Calla, que encara queden demòcrates dins del PSOE!

(Notícia extreta de l'edició digital del diari Ara).

La secretària general de la Unió Internacional de Joves Socialistes (UIJS), Beatriz Talegón (PSOE), ha demanat aquest divendres estudiar "un mecanisme per veure com es pot desenvolupar" la consulta que es demana des de Catalunya. En roda de premsa per presentar el seu llibre 'No nos avergoncéis' (Destino), ha explicat que hauria d'existir un "diàleg" entre la Generalitat i l'Estat per analitzar com es pot fer aquesta consulta dins de la legalitat. Segons Talegón, per preguntar als ciutadans hauria de modificar-se la Constitució per "poder fer un consulta amb tranquil·litat, garanties legals i perquè tot el món pugui sentir-se còmode".

La dirigent juvenil, membre del corrent crític del PSOE Esquerra Socialista, ha sentenciat que "el no d'entrada –a la consulta– no és una actitud democràtica" perquè cal escoltar la societat si aquesta demana ser consultada. "Està clar que la societat catalana té ganes que se l'escolti, té ganes d'expressar-se, de dialogar i això sempre cal tenir-lo com una cosa molt positiva. Jo no ho veig un problema", ha sentenciat.

Talegón admet no tenir "clar" si en una consulta sobre la independència haurien de votar només els catalans o si haurien de fer-ho tots els espanyols, i ha lamentat que a Espanya s'utilitzen les identitats de manera excloent i com arma llancívola. La dirigent de la UIJS creu que és possible establir "unes regles del joc que avui serveixin per a Catalunya i demà puguin servir per a Andalusia", i ha conclòs que li agrada que la gent pugui opinar.

Debat per interessos econòmics

Malgrat obrir la porta a una hipotètica consulta, Talegón creu que el debat independentista respon a interessos econòmics, ja que considera que molts partits i mitjans de comunicació "perdrien el seu finançament i la seva raó de ser si aquesta polèmica acabés".

Ha considerat que existeix "una estructura que la única cosa que genera és odi entre la gent" i que està abonada tant per partidaris com per detractors de la independència, i ha demanat una cultura de la convivència en lloc d'un cultura de la confrontació.

Davant de la divisió que genera a les files del PSC la consulta, ha demanat que no se sancioni o expulsi els crítics que discrepen de les tesis de la direcció respecte a la consulta: "Intentar imposar un criteri és molt perillós".

Un "fluix" Rubalcaba

Talegón també ha carregat contra el lideratge del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè ho considera un lideratge "fluix", i ha considerat que defensa massa la Monarquia o la patronal i oblida la lluita obrera.

S'ha felicitat perquè el PSC "va per davant en molt sentits", com el de fer primàries per a les eleccions europees, i ha considerat que l'aposta per una reforma federal de l'Estat és realista i adequada als ideals socialistes.

Talegón ja va situar-se al centre de la polèmica quan va criticar els dirigents del PSOE per tenir actituds que considera massa elitistes.

El "temazo" del dimecres. Mesclat - "Torna Serrallonga"

Avui fa exactament 380 anys de la mort, a la forca, del mític bandoler de Viladrau, Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. Malgrat que les llegendes populars van magnificar la figura d'aquest bandoler, no devia quedar lluny de ser un Vaquilla o un Torete de la seva època. Tanmateix, un bon grapat de Serrallongues moderns ens podrien ser útils en el futur a la causa de les classes populars catalanistes (independentistes, evidentment).

El grup folc Esquirols va dedicar l'any 1980 aquesta cançó al mític bandoler, i anys després els Mesclat van reversionar-la a ritme de rock i ska.

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

Esmorzar a La Mola en el darrer dia de vacances.

Avui he celebrat la fi del període vacacional "por todo lo alto", esmorzant amb una colla d'amics al cim de La Mola, en una jornada magnífica de sol i bona temperatura. Hi eren el Timi, la Sònia, l'Ona i l'Edu, que actualment viu a Lanzarote i amb qui no m'havia vist feia un grapat d'anys. Com de costum ens hem trobat a uns quants coneguts pujant i baixant. Coneguts compartits i algun de particular. Avui hem pujat pels dipòsits i el camí dels monjos, i hem baixat per la canal de la Cova de les Ànimes i la Font Soleia. Espectacular com sempre!

#socunnoucatalà: que il·legalitzin PxC ja!!!

Tuit fastigós del racista Josep Anglada.

El feixista de Josep Anglada, fundador del partit racista i xenòfob Plataforma per Catalunya, va fer dijous aquest comentari de mal gust al Twitter, que ja ha tingut resposta a les xarxes amb la campanya iniciada per la mare del menor protagonista de fa foto, #socunnoucatalà. Aquest és l'escrit de resposta de la mare:

Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada. Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill. Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin a dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tan sols quatre mesos. És fill i nét de catalans, el català és la seva llengua i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan, exjugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed, que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia, que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio, que va fugir del 'corralito' argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo, que no parla gaire bé el català però explica uns acudits boníssims. Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. 

 El Sr. Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis cap persona i menys un infant. El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que s'acostumi que hi ha i hi seguirà havent famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.

I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí. Volem recordar-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: "Sóc un nou català. Sr. Anglada, quan vulgui ja pot marxar". Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.

Paral·lelament ens hem posat en marxa per denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, una vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit. Gràcies per la vostra col·laboració

Què demanaré als reis...

Les 4 estacions del Matagalls.

Ahir vaig pujar el Matagalls, al Montseny, per primera vegada en ma vida, acompanyat pel Ferran Ventura i el Carles Aranda "Litus", en una jornada que es va aixecar rúfola i freda, i que va acabar assolellada i primaveral. L'ascens va ser ràpid enmig d'una espesa boira que ens va acompanyar fins a dalt del cim. A dalt se'ns va ajuntar la boira amb el fort vent, la qual cosa no convidava a passar gaire estona allà dalt. Unes fotos i de pet cap avall.

A la baixada van començar a obrir-se els núvols, i amb els primers rajos de sol va canviar el paisatge radicalment, i la temperatura tres quarts del mateix. Vam fer una parada a mig camí per gaudir de les vistes i per fer un mos relaxadament (sense café con leche però) abans de tornar cap al Coll Formic on teníem el cotxe.

Ens esteu obligant a sentir cada cop més odi.

Avui us regalo aquest "temazo" dels madrilenys Habeas Corpus que em ve de perles per expressar els sentiments que em desperten comentaris com el que ha fet el ministre d'interior, el neofatxa Jorge Fernández Díaz, que s'ha quedat a gust amb aquestes declaracions, on afirma que Mas està aconseguint fracturar la societat catalana, i que hi ha famílies que aquest Nadal han optat per no reunir-se.

Quins collons que té el paio... o sigui, com que ara (suposadament) la majoria de la població vol la independència, la societat s'està fracturant. En canvi, quan abans (suposadament) la majoria de la població volia la unitat, no hi havia cap fractura. És a dir, que quan els independentistes erem minoria no passava res, però ara que som majoria, comencen tots els problemes, fractures, divisions, trencaments, apocalipsis, hecatombes...

Doncs li diria al demagog aquest, que amb la meva família hem celebrat la "Nochebuena" en plena harmonia al voltant d'una taula on hi havia independentistes, unionistes i federalistes, com cada any (el cert és que cada any que passa hi ha més independentistes, en part, gràcies a desgraciats com ell que es dediquen a generar odi i tensió), cantant nadales en castellà i alguna en català, igual que vam fer l'any passat i l'altre, i l'altre, i com continuarem fent en el futur siguem un Estat independent, sobirà, federal o directament amb una dictadura militar espanyola, que amb ministres de l'interior com aquest no podem descartar...