A Terrassa seguem arran!!

Pintades aparegudes recentment als carrers de Terrassa.

A les proximeries del dia de la vergonya, és a dir, del 12 d'octubre, van aparèixer en un carrer de la ciutat on visc i que em va veure néixer, unes pintades feixistes que proclamaven (en castellà) un suposat control dels carrers per part de les ordes nazionalsocialistes (què? 4 preadolescents amb un CI tirant a baix?). Tanmateix, les maldestres pintades han estat immediatament contestades per un col·lectiu de joves terrassencs/ques d'aquells que no solament els preocupa el saldo del mòbil i els calés per comprar coses. Endavant Arran!!! No passaran!

El "temazo" del dimecres. Fanfare Ciocarlia - "Duj Duj".

El passat dissabte vaig poder tornar a veure a la Fanfare Ciocarlia en directe. Aquest cop a la Fira Mediterrània de Manresa, a la magnífica sala Stroika, gran descobriment, al cor de Catalunya. Un espectacle de prop d'hora i mitja que se'm va fer mooolt curt. Enormes músics romanesos. I gitanos. Ja tinc ganes de tornar-los a veure.

En aquest vídeo, d'un tema inclòs a l'àlbum "Queens & Kings" de l'any 2007, amb imatges de la pel·lícula "Underground" d'Emir Kusturika on apareixen alguns dels membres de la banda.

Cecília Bayo: "L’escola pública en mans de la nova filantropia".

(Article de Cecília Bayo per a la revista digital de cultura El Núvol)

Escola Nova 21 ha sabut materialitzar en un projecte concret allò que estava en el cap i en el cor de moltes persones. I ho ha sabut fer en el moment més idoni. Durant el curs 2010-2011 la inversió del Departament d’Ensenyament en formació permanent del professorat de la pública va ser de 8.189.460 euros. Quatre cursos més tard, el 2014-2015, ho va ser de 181.000 (gairebé el mateix que la Diputació de Barcelona dedicarà al projecte Escola Nova 21). És a dir, en quatre anys, la inversió pública en el reciclatge del professorat d’infantil, primària i secundària de Catalunya ha descendit un 97,78%.

Ens trobem, doncs, amb un Departament d’Ensenyament que ha desinvertit dràsticament en el seu principal actiu —els docents— i que no ha traçat cap política estratègica de reciclatge. I, davant el deteriorament d’un servei públic essencial com ho és la formació del personal docent, qui no veuria en la privatització d’aquest servei una sortida natural?

I de sobte arriba Escola Nova 21 i té lloc una doble externalització: la de la formació permanent d’alguns docents i la de la política pública que la defineix, que es deixen en mans de La Caixa i la Fundació Jaume Bofill. A la privatització s’hi suma, a més, la generació d’un nou mercat, el de les escoles innovadores, que crea desigualtats en el si de la xarxa d’escoles públiques, on ja es distingeix entre escoles avançades a un extrem i escoles contenidor a l’altre.

Aquest procés de privatització i mercantilització no és nou, de fet s’inclou dins l’anomenada nova filantropia, una nova forma de caritat on empreses i entitats privades (com La Caixa amb EduCaixa, el Banco Santander amb el programa Empieza por Educar o la Fundació Telefónica amb Educared) s’aboquen a les problemàtiques socials, en aquest cas educatives, per aportar solucions no només dineràries (com feia la filantropia tradicional) sinó també amb la creació de polítiques, indicadors de qualitat, models organitzatius i una estreta participació del patrocinador, que actua com a assessor.

Són els bancs, les empreses i les entitats privades els artífexs que han de definir les línies polítiques i la gestió de l’educació pública? És l’educació de les persones una dimensió que cal sotmetre a les lògiques de mercat? És el futur del Departament d’Ensenyament el convertir-se en un actor residual que es limiti a tancar la porta a les iniciatives ciutadanes com la ILP Educació i a obrir-la a les iniciatives privades com les de La Caixa i la Fundació Jaume Bofill?

Els "no nacionalistes" espanyols es tornen a enfadar amb Piqué.

La samarreta de Piqué amb les mànigues retallades. (Foto: Diari Ara).

Ahir, la selecció espanyola jugava un partit de la fase de classificació pel mundial de Rússia 2018 a Albània. El partit no hagués tingut  gaire més transcendència que saber si tots els jugadors del Barça estaran disponibles pel proper partit de lliga, de no haver sorgit una nova polèmica mediàtica al voltant del jugador català Gerard Piqué.

Resulta que alguns seguidors del combinat espanyol es van sentir ofesos pel fet que Piqué jugués amb una samarreta amb les mànigues retallades, i que no lluís el diminut ribet amb els colors vermell i groc de la bandera pàtria. Sembla mentida que aquells que tant critiquen la radicalitat del nacionalisme català siguin tan bel·ligerants amb un fet tan banal i insignificant com tallar-se les mànigues de la samarreta, probablement per una qüestió pràctica més que no pas estètica.

Per cert, que Gerard Piqué ha anunciat la seva retirada de la selecció espanyola per després del Mundial de Rússia del 2018. Entenc doncs que el bo d'en Piqué no contempla la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent abans d'aquella data. Perquè en el cas que fóssim independents abans del Mundial de Rússia, que faria Piqué?

Gay de Liébana: "Vivim en un país de xoriços"... Marxem doncs??

Interessant al·locució de l'expert en Dret Fiscal, el professor Jose Maria Gay de Liébana, en una conferència per l'Associació Professional d'Assessors Fiscals de la Comunitat Valenciana l'any 2013. Tanmateix, com si fos ahir...

Record de Mallorca (Oct. 2006). Punks Not Dead!!

20 anys de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa.

CSO KORK 3, al carrer Puignovell, desallotjat l'any 1999.

L'espai avui en dia, un solar abandonat al centre de Terrassa.

El passat 27 de setembre es van complir 20 anys de la primera ocupació, d'una antiga nau industrial al carrer del Bruc, de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa. S'iniciava d'aquella manera un intens i llarg període d'ocupacions, lluites, reivindicacions diverses (contra el Golf de Torrebonica, contra les ETT, No a la Guerra, contra la societat patriarcal...) d'un grup de joves terrassencs disconformes amb la realitat social que vivien i amb ganes de canviar coses.

Aquella primera ocupació al barri de Can Aurell, va suposar una forta sacsejada en les consciències de molts joves terrassencs que es van veure atrets pel moviment i es van sumar a la causa. Desenes de voluntaris es van prestar a netejar el local i a fer-hi reformes per poder-lo convertir en un centre social autogestionat, on poder-hi organitzar activitats sense la supervisió i el vist-i-plau de les autoritats. Aquesta primera aventura no va durar gaire, al voltant d'un mes, però va ser l'embrió d'un moviment que va anar creixent i fent-se fort els següents anys.

A la primera ocupació li van seguir un bon grapat més. A saber: Sant Gaietà, Vapor Ventalló (Kork 1), Sant Jaume (Kork 2), Puignovell (Kork 3), Vallparadís (Kork 4), el Fanalet al carrer Sant Francesc, carrer del Nord, el Kasalet, l'Atzur (4t any d'ocpuació al carrer Arquímedes)... i així fins a dia d'avui en que el jovent de la ciutat ha mantingut viva la flama del moviment i de les seves reivindicacions.

Malauradament, la repressió policial i judicial, i en part també, la intoxicació mediàtica, van acabar desgastant el col·lectiu, que va anar perdent força a principis del segle 21. En tot cas, ningú podrà borrar de la memòria d'un bon grapat de terrassencs aquells anys d'efervescència revolucionària i de desvetllament de consciències.

Malgrat la visió negativa i força esbiaxada de bona part de la societat envers els okupes, crec que el temps ha acabat donant la raó a aquells que es van alçar contra el sistema, i van lluitar contra l'especulació immobiliària, els abusos de bancs i caixes, i la connivència dels polítics. 

Aquest cap de setmana se celebra a Terrassa el 20è aniversari de l'Assemblea d'Okupes. Podeu veure els actes que es portaran a terme aquí.