Perú dia 18: "EL pueblo unido jamas será vencido".

(Popular cançó original del grup xilè Quilapayún, interpretada pel també grup xilè Inti Illimani, format fa 50 anys, i integrant de l'anomenada Nova Cançó xilena).


Avui hi ha hagut una jornada de vaga i mobilització a nivell nacional en suport a la reivindicació dels professors de millores salarials i de condicions de treball, així com altres col·lectius mobilitzats com infermeres, obstetricistes, transportistes... A Puno s'ha celebrat una gran mobilització amb manifestacions que han sortit des de diferents punts de la ciutat i que s'han trobat a la Plaza de Armas on s'han llegit manifestos i s'han corejat proclames vàries.

El seguiment ha estat massiu i la majoria de comerços i serveis varis han secundat la protesta. A penes algun vehicle pels carrers i algun comerços amb amb la persiana baixada i una porteta entreoberta. Milers d'estudiants, pares i mares, jubilats, i treballadors de sectors diversos s'han llençat als carrers per cridar consignes contra el govern, contra la ministra d'educació, contra el partit traïdor "Patria Roja" i a favor dels professors, de la unitat i de la vaga.

Arreu del país s'han convocat mobilitzacions i aturades, i el propi president del govern, Pedro Pablo Kucznski, ha afirmat que cal parlar de les necessàries millores amb els professors. La ministra d'educació s'ha reunit amb el representant del principal sindicat de professors de la regió de Cusco i sembla que han arribat a un principi d'acord per incrementar de 1.200 a 2.000 soles el salari mitjà dels professors...

Malgrat els intents del govern de desprestigiar i criminalitzar la lluita dels mestres, més i més ciutadans arreu del país s'han anat sumant a la causa que van començar el passat 15 de juny a Cusco! I pensar que a Catalunya un parell de dies de vaga a l'any ja suposa per a més d'un un sacrifici inassumible... Què bé que s'està cobrant el salari complet mentre altres lluiten per tu!! Societat capitalista, societat alienada i conformista!

El pueblo unido jamas será vencido!!!

El mestre lluitant també està ensenyant!!

Perú dia 17: Llac Titicaca (Uros i Taquile).

Poblat Uro esperant als dòlars amb potes.

Avui he fet la volta al llac Titicaca ("Pumas de piedra" a 3.812 metres d'altitud, ubicat als Andes Centrals i amb una àrea de 8.562 Km2, dels quals el 56% pertany al Perú i el 44% a Bolívia), un dels llacs més mítics del continent sud-americà. Actualment hi conviuen les cultures aymara, quechua i uru.

Precisament aquests darrers, els urus o uros, van haver de marxar cames ajudeu-me de la ciutat de Puno segles enrere per conflictes amb els aymares, i van decidir establir-se al llac, en poblats construïts sobre les canyes de la totora, una planta que creix al llac. Actualment hi ha al voltant de 50 illes flotants, tot i que no tinc clar del tot si realment hi viu gaire gent o si simplement apareixen quan hi ha visita turística...

Els uros es dediquen, suposadament, a la pesca i a l'artesania, tot i que queda clar que avui en dia el turisme és la seva principal, sinó única, font d'ingrés de diners. Personalment, m'ha semblat tot tan impostat que feia una mica de peneta. Des de l'ensucrada rebuda amb la salutació en la seva llengua, fins les cançons cantades i la invitació a les cases... Vaja, millor dit, la invitació a comprar l'artesania que elabora la família que viu en aquella casa. Jo he entrat en una cabana amb una parella de nova-zelandesos i per sort han fet compra, perquè ja començava a sentir-me malament i tot de tanta insistència. Cap ganes d'explicar-te coses de la seva vida. I els nens, doncs segueixen la tradició familiar i es converteixen des de ben petits en autèntics caça-diners ja sigui cantant o recitant algun poema i parant la mà. Trist.

La següent parada a l'illa de Taquile ha estat bastant diferent. Aquesta illa a 4.000 metres d'alçada, compta amb una població de més de 2.000 habitants de llengua i cultura quechua barrejada amb la catòlica per invasió. L'illa és reconeguda per la gran qualitat de les seves creacions de teixits, que li van valdre la consideració de "Patrimoni oral i immaterials de la humanitat" per la UNESCO. Curiosament, els teixidors aquí són els homes i les dones s'encarreguen els filats i teixits bàsics. A l'illa no hi han arribat els vehicles ni els hotels, i la comunitat que hi resideix intenta controlar tots els aspectes pel que fa al desenvolupament turístic perquè no se'ls escapi de les mans. A banda del turisme, a l'illa es dediquen a la producció de patates i a la pesca.

Avui, casualment i afortunada, ens hem trobat amb un casament a l'església del poble, i un munt de curiosos del poble paraven a la plaça principal. També hi havia la banda de música de l'illa, que segons m'han comentat compta amb uns 40 músics, tot i que avui solament n'hi havia una vintena. A la sortida dels nuvis, hi havia una munió de paparazzis fent pantalla per captar alguna imatge, tot i que tant el nuvi com la núvia surten amb el rostre tapat per tradició. Em comentava el guia del tour que les festes per aquestes celebracions es poden allargar cinc dies, i que els nuvis no s'incorporen a la festa fins al tercer dia ja que resten tancats a la casa paterna durant dos dies descansant i fent-se companyia... També m'han explicat que es casen molt joves (18-20) i que ja no tenen tants fills com antigament (10-15), ja que ara accepten els anticonceptius i amb un o dos fills ja es conformen. 

Embarcació típica dels Uros feta de la canya de la totora.

Els Uros preparats per a la rebuda dels turistes.

Dona Uro teixint una peça artística per a la venda posterior.

Petita demostració de la construcció d'una illa-poblat dels Uros.

Típics arcs de pedra a Taquile, obra dels insavors espanyols.

Dins de l'església.

Els músics de la banda abans de tocar per als nuvis.

Sortida de l'església de la comitiva del casori.

Perú dia 16: Puno.

Catedral de Puno.

Aquesta matinada a les 5 he arribat a Puno des de Cusco. El bus de Cruz del Sur era molt còmode i molt segur ja que tenen terminal pròpia i un cop dins del bus passa un treballador de seguretat a gravar-te en vídeo al teu seient. Un autocar de dues plantes amb totes les comoditats com si es tractés d'un avió (pantalla interactiva, menjar, manta, coixí). Millor perquè el seient es reclina uns 145 graus. 

A l'arribada no m'ha costat gens trobar un taxi per anar fins a l'hotel reservat per "Booking". 4 soles el viatge, i a la recepció de l'hotel només hi havia un paio dormint a un sofà i la tele encesa. He esperat una estona a un sofà fins que el paio s'ha despertat i m'ha acompanyat fins la meva habitació. He comprovat la baixada de temperatura respecte a Cusco i a dins del llit m'ha costat entrar en calor.

He descansat un parell d'horetes i m'he aixecar per anar a esmorzar i visitar la ciutat. He entrat al mercat central que tinc a trenta metres per fer un cafè amb llet (2 soles, de 6 a 10 a Cusco) i m'he menjat l'entrepanet que m'havien donat al bus. La ruta per Puno no ha estat excessivament fatigosa ja que els atractius no són gaires i estan tots molt propers. El rovell de l'ou és el carrer peatonal i comercial Jr Lima que uneix les places de Armas i Manuel Pino. Com la de Cusco, la Plaza de Armas de Puno és bastant gran i potser aquesta té un ambient més de poble amb molta gent xerrant i parant als bancs o a una ombra.

M'he arribat fins al mirador del Cóndor des d'on es veuen unes vistes espectaculars de la ciutat i del llac Titicaca. Per arribar-hi he hagut de superar els 617 graons que t'hi porten. A dalt, la figura gegant d'un cóndor s'impossa. Realment valia la pena la pujada.

Baixant m'he trobat un restaurant de cuina tradicional i he demanat un plat de "chicharrón de lechón" que anava acompanyat de diversos tipus de patata (dolça, negra, deshidratada, etc.). Un gaudi.

Pati d'una casa colonial.

Dones a la Plaza de Armas de Puno.

El mirador del Cóndor i part dels seus 617 graons.

Vista de Puno i el llac Titicaca des del mirador del Cóndor.

Chicharrón de lechón amb diferents tipus de patata i amb choclo.

Perú dia 15: Marxant de Cusco cap a Puno (Titicaca).

Tradicional picoteo a la dreta i un ceviche de peix a l'esquerra.

Avui és un dia de transició ja que aquest vespre marxo en un bus nocturn (22 h. / 80 soles) de Cusco camí a Puno, a l'entrada del llac Titicaca. Així que abans que em fotin fora de l'habitació de l'allotjament on paro (Hospedaje Pumacurco, 30 soles/nit en habitació amb bany privat), aprofito per escriure l'entrada d'avui. Ja que no crec que vegi o faci gaire res de novedós, us vull comentar algunes coses que he vist o escoltat de les costums locals.

Per exemple, els xiulets: hi ha un bon grapat de treballadors de l'administració local suposo, que es dediquen a controlar el transit a toc de xiulet. Estan als principals carrers del centre i quan veuen que un cotxe para en un lloc que pot destorbar, immediatament ja estan fent sonar el xiulet perquè es mogui. També hi ha xiuladors en llocs turístics per evitar que els venedors ambulants assaltin als turistes. Quan veuen a algú amb material per vendre que s'acosta als turistes xiulet que et va.

Per exemple els clàxons: primerament els taxistes que per atreure als clients fan sonar el clàxon quan et veuen parat al carrer o quan s'apropen a tu encara que caminis. És la manera de cridar l'atenció i de demanar si vols que et portin. La resta dels conductors també són molt proclius al toc de clàxon cada cop que es veuen aturats en una congestió, o quan veuen que el cotxe que tenen al davant para per qualsevol motiu.

Per exemple els coets i traques: cada dia, cada, pots sentir tronades de coets o de traques per arreu de la ciutat. Cada dia hi ha algun barri, o alguna família que celebra una festa en honor a un sant, sense necessitat que caigui en el dia concret de tal sant o santa. I des de ben d'hora al matí poden estar amb la festa... La cosa comença normalment amb una missa i després mengen i s'emborratxen com si no hi hagués demà. 

Per exemple el treball infantil: és habitual que infants se t'apropin a vendre't qualsevol cosa a qualsevol hora. No crec que el fet que actualment els mestres estiguin en vaga, sigui un causant d'aquesta situació. Més aviat crec que és una qüestió normalitzada.

Per exemple els massatges: he viatjat bastant pel món i he tingut el plaer de rebre massatges a uns quants països. Puc assegurar que el nivell dels massatges al Perú deixa bastant que desitjar. O com a mínim al centre de Cusco...

Per exemple el patriotisme i la religiositat: el Perú em sembla un país d'un gran fervor religiós, i les festes sempre acostumen a tenir un caràcter religiós. A les misses sempre hi ha gent i moltes cases tenen algun símbol catòlic per un lloc o altre. Per altra banda, onegen banderes roig-i-blanques del Perú per tot arreu, i encara es celebra la hissada i la despenjada de la bandera amb solemnitat a la Plaza de Armas.

Façana, a l'esquerra, del museu de l'Inca (Cusco).

Lluna de Cusco. Sense tripode ni res, eh!

Mural proper a la figura de Pachakutec a Cusco.

Amb gent del poble de Pisac a la chichería.

Perú dia 14: Cusco (festes vàries).

Avui ha estat un dia de celebracions a Cusco. Celebracions de festes dedicades a Sants patrons (com Sant Cristòfor o la Mare de Déu de la Nativitat), o l'acte de la hissada de la bandera nacional a la Plaza de Armas, amb les forces vives municipals, de la policia nacional i de l'exercit. No he sabut veure les autoritats eclesiàstiques, però no m'estranyaria gens que hi fossin, tractant-se d'un estat tan lligat a l'església catòlica.

He estat una estoneta mirant-me cada acte i fent fotos, i sens dubte, el millor, el dedicat a la Mare de Déu de la Nativitat, a la Plaza de Santiago, davant del cementiri i de l'església de l'Almudena on hi ha una rèplica de la figura que hi ha a Madrid, amb un trosset de fusta d'aquesta al cap (segons m'han explicat...). A l'acte hi han participat un bon grapat de comparses i bandes que acostumen a participar en les processons religioses amb els seus balls i coreografies, i les seves bandes (tipus xarangues) tocant ritmes ballables.

Les disfresses de les diferents comparses són molt acolorides i elaborades, i les danses molt alegres. Se'm fa un pèl estrany la barreja de solemnitat i festa d'aquest tipus de rituals. El que sí que han recordat per la megafonia és que no era permès beure alcohol als presents.

Banda Cecilia de Cusco.

Acte de la hissada de bandera a la Plaza de Armas.

Dona venent flors a l'entrada del cementiri de l'Almudena.