Nicaragua - Dia 4 - Masaya - Granada (Los Sandinistas!!)

Ahir em va fer gracia enregistrar a aquest paio, canviador de divises al mercat negre, que es passejava pels carrers de Masaya cridant consignes sandinistes i anunciant la convocatòria sandinista de l'endemà a Managua.

Estampa nicaragüenca amb aquest senyor reposant i contemplant la vida passar.

Com us havia dit, ahir vaig anar a veure al noi que havia conegut fent birres, el Jorge, en un partit (patxanga) a una placa que em recordava a la "placa del cura" de Can Anglada. Suposeu el per que?

Per no faltar a la tradició, en aquest viatge també he passat pel tradicional espectacle folcloric per turistes, a Masaya. Això si, l'escenari era molt maco. L'antic mercat, actual mercat d'artesanies.

Avui, marxant de Masaya, he tornat a passar pel mercat, per agafar el bus a l'estació que estava al costat, i he pogut fer unes quantes fotos mes, forca interessants. Aquesta perquè comproveu que a Nicaragua no es passa gana (com a mínim alguns...).

Qui us recorda el del mig de la foto de blau? A mi em recorda a un familiar meu que també fa castells... Hahahahahaha.

I parlant de castells... mireu quina successió de colors en aquestes cases d{estil colonial a Granada. No us porta records de l'actuació de Les Santes? A veure qui endevina el perquè!

Nicaragua - Dia 3 - Masaya

Ahir, sopant al barri de Monimbó on encara hi habiten descendents dels chorotega, els indígenes autòctons.

Ahir pel vespre passejant per la Plaza Central de Masaya vaig veure aquestes figures d'un mussol i un mussolet i em va venir al cap l'acudit de l'Eugenio...

 

Aquest mati a les rodalies de la mateixa plaça m'he trobat amb aquest grup d'escolars que es manifestaven contra el maltractament dels infants.

Una de les moltes esglésies d'estil colonial que hi ha a Masaya. Aquesta és la de San Sebastián.

Placa que m'he trobat als voltants del parc central, d'un poema del poeta nacional Rubén Darío dedicat a Masaya.

I aquí amb el Jorge a un bar al costat del malecón (del llac Masaya). El Jorge és un taxista que a hores lliures s'infla de birres i que li agrada petar la xerrada amb els turistes. Amb la broma han caigut unes quantes cerveses de les grans. Més tard l'he anat a veure jugar a bàsquet i encara es movia prou bé per la quantitat de birra consumida.

Nicaragua - Dia 2 - El "temazo" del dimecres. Carlos Mejía Godoy - ``Nicaragua Nicaragüita´´

(Disculpeu les faltes ortográfiques, peró amb aquest teclat és el que hi ha...).

Ahir vaig passar-me pràcticament tot el dia viatjant. Connexió rere connexió, fins a un total de 4 avions: Barcelona - Madrid - Guatemala - San Salvador - Managua. Total, més de 20 hores fins arribar a la casa on vaig poder descansar, ja de nit a Managua. Una casa particular on em van llogar una habitació per 20 dolars. I donades les circumstáncies de son i nocturnitat (i perills a Managua relacionats amb aquesta), vaig trobar el preu més que raonable.

Al mercat de Masaya.

Pel matí m´he despertat més d´hora del que hauria desitjat (el putu canvi horari i el rellotge biológic) i he decidit marxar pitant de Managua. Un taxi m´ha dut a l´estació de busos davant de l´UCA (Universitat de Centre-América) i allá he agafat un micro-bus cap a Masaya. A poc més duna hora de viatge.

Sindriers en plena acció.

A Masaya he trobat rapidament un hostalet baratet i més que digneper 5 dolars la nit. M´he instalat i he sortit a visitar una mica la ciutat. El centre, el mercat... Com veureu, al mercat mhe entretingut una bona estona per les diferents parades i seccions. Era enorme i mhe perdut bastant, ara girant a la dreta, ara a lesquerra.

He passat per una parada de síndries i mhan convidat a passar per fer fotos i petar la xerrada uns moments...

Paradistes molt enrotllats. Beisboleros.

I més endavant amb un altre grupet de joves que també mhan demanat que mapropés a xerrar amb ells. Alguns em confonen amb un guiri francés o italia. Se sorprenen una mica quan els responc en castella, tot i que val a dir que la diferéncia dels nostres accents sovint dificulta la comprensió del que s´explica.

Típic bus escolar nord-americá reciclat pels nicaragüencs.

Abans de tornar a l´hostal a descansar una mica abans de sortir pel vespre, he parat a un local d´un sindicat de periodistes per xerrar una estona amb el paio que hi havia a la recepció. També devia tenir ganes de petar-la, ja que m´ha vist fent el "miron" i m´ha convidat a entrar. He estat més d´una hora preguntant i escoltant les explicacions del paio, pero no he pogut arribar a cap conclusio al voltant de la situacio socio-política del país. Vaja, que no s´ha mullat gaire... A veure si em trobo a algú una mica menys diplomatic.

Nicaragua - Dia 1 - Som-hi doncs!!!

Sandino! Sandino!
Esta es dedicada para el general
el que a nadie, nunca a nadie,
le ha hecho mal
el patriota de Latinoamérica:
Augusto César Sandino...

Merescudes vacances. Grans Santes.

2d9fm a la Plaça Santa Anna de Mataró, ahir a Les Santes.

Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a actuar a Mataró amb motiu de la festa major d'aquesta localitat maresmenca, Les Santes, acompanyats per la colla amfitriona, els Capgrossos de Mataró, i els Castellers de Vilafranca. Sota un sol de justícia, una intensa xafogor, i una plaça de Santa Anna plena de gom a gom, els Minyons vam tornar a demostrar que enguany podem fer grans coses a poc que la gent acompanyi. 

Ahir, ens vam poder treure l'espineta del 2d9fm de la nostra festa major, que tan sols havíem pogut carregar pel despenjament de l'aixecador i els dosos, i sense dubtes ni vacil·lacions el vam encarar en primera ronda. Igual que a la nostra festa major el vam agafar bé a nivell de soca, folre i manilles des de l'inici i va pujar ferm i controlat. La descarregada aquest cop no va donar sorpreses, i ens vam apuntar el primer 2d9fm descarregat des de l'octubre del 2012 a Girona. Alguns aficionats i castellers d'altres colles em comentaven que no semblava un 2d9fm dels Minyons, ja que els darrers que havíem dut a plaça acostumaven a brandar des de molt aviat i es solien fer amb èpica i al límit. Cal agrair als Capgrossos la seva inestimable col·laboració a les nostres pinyes, i el seu entusiasme amb els nostres castells. Tant de bo puguem portar molts grans castells a Mataró en el futur... (I m'agradaria que ells poguessin fer el mateix a la nostra diada de la colla al novembre...).

En segona ronda vam tornar a executar un 4d9f sense grans problemes. Com cal. Treballat, però no patit. Quin canvi!! Al final pensarem que no és tan difícil i serem capaços de dominar-lo amb solvència. Personalment, crec que el mèrit principal d'aquesta milloria cal atribuir-lo a l'encaix del renovat pis de segons, que han aconseguit que es pugui treballar sense grans esforços i sense perdre gaire les mides. El fet de posar-hi a castellers que baixen dels pisos superiors, i que controlen força bé la posició del seu cos, ha estat clau per entendre la transformació.

A tercera ronda vam tornar-hi amb el "gamma extra" fàcil, el 9d8. No sé del cert com va anar per dalt, però per la pinya no es va patir gaire. Vaja, un castell de 8 amb molta gent per allà dalt... Pronostico que aquest castell el veurem molt sovint enguany per les places. I per diverses colles. Pot ser el castell estrella de la Biennal castellera 2014. Vinga punts. 

Per acabar, vam encarar el pd7f, que no fèiem des de l'actuació del Patrimoni a Terrassa, a finals de maig. Potser el cansament, potser la calor, potser els dubtes, van provocar que el pilar cedís a la sortida de l'enxaneta, i quedés solament en carregat. Un accident que no li resta valor a la gran feina que vam fer ahir a Mataró. Tenim un pilar jove i de curt trajecte, i segur que en el futur ens donarà grans alegries. Cal una mica de paciència. El treball físic i tècnic als assaigs acabarà donant els seus fruits.

De la resta de l'actuació, destacar la magnífica reacció dels verds després de l'ensopegada amb el 2d9fm. Van aixecar la seva actuació amb el 4d9f, el 9d8, i el majestuós pd8fm, que ja havien carregat a Altafulla. A aquests cal afegir el 3d9f d'inici. Els Capgrossos per la seva banda, van recuperar les millors sensacions amb una tripleta (4d9f, 3d9f, 4d8p) i l'espadat de 7. Van completar així la seva millor actuació per Les Santes, i ja encaren el futur amb expectatives d'encarar reptes superiors (2d9fm, 5d9f, pd8fm, 9d8...?).

Per acabar, agrair molt especialment als Capgrossos la seva acollida i hospitalitat (sobretot al seu líder espiritual i bon amic personal, el Cugat Comes), i tots els elogis i agraïments que ens van llançar (fins i tot l'alcalde als parlaments després del dinar). Només calia veure la bona sintonia entre castellers de les dues colles en la festa posterior. Per cert, que no sé si van sortir a cantar plegats algun "garrotin" amb el Miquel del Roig... ;-)

"Viva el pueblo soberano, que lucha por derrocar al tirano".

Tal dia com avui fa 35 anys, el FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) nicaragüenc entrava a la ciutat de Managua i enderrocava la dictadura militar d'Anastasio Somoza, darrer membre de la dinastia Somoza que va exercir el poder, després del seu pare i germà.

Avui en dia, els sandinistes continuen governant a Nicaragua, de la mà de l'exguerriller del FSLN José Daniel Ortega.

Aquest dimarts marxo a visitar i conèixer una mica millor aquest país centreamericà. Us convido a seguir-me a través d'aquest bloc.

Gràcies Jordi Caus!!

Avui fa 10 anys! 5d8 a l'actuació del 25è aniversari de la colla (18-07-2004).

Avui fa 10 anys feia el meu primer, i únic, 5d8 al tronc, al pis de terços a la banda del dos a l'entrada, a l'actuació commemorativa del 25è aniversari de la colla a la Plaça Vella. Aquella jornada vam estar acompanyats per 4 colles: Els nostres padrins, Castellers de Barcelona i Bordegassos de Vilanova, i les dues colles deganes del món casteller, Vella i Joves dels Xiquets de Valls. Es pot dir, sense cap mena de dubte, que aquell va ser el meu sostre casteller com a troncaire. El meu agraïment etern al Jordi Caus, el cap de colla aquella temporada.

Recordo, a més, que la nit anterior havíem muntat una festassa al Parc de Vallaparadís, amb un festival musical que es va allargar fins passades les 5 de la matinada (i perquè el mànager del Tonino Carotone va pujar a l'escenari per emportar-se a l'artista...). També hi van actuar els mítics O'Jarganzo Negro, els primerencs Kayo Malayo, i l'artista terrassenc de hip hop El Payo Malo. Un acte únic i irrepetible. I jo, que formava part de l'organització, vaig anar a dormir, o més ben dit al llit, després de recollir-ho tot passades les 9 del matí. Val a dir que el Jordi Caus, tampoc devia dormir gaire aquella nit, ja que va estar ajudant a recollir-ho tot fins les tantes. Mai he conegut un cap de colla tan implicat, a tots els nivells, amb la colla, com el Jordi Caus.

Val a dir que aquell 2004, la colla solament va assolir aquesta única "catedral" en tota la temporada. Té collons, un castell on jo pujava... Tanmateix, aquell any la colla va coronar un 3d10fm per diada, un parell de 2d9fm (1c 1d), 12 3d9f (11d 1c), 6 4d9f, 7 4d8p (4d 3c), etc. I tot això en plena època de renovació de castellers del tronc, amb un bon grapat d'incorporacions/apostes per part del Jordi: Periquin, jo (que aquell any, a banda del 5d8 vaig estrenar-me al tronc del 4d8 i en vaig descarregar fins a 7), Àlex Dalmases, Francesc Serra, Marc Codera, Jaume Vila, Óscar, Zubi... i els que oblido... On són tots aquests ara? Doncs per a o per b (més aviat per "a" que vol dir "avorrits" d'esperar una oportunitat), molts han anat deixant la colla. Però el que el Jordi Caus va poder demostrar en els seus dos anys de mandat, va ser que el tronc dels castells no havia d'estar reservat eternament a una elit de supercastellers de pura raça com alguns tècnics savis creien. (De fet, l'actualitat ens referma en aquesta idea, quan per necessitat imperiosa s'estrena gent al tronc amb pitjor bagatge/formació amb alts nivells d'èxit).

Pel que a mi respecta, l'any següent, el cap de colla entrant, el Negre, em va tallar les ales totalment pel que fa a la meva projecció al tronc dels castells. Tants anys formant-me i aprenent per assolir un bon nivell per anar al tronc (des del 93), perquè arribi un nou cap de colla (i els que el segueixen) i es carregui tota aquesta feina. Ni un 4d8 vaig arribar a fer des d'aleshores. I pensar que avui en dia es pot fer un 4d9f o un 5d9f al tronc havent fet un sol 4d8 o un 5d8, o ni tan sols havent-los fet... Com ha canviat la història, sortosament! Crec que vaig arribar massa aviat a la colla... I els caps de colla que van seguir al Negre, doncs tampoc van veure'm amb possibilitats al tronc, o potser van aprofitar la decisió del Negre per així tenir un maldecap menys a l'hora de triar als que s'enfilaven (ja se sap, la competència al tronc, malauradament, porta molts maldecaps als caps de colla).

Bé, però sempre cal mirar endavant, i jo encara continuo a la colla, fent de contrafort a la pinya o al folre, al cordó, o d'au tothom. Evidentment, m'hagués agradat, recalco "m'hagués" (i crec que me n'hagués sortit), fer alguna cosa més al tronc dels castells, però com bé diuen, "no cal preocupar-se del que no depèn de tu", així que vaig aprendre a no preocupar-me i a gaudir dels castells des de la posició que em toqués ocupar (reconec que el procés no va ser fàcil). Només així es pot allargar la trajectòria castellera un bon grapat d'anys. Qui no es conforma, i té grans expectatives personals, té molts números de passar per la colla de forma efímera, que és el que ha passat, passa i passarà amb molts castellers que anteposen les pròpies aspiracions al bé comú. 

Pel que fa al 5d8 del 2004, és curiós com ha canviat el tronc en els darrers 10 anys. D'aquell 5d8 als darrers que hem assolit enguany, repeteixen ben pocs castellers. La majoria ja no hi són. Diria que solament continuen enfilant-se 6 o 7: el Rubèn, el Ramon, la Jordina, la Yesica, l'Olga, l'Ona i el Xavi Jurado!

Si no recordo malament, l'alineació (incompleta) d'aquell 5d8 del 2004 era la següent (si algú la recorda millor, agrairia que m'ho fes saber):

Segons: Frank Tena, Ferran Lis, Jaume Vila, Alex Dalmases, Francesc Serra.

Terços: Ramon Codinas, Pere Orobig, Jeroni Pujol, Ruben Barba, Risto.

Quarts: Jordina Masseguer, Amaia Comas, Olga Fabà, Mireia Lecina, Judit Casas.

Quints: Caterina Liebanas?, Yesica García, Laura Grau?, Mercè Serra, Sonia García.

Dosos: Xavi Jurado, Viky?, Nandi?, Roger Calbó?

Aixecadors: Marta Báez, ????

Enxaneta: Ona Jané.