Ahir, els crimeans van votar en referèndum separar-se d'Ucraïna i annexionar-se a Rússia amb un 96'77% dels vots, i una participació del 80%. Vaja, per una majoria absolutíssima. Sembla que pel moment, la comunitat internacional no està disposada a donar validesa al resultat d'aquest referèndum, que consideren il·legal. Tanmateix, de moment ningú ha mogut un dit per impedir el referèndum, i tot sembla indicar que d'aquí poc, Crimea passarà a convertir-se en territori rus amb tots els ets i uts.
He de reconèixer, com a català que vol separar-se de l'estat espanyol, que sento una profunda enveja dels crimeans. En poc més de quinze dies s'han posat d'acord per muntar un referèndum i votar. No hi ha com tenir a un bon aliat com Rússia que et doni suport. I si a sobre aquest aliat té un dels exercits més poderosos del món, millor que millor. El més probable és que, a la llarga, la comunitat internacional acabi acceptant el resultat tan rotund del referèndum malgrat les crítiques actuals al procés. I avui pau i demà glòria.
Ja veurem de què ens servirà als catalans fer tan bé les coses de cara a poder decidir el nostre futur el dia 9 de novembre. Manifestacions multitudinàries i pacífiques, intents de negociació, ponts de diàleg, campanyes internacionals, etc., etc., que poden no servir per res si l'estat espanyol no baixa del burro i acaba impedint que votem, i que decidim. Sortirà llavors la comunitat internacional a defensar-nos? S'imposarà la democràcia llavors?
L'Europa del segle 21 la continuaran dibuixant els exercits i les armes, o les persones i els vots?
