Alegria, que és Festa Major!!

Aquesta tarda arrenca la Festa Major de Terrassa. Millor que moltes. Pitjor que vàries. Però la nostra al cap i a la fi. Enguany es presenta amb més actes que mai, més concerts que mai, i més participativa que mai. Només cal veure l'increment de grups participants a la cercavila del dissabte (fins a 32 he comptat jo), que suposarà que els castells de vigília comencin més tard que mai, cap allà les 21 del vespre. 

Pel que fa als castells, es presenta apassionant. Els reptes són majúsculs, i després dels assaigs d'aquesta setmana, si tot anés una mica bé, podríem viure la millor festa major de la història de la nostra colla. El programa il·lusiona: 3d9f, 4d9f, 5d9f, 9d8, 2d9fm, pd7f!!! 

Us deixo la meva tria personal d'actes (concerts bàsicament) per aquests dies:

Divendres.

21:15 Inauguració de l'exposició del 35è aniversari dels Minyons. (A la casa Soler i Palet del carrer Font Vella).

22:00 Txarango. (A l'escenari del Parc dels Catalans).

0:00 La Troba de Kung-Fu. (Plaça Vella).

1:00 Ogito. Ex Trikitown. (Plaça Didó).

Dissabte.

12:00 The Pinker Tones. (Vapor Ventalló)
12:30 Dj Lillo. Vermut musical al local dels Minyons.
21:00 Castells de vigília. (Plaça Vella).
23:00 Zulu 9'30. (Plaça Didó).
0:00 Orquestra Selvatana. (Plaça Vella).

Diumenge.

12:00 Castells de Festa Major. (Raval de Montserrat).
19:00 Ball de Gralles/Jaume Barri (Carrer del Teatre, local dels Minyons).
21:00 Yacine and the Oriental Groove. (Parc dels Catalans).
22:30 B-Funk. (Plaça Vella).
0:00 Els Pets. (Parc dels Catalans).
1:00 Se atormenta una vecina. (Plaça Vella).
2:30 Oques Grasses. (Torrent de les bruixes, Parc de Vallparadís).

Dilluns.

18:00 Baixada d'andròmines. (Rambla, entre Rasa i Portal de St. Roc).
20:00 Concurs d'apilar caixes de birra. (Rambla/Portal de St. Roc).
22:00 Ministrils del Raval. (Plaça Vella).

Jaume Funes: "Sembla que l’escola ha d’ensenyar la compassió".

"El meu objectiu és que cada estudiant sigui més perspicaç, compassiu, introspectiu, i empàtic. En el teu cas  em conformaré amb que estiguis tranquil"

(Interessant article del psicòleg Jaume Funes aparegut al Diari de l'Educació del dimarts 1 de juliol. Ara la Consellera vol "obligar el voluntariat" a secundària. Podem oblidar-nos ja, doncs, de desenvolupar l'emprenedoria dels alumnes? Amb què s'il·luminarà el proper curs la Consellera? Coneixeran per fi els alumnes de les escoles d'elit la realitat social que viuen molts altres estudiants al nostre país? Aprendran a ser caritatius o desenvoluparan competències per fer front a la injustícia social i a la societat de classes?)

Segons els diaris la consellera d’Ensenyament va dir la setmana passada davant la Comissió d’Ensenyament del Parlament: “Incorporarem al currículum dels alumnes el voluntariat”, “cal fer-los descobrir la importància de l’altruisme, l’empatia i el treball en el tercer sector”. Sembla que, segons deien els diaris, els alumnes de secundària hauran de desenvolupar a partir del pròxim curs un projecte obligatori amb entitats socials.

Desconec totalment si darrere de les manifestacions hi ha algun projecte pensat i aplicable (si més no, no és públic) i a quines intencions respon ara aquesta proposta. Em permeto però parar-me a pensar i escriure per què, una vegada més, el conservadorisme torna a apropiar-se i adulterar el llenguatge i els conceptes educatius. Dedueixo que, després de les crítiques a tanta emprenedoria inoculada com a visió empresarial de la vida i després de la supressió no contestada de l’educació per a la ciutadania, alguna cosa havien de deixar caure. Volen recordar-nos estèticament que també tenen ànima social.

De nou el parany. Projecte de treball amb el tercer sector? Si ho pensessin fer veritablement allò que les instruccions que envien a les escoles per iniciar el curs haurien de dir seria, per exemple: una de les matèries obligatòriament s’haurà d’impartir segons la metodologia de l’aprenentatge servei. És a dir, una matèria estarà basada en aprendre descobrint com ser útil a la comunitat. Mates ajudant a fer projectes urbanístics a l’associació de veïns, tecnologia practicant l’aprenentatge del WhatsApp amb una colla de jubilats, naturals gestionant una campanya de donació de sang o la transformació de la llera del riu, etc. Clar que si fan projectes cooperatius han d’haver decidir treballar per projectes i en lloc diuen que sigui bo treballar d’aquesta manera.

No sé si ara es tracta que l’alumnat ric descobreixi que existeixen pobres i siguin compassius o de que l’alumnat pobre apaivagui la seva ràbia envers l’alumnat ric i “pijo”. Si volen veritablement estimular l’altruisme el que, per exemple, poden posar a les instruccions del curs vinent és que es valorarà especialment  el desenvolupament de la tutoria entre iguals i el treball cooperatiu, fitxant sistemes d’avaluació en els que la millora de tots influeix en la nota de cadascú. L’empatia no és tant sols descobrir com se sent l’altre sinó associar la meva felicitat a la seva.

Ser voluntari no és necessariament ser solidari i, menys encara, estar compromès socialment. Els voluntaris i voluntàries que l’escola ha de estimular són aquells que prèviament han treballat a classe l’anàlisi de les desigualtats socials, la irracionalitat de les injustícies. Alumnes que han d’implicar-se, amb una voluntarietat imposada per l’escola (interessant contradicció), en la seva comunitat però amb voluntat de transformar-la, no tant sols per ser compassius amb la gent.

Acceptarà el Departament que una part de la nota de socials depengui d’organitzar una moguda per a que no desnonin a la família d’algun alumne de l’escola? Posar en marxa una associació de joves per a mantenir el dret a l’atenció sanitària dels companys de classe, catalans de diferent origen, evitant que la perdin en arribar als 18 anys?  comptarà com a  adquisició de les competències d’expressió lingüística, capacitat de resoldre problemes o càlcul de probabilitats (desigualtats en l’esperança de vida)?

M’havia fet la il·lusió d’estar per una vegada a favor del Departament d’Educació. Pensava que, agosarats,  havien trobat una bona forma de no aplicar la LOMCE i mantenir d’una altra manera l’educació en valors compromesos. Però deu ser que com és el d’Ensenyament no pot amagar massa el parany de les voluntats reals i les paraules. Tanmateix, som molts els educadors i educadores que estem educant en la solidaritat i el compromís i no acceptarem fàcilment que, una vegada més, el canvi sigui lingüístic i, a sobre, ens robin les paraules.

El "temazo" del dimecres. Camarón - "Como el agua".

Avui es compleixen 22 anys de la mort d'un dels més grans cantants (cantaors) de flamenc de la història. De fet, va ser uns dels principals impulsors d'aquest art internacionalment reconegut. Ell i el recentment mort Paco de Lucía van ajuntar els seus arts, al cant i a la guitarra, a finals dels 70's, i van deixar per la posteritat un extens llegat d'obres magnífiques, genials, sublims, que van des del flamenc més pur dels inicis a una visió modernitzadora d'aquest art.

L'any 1981 treien al mercat el disc "Como el agua", que incloïa la cançó (un tango) de títol homònim, un dels principals èxits mundials del duet. En aquest meravellós disc estaven acompanyat d'altres grans músics com el baixista català Carles Benavent, el saxofonista madrileny Jorge Pardo, el percusionista brasileny Rubem Dantas, o l'aleshores jove guitarrista d'Almeria Tomatito.

Ja arriba!! Potser no és la millor, però és la nostra!!!

Competir vs cooperar.

4d9f al Camp d'en Grassot.

Ahir al Camp d'en Grassot, al barri de Gràcia de Barcelona, els Minyons vam assolir una gesta històrica al realitzar la "tripleta màgica" més matinera de la nostra història. Sense gairebé despentinar-nos, i amb un bon grapat de noves incorporacions i canvis en algunes estructures, vam completar el 4d9f (11 mesos després del darrer descarregat, a Les Santes de Mataró), el 3d9f, el 5d8 i el pd6. Pim-pam-pum! A més, es tracta del sisè 4d9f que descarreguem abans de la nostra festa major en tota la nostra història. El darrer data del 19 de juny de l'any 2005, a la Plaça de Sant Jaume, amb motiu de l'aniversari dels Castellers de Barcelona. 

Un dels aspectes més destacables de la jornada d'ahir, va ser la cooperació entre totes les colles a les pinyes, fet cabdal a l'hora d'entendre per què vam poder fer el 4d9f ahir i no pas el diumenge anterior a Cornellà. Tant els companys de la colla gracienca, com els Saballuts, van participar en bon nombre a les nostres pinyes, al igual que molts minyons a les d'aquestes colles (personalment, em sobren, i molt, els comentaris d'alguns tècnics quan conviden a fer pinya a les altres colles amb l'argument que ells ens han ajudat, o perquè els necessitarem). Crec que aquesta és, al meu entendre, una de les essències o valors dels castells, i lamento profundament el fet que hi hagi colles, o millor dit, gent a les colles, que prefereixen no fer pinya a altres per evitar que els puguin "guanyar".

És per aquest motiu que trobo lamentable l'actitud dels companys de la Colla Jove de Tarragona boicotejant un possible intent de 4d9f a Cornellà, per no ser "derrotada". I més lamentable si cap tenint en compte que després van venir a demanar ajuda a la nostra colla pel seu 3d9f. O ens ajudem tots i sempre (que crec que és el que toca per raons de seguretat, i el valor més alt dels castells), o si no volem ajudar, per no perdre, com a mínim no demanem ajuda després. Em rebenta actuar al costat d'una colla que només fa pinya amb les demés en funció d'interessos propis. La veritat, no m'ho esperava això de la Jove.

De fet, en aquest sentit, un dels aspectes que menys trobaré a faltar de l'actuació de Sant Fèlix, és la competitivitat portada a l'extrem amb la manca de suport/col·laboració entre colles a les pinyes. Un exemple paradigmàtic d'aquest fet el vam viure l'any 2004 quan els Minyons vam intentar el 3d10fm (que a molts els agrada que intentem allà, però pocs que l'assolim allà...)  i se'ns va enfonsar davant la passivitat dels verds, que no van ser capaços ni de tancar la pinya quan començava a enfonsar-se el castell. I que anys més tard ens retreien a nosaltres el mateix fet però a la inversa, en un intent de 3d10fm seu, malgrat que un bon grapat de minyons va sumar-se al rotlle.

Us animo a llegir aquest interessant article del Cesc Poch al bloc de la nostra colla, al voltant d'aquest tema.

Enregistrament propi del primer Salt de Plens del diumenge de Patum (22-06-2014).

Aquestes imatges estan captades des de l'entrada a la plaça de Sant Pere per la rampa de l'església. Vaig quedar prou protegit per la massa humana com per treure la càmera i enregistrar aquestes belles i hipnòtiques imatges. Perquè els que mai heu ballat, encara, un Salt de Plens, us feu una idea del pa que s'hi dóna allà a dins. És molt bèstia!

Diari de l'Educació: "La ILP per una nova llei d’educació presenta la seva comissió promotora".

M'imagino que costarà tirar endavant aquesta ILP, tenint en compte que la meitat de les famílies al nostre país porta els seus fills a l'escola concertada-privada, i no tenen cap especial interès en barrejar-se amb el lumpen de la pública. Tanmateix, que no sigui per no haver-ho intentat...

(Notícia apareguda al Diari de l'Educació del dijous 26 de juny).

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una nova llei d’educació catalana, impulsada per col·lectius de mestres i membres d’entitats socials, va fer ahir un nous pas en el seu camí cap al Parlament de Catalunya: la creació de la comissió promotora, unes 60 persones entre les quals s’hi compten docents, sindicalistes i destacats activistes socials, culturals i veïnals. Ahir es va presentar el grup promotor a l’auditori de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

La proposta legislativa, que es presentarà en les properes setmanes al Parlament, considera que cal anar més enllà de la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a aspectes com la universalització de l’educació, la gratuïtat dels estudis, la gestió democràtica i l’autonomia dels centres.

“No entenem la doble xarxa, sinó que proposem una escola pública per a tothom, que garanteixi el dret a l’educació en igualtat de condicions, des de l’etapa 0-3 anys fins a l’educació superior”, exposava Maria Vinuesa, de Rosa Sensat. L’eliminació dels concerts és una de les bases de la ILP, que també aposta per avançar en la “plena autonomia pedagògica” de les escoles i instituts. “Que els equips i els currículums es puguin adaptar a les diferents realitats”, apuntava Vinuesa. Un altre dels punts de la proposició de llei és establir un finançament “d’acord amb la importància que té per a la vida de les persones i per a la societat, amb un percentatge d’inversió igual, com a mínim, a la mitjana europea”.

Amb tot, també hi ha punts que són ja presents a la LEC, com el que defineix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament.

“Les propostes en positiu engresquen a la gent”

Ramon Font, del sindicat USTEC i un dels primers impulsors de la ILP, explicava en la trobada d’ahir que “fa temps que estem cansats d’anar contra la LOMCE i les retallades, i necessitàvem ultrapassar aquesta barrera”. “Vam començar a treballar en una proposta en positiu, que engresqués a la gent”, relata Font, “perquè quan parles de futur molta gent té clar que cal plantejar una alternativa”, exposava.

La idea va sorgir gairebé fa un any, però no es va presentar oficialment fins el mes d’abril, durant la celebració del Fòrum Social Català. En el calendari de la ILP, caldrà ara presentar la proposta en ferm al Parlament de Catalunya, que tindrà quinze dies per comprovar-ne la ideoneïtat i que compleixi amb els requisits tècnics i legals. Un cop validada, s’iniciarà el període de 120 dies de recollida de les 50.000 signatures necessàries perquè la proposta es pugui tramitar al Parlament i, si els partits polítics hi accedeixen, es debatrà a la Cambra. Aquestes previsions fan que, segons les estimacions dels promotors, tota la recollida de signatures arranqui a partir del proper setembre.