Aficionats de futbol romanesos amb molta conya.

Feia temps que no veia una escena com la viscuda aquest cap de setmana a la lliga romanesa de futbol. Els aficionats imitant al linier i seguint els seus moviments. El futbol, o el resultat, no els devia interessar gaire, però segur que van tornar a casa ben divertits...

Lliçons de vida.

Increïble història la d'aquesta nedadora japonesa. 1.500 metres és la distància que acostumo a nedar cada cop que vaig a la piscina, des de fa un bon grapat d'anys, i reconec que hi ha dies que em fa molta mandra arribar a completar-los... No sé si seré capaç de mantenir el ritme 60 anyets més... Com a mínim ja tinc algú en qui emmirallar-me.

(Notícia extreta de l'edició digital del diari Ara d'avui dilluns).

Mieko Nagaoka, una nedadora japonesa de 100 anys, ha aconseguit acabar els 1.500 metres lliures aquest dissabte a la prefectura d'Ehime. La japonesa, que ha apostat per nedar amb l'estil d'esquena, ha trigat 1 hora, 15 minuts i 54 segons, una hora més que el rècord del món, de la nord-americana Kaite Ledecky. La seyora Nagaoka ha afirmat: "Vull nedar fins a l'edat de 105 anys, si hi arribo", a l'agència de notícies Kyodo.

Aquest és el primer cop que una nedadora de 100 anys deixa registrada una distància així.

El "temazo" del dimecres. Guerrilla Urbana - "Transición mierdocrática".

Interessant troballa d'aquesta banda de rock-punk canària nascuda a principis dels 80, en plena onada transitòria... i encara continuen (tocant vull dir..., la Transició fa temps que es va aturar)!! Uns supervivents del punk!

Interessant títol del tema. Molt punk, la veritat.

En record del Pedro Reyes.

El passat dimecres moria a València l'humorista Pedro Reyes. El recordo, bàsicament, per les seves histriòniques aparicions al programa de TVE "No te rías que es peor", produït pels trincos Josep Maria Mainat i Toni Cruz. Aquest programa, en antena entre els anys 90 i 95 del passat segle, va ser tot un fenòmen televisiu, i va coincidir plenament amb la meva etapa d'institut. Segurament em va servir molt més que moltes classes inútils, per treballar la memòria i la dramatització, explicant als col·legues els acudits i les històries que escoltava al programa.

Gràcies pels somriures Pedro.

Primera pedra del museu casteller a Valls.

Foto: Ajuntament de Valls.

Ahir al vespre es va realitzar l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra del museu casteller a Valls. Representants de diverses colles es van aplegar al carrer Espardenyers, on s'ubicarà el museu, i diverses colles van alçar-hi pilars. 

Ara caldrà veure qui seran els encarregats de donar forma i contingut al museu. Tant de bo no es converteixi en el museu casteller de la ZT, si no en el gran museu del fet casteller. I si és així, els Minyons hem de tenir, al meu entendre, un protagonisme destacat: revolució castellera de finals del segle 20; introducció amb normalitat de la dona al món casteller; introducció de millores tècniques i d'assaig; visió romàntica (no ultracompetitiva) dels castells...

Desgràcia aèria als Alps.

Restes de l'avió accidentat als Alps francesos.

El passat dimarts s'estavellava als Alps francesos, prop de la frontera amb Itàlia, un avió Airbus 320 de la companyia alemanya Germanwings amb 150 persones a bord. La majoria alemanys i catalans que feien el trajecte Barcelona-Dusseldorf.

Ahir, després d'hores i hores d'especulacions, interrogatoris buits i dades supèrflues, les autoritats franceses van donar a conèixer la seva principal hipòtesi dels fets desencadenants del luctuós succés. Van responsabilitzar al copilot d'haver decidit estavellar l'avió aprofitant que s'havia quedat sol a la cabina mentre el comandant anava al lavabo... Ens ho creiem?

Ara comencen a aparèixer informacions que descriuen al copilot com un desequilibrat que estava en tractament psiquiàtric, i que havia ocultat la seva malaltia a la companyia, però tots els que el coneixien que surten entrevistats als mitjans no donen crèdit a la notícia. Ens ho podem creure nosaltres? Necessitem creure'ns-ho?

El "temazo" del dimecres. Joan Manel Serrat - "La la la".

Avui fa 47 anys de la prohibició del règim franquista que Joan Manel Serrat cantés la versió catalana del La la la al festival d'Eurovisió, que va acabar cantant la Massiel en la versió castellana, emportant-se el primer lloc.