglas. Es un aprendizaje previsible. El reto está en formar a futuros adultos capaces de gestionar la incertidumbre. No debemos olvidar las asignaturas tradicionales, pero hay que ofrecer mucho más a los alumnos.
Y el profesorado, ¿cómo debería afrontar esta transformación?
Deben tener la oportunidad de pasar temporadas fuera del colegio, lejos de la docencia. Cercanos a profesionales, para conocer qué es lo que la sociedad requiere y demanda. El profesorado debe estar abierto a los cambios, al progreso, ir más allá, comprometerse y renovarse. Y la sociedad debe permitírselo y reconocérselo.
La política educativa parece vivir un gran desconcierto. Las reformas son constantes y las estadísticas ofrecen bajos resultados en conocimientos. ¿Qué aconseja a los políticos responsables en educación?
Educación y política deben estar separados. El concepto de “política educativa” es el problema. Los políticos creen estar cualificados para decidir cómo educar. La enseñanza es algo muy complejo y su transformación lleva un tiempo. Los políticos buscan titulares y resultados en corto plazo. Planteo dos retos a los políticos: dar capacidad de decisión y confianza al profesorado. Un buen ejemplo en Europa es Finlandia.
¿Que la política deba estar separada de la educación quiere decir que no es positiva la enseñanza pública y subvencionada?
No. La educación pública es muy importante para el desarrollo de una sociedad. Los profesores del sistema público no pueden relajarse y deben ser responsables de los resultados. Pero para ello deben tener más competencias que las actuales. Los políticos culpan a los profesores del fracaso de un sistema educativo creado y gestionado por los gobiernos. Todos los profesores deben enseñar desde la pasión. Una motivación que no cuesta dinero.

El modelo tradicional es uniforme. ¿Genera adultos mediocres?
Todos deben aprender lo mismo y obtener los mismos resultados en la misma velocidad y forma. Los seres humanos somos complejos. La responsabilidad moral de un educador es descubrir los intereses y capacidades de cada niño. Obligamos a que todos sean iguales. Impedimos que cada uno florezca según sus posibilidades. Sí, genera mediocridad…
Parece que el gran peso de la educación recaiga en la escuela. Pero ¿qué papel deben jugar los padres o tutores en la educación del siglo XXI?
En el nuevo paradigma educativo toda la comunidad es responsable de la educación. Escuelas, padres y empresas. No podemos esperar a la universidad para formar niños con las habilidades necesarias para el siglo XXI. Las empresas deben decir qué se necesita, y esto debe ser aplicado desde las escuelas de primaria.
Las nuevas tecnologías son otro nuevo elemento de la educación. ¿Qué le aportan?
No hay relación entre lo que una persona memoriza y lo inteligente que es. La tecnología nos ayuda a ser más creativos y usar la inteligencia de otra forma. Las redes sociales son una herramienta fantástica para todos. Hay que enseñar a usar la red de forma responsable. La revolución digital nos hace más cercanos entre nosotros. Es vital asegurarse que los niños disfrutan del contacto humano. Tarea de los padres y de los profesores.
Considera que las redes sociales nos enseñan a través de inputs, sin profundizar demasiado…
Debemos conservar los dos mundos. El digital y el tradicional. Hay estudios que demuestran que los niños que usan redes sociales tienen mejor capacidad comunicativa, tanto hablada como escrita.
¿Los niños y jóvenes son más críticos de lo que pensamos?
Nacen pensadores críticos. El reto es enseñarles sin anularlos.
¿Puede valorar la revolución que se ha generado en Oriente a través de las redes sociales?
Internet es una gran herramienta de libertad, pensamiento y comunicación. El uso que han hecho en Oriente de las redes sociales demuestra la vital importancia de lo que podemos generar en el próximo siglo XXI.

El Harlem Shake del Polònia.

Normalment intento abstraurem dels fenòmens que gràcies a internet es popularitzen arreu del món, i que acabés veient a totes hores i fins a la sopa. Amb el tema aquest del "Harlem Shake" però, he de reconèixer que em fa bastanta gràcia veure a tota aquesta gent descabellant-se i fent el burro amb disfresses de tota mena i ballant amb moviments exagerats. A més, amb una cançó que parla de terroristes de manera simpàtica... 

El passat dijous els del Polònia van fer la seva particular versió del "Harlem Shake" amb els polítics del PP com a protagonistes. Un fart de riure.

L'alcalde de Gallifa els té ben posats.

Si voleu passar una bona estona veient com un alcalde independentista planta cara a una colla de periodistes antidemocràtics i nacionalistes espanyols fins al moll de l'os, no us perdeu l'entrevista que li van fer els d'Intereconomia a l'alcalde de Gallifa, Jordi Fornàs. Quin saber estar, quina paciència, i quanta pedagogia cal per fer comprendre a aquests imperialistes que a Catalunya hi ha molta gent que ni se sent, ni vol, ser espanyola.

L'església es rejoveneix: el nou Papa tan sols té 76 anys.

El nou Papa, en els temps de connivència amb el règim dictatorial de Videla.

Ahir, la cúria vaticana va triar nou Papa després d'uns dies de deliberacions, discussions, negociacions, pactes, suborns, traïcions, etc., etc. Es tracta de l'argentí Jorge Mario Bergoglio, un jesuïta de 76 anys (vaja, un xaval per aquest càrrec), de perfil conservador (per no dir un reaccionari més de dretes que l'Aznar, l'Aguirre i Franco junts), i seguidor de l'equip de futbol del Sant Lorenzo de Almagro. Vaja, més del mateix, t'ho miris per on t'ho miris, malgrat que alguns diguin que li agrada estar al costat dels més febles, i d'altres pensin que pot fer algun canvi en les caduques estructures vaticanes.

 

Jo, cada any que envelleixo, tolero pitjor tot el relacionat amb l'església, i fins i tot amb els camelos religiosos. Si la gent vol viure religiosament, com a mínim que no toquin els ous a la resta dels que els envolten i que ens deixin viure "pecant" tant com vulguem (puguem). Quan penso en tot el mal que han causat molts religiosos fills de puta, em venen ganes de fer el mateix que aquells republicans quan cantaven allò de "si los curas y frailes supieran la paliza que les van a dar, marcharían del claustro gritando libertad, libertad, libertad".

 

... perquè, un Papa jove què? impossible? Mal exemple dóna el Vaticà apostant per avis que millor estarien al casal de la gent gran jugant al dòmino i a les cartes. Com volen doncs que el jovent s'emancipi i agafi responsabilitats si no els donen l'alternativa? Com volen afavorir el rejoveniment de l'església si els nous aspirants veuen que hauran de passar almenys cinquanta o seixanta anys per poder arribar a dirigir l'empresa?

El "temazo" del dimecres. Mesclat - "Corrandes colonials"

El passat dijous els Mesclat van estar tocant en directe a Terrassa, a la mítica sala Faktoria d'Arts. Tot i el reduït preu de les entrades (6 euros), i el fet que els Mesclat no es prodiguin gaire en el circuit de sales de concerts, solament unes vint-i-cinc persones van decidir anar a gaudir d'aquest concert. I d'aquestes vint-i-cinc, podria assegurar que la meitat eren de fora de Terrassa. Estic pràcticament convençut, per no dir del tot, que els Mesclat mai havien tocat davant de tan poca gent. Fins i tot es van permetre la llicència de convidar a algun espectador a seure en una cadira just davant de l'escenari per tocar algun tema especialment dedicat per l'afortunat/da. 

S'ha d'agrair als músics de Mesclat la seva professionalitat, ja que el seu concert es va allargar més enllà de l'hora i mitja, i no van deixar de tocar res del que tenien previst dins del repertori. Devia ser, si més no curiós, per alguns dels músics d'aquesta banda, que han arribat a tocar per audiències de milers d'espectadors, trobar-se davant d'aquesta situació.

Ara, per mi, personalment, vaig estar de conya. A primera fila, sense ningú que em tapés l'escenari, i amb molt d'espai per moure'm i ballar. Fins i tot em vaig animar a pujar a cantar alguna corranda...