I pensar que fa un segle eren més revolucionaris educativament parlant que avui en dia... aquí la clau: "una formació integral als alumnes a partir d’un ensenyament individualitzat i participatiu".
(Article de Laura Pinyol aparegut a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte).
La Universitat de Barcelona, a través del seu departament de teoria i història de l’educació, acaba d’editar en facsímil els 14 números de l’any 1922 del Diari de Vilamar, una experiència pedagògica pionera de la Catalunya noucentista.
Prologats per Jordi Brasó, l’investigador que ha basat la seva tesi
doctoral en aquest període, mostren el conjunt d’iniciatives culturals,
experimentals i socials que es van desenvolupar a la colònia de la
Primera República Escolar de Vilamar, creada l’any 1922 a Calafell, i
que van ser un testimoni i un referent de la modernitat pedagògica del
país.
Aquestes estades eren enteses com unes vacances d’estiu per a infants, amb un objectiu doble: d’una banda, complementar l’acció educativa amb la formació a l’aire lliure i, de l’altra, aprofitar els beneficis naturals, com l’aigua i el sol, per a la prevenció o recuperació de la tuberculosi,
molt habitual en els infants de l’època. “Un model que s’anteposava a
l’aprenentatge memorístic i fomentava l’experiència”, avança Jordi
Brasó, professor i investigador de la Facultat d’Educació, que ha fet la
seva tesi doctoral sobre ' El joc, un element clau per a la història de
la renovació pedagògica' valent-se, precisament, d’aquesta experiència.
De fet, els números de la publicació els va trobar en una llibreria de
vell i va ser com “trobar un tresor”. Però què tenen d’especial?
El Diari de Vilamar va ser l’òrgan de la República d’Infants de Vilamar, promoguda el 1922 per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona al municipi marítim de Calafell. Va
ser la primera -i la més paradigmàtica- colònia escolar que es va
establir a l’estat espanyol, organitzada com una ciutat ideal on
convivien tres-cents nens i nenes amb una vintena de mestres.
Es pretenia l’autogovern dels infants i l’educació cívica dins d’una
estructuració jeràrquica: l’individu, el cap de casa, l’alcalde de barri
i el president, tal com funciona una societat democràtica ideal. En
aquesta organització també hi havia funcionaris i els oficis que calen
per mantenir viva la ciutat, tots escollits també de manera democràtica,
“com els missatgers o els grups de redactors”. Oferia, doncs, una formació integral als alumnes a partir d’un ensenyament individualitzat i participatiu.
Va ser una experiència innovadora que va entusiasmar
diferents sectors, tant del camp educatiu com del polític, i també va
despertar recels i suspicàcies en sectors conservadors, que la trobaven
una experiència “massa revolucionària”.
UNA PETITA REVOLUCIÓ
El diari es va publicar entre el 29 d’agost i el 14 de setembre del 1922. Al llarg dels catorze números es descrivia la vida a la colònia i s’oferia
un testimoni únic de la tasca d’autogestió, reflexió i autonomia dels
alumnes, que aprenien a partir de les seves vivències, amb un
sentit experimental i de recerca. Per exemple, obria la portada del dia
11 de setembre una ressenya de l’excursió que havien fet uns dies abans i
en què A. Estradera escrivia: “A les 4 de la tarda dotze nois i dotze
noies estàvem preparats per sortir d’excursió junt amb el Sr. Vergés i
el Sr. Barbat. Començàrem el camí passant per vora la platja, on veiérem
unes barques pescadores que semblaven bergantins [...]. No pensàrem més
que amb els prismàtics per veure de més a prop aquell formós panorama
que d’allí es divisava; ens posàrem amb fila i un per un anàrem veient
la bellesa que té la naturalesa”.
El director de
l’Escola del Mar, Pere Vergés i Farrés, va rebre l’encàrrec de la
Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de responsabilitzar-se
de les estades d’estiu i de dirigir-les. Ho va fer l’any 1922, i del
1930 al 1932. Artur Martorell el va substituir del 1923 al 1929, i el
professor de música Enric Gibert del 1933 fins al tancament de la
colònia, el 1939. Com exposen els mateixos alumnes redactors en la
presentació del primer número, el diari tenia la finalitat d’informar
les famílies, els amics, les entitats, etc. del dia a dia de la colònia,
i també d’esdevenir l’element d’unió de tot el conjunt d’iniciatives
culturals, experimentals i socials que s’hi feien.
En aquest sentit, l’objectiu de la reedició en facsímil és “reivindicar
els models pedagògics d’alta qualitat i repercussió internacional que
van crear els mestres catalans del primer terç del segle XX, molt superiors a les propostes renovadores que s’imposen actualment”, assegura Brasó.
