Com de costum, el pediatre Carlos González donant savis consells als pares a l'hora d'educar la canalla. En aquest cas en l'aspecte alimentici. Totalment d'acord. Publicat al Criatures de l'ara d'avui dissabte.
Hi ha frases que són
típicament paternes: “Mira quines mans portes”, “Abriga’t”, “Mira com
tens l’habitació”... Algunes ens les diuen només a la infància o a
l’adolescència, i d’altres ens les diran tota la vida (“Ja menges bé,
fill?”).
I és, sobretot aquí, amb el menjar, que
sovint diem als nostres fills, amb la millor voluntat i sense pensar en
les conseqüències, coses terribles: “Molts nens a l’Àfrica que es moren
de gana voldrien menjar aquest peix”. Tot un clàssic. I de cop i volta
un pobre nen de sis anys es converteix en el culpable de la fam al món, i
un altre nen innocent morirà en algun lloc de l’Àfrica si tu no et
menges ara mateix aquest peix. Fa un minut eres només un nen a qui no li
agradava el peix, o que no tenia més gana, o totes dues coses a la
vegada; ara ets un monstre egoista, un criminal sense escrúpols. Si la
meva mare em digués ara una cosa així, probablement contestaria: “Doncs
ja està, que no se’n parli més, envia aquest peix a l’Àfrica ara mateix,
i no en compris mai més. No vull que cap nen es quedi sense peix per
culpa meva”. Però als sis anys no se t’acudeixen bones respostes.
Una altra, potser encara més terrible: “No diguis que no t’agrada fins
que ho hagis tastat”. No li sona malament? Repeteixi-la mentalment, a
poc a poc. Imagini ara que un desconegut, o tres, li diuen això en un
carreró fosc: “No diguis que no t’agrada...”
Però no
cal canviar el context. Fins i tot en l’àmbit limitat de l’alimentació,
la frase resulta absurda. Hi ha un munt de coses que no he tastat i que
no penso tastar per saber que no m’agraden: els cucs, les formigues,
els peus de porc, la carn de gos... Segur que també vostè, amic lector,
rebutja certs aliments abans i tot de tastar-los.
Els
nostres fills tenen preferències, i tenen drets. Tenen dret a no tastar
certes coses, i tenim l’obligació de respectar-ho, tant a casa com a
l’escola. Perquè d’aquí molt pocs anys, altres persones poden fer (i
faran) servir la mateixa frase en altres situacions: no diguis que no
t’agrada fumar si no ho has provat. O la cervesa, o el whisky, o els
porros, o la coca, o l’assetjament sexual o les curses clandestines de
cotxes. Vull que els meus fills sàpiguen, ara i sempre, que ningú els
pot obligar a provar de fer una cosa contra la seva voluntat; i
considero això més important que ensenyar-los a menjar peix.
