Rebel·lió? I un colló!!!

QUIETO TODO EL MUNDO!!

Avui que es compleixen 38 anys de l'intent de Cop d'Estat del general Tejero i un grup de militars, que van irrompre al Congreso de los Diputados amb les armes, i van treure els tancs als carrers, s'està jutjant a 12 independentistes innocents, 9 dels quals porten més d'un any en presó preventiva, i 2 d'ells no eren ni tant sols dirigents polítics, sinó activistes socials. S'està jutjant el dret a la lliure manifestació i protesta en un estat que es fa dir democràcia consolidada...

Odi etern a l'estat espanyol!

80 anys de la mort de Machado.

Machado, assegut amb bastó, a Can Santamaria, a prop de Sarrià de Ter, camí de l'exili amb intel·lectuals catalans.

Avui es compleixen 80 anys de la mort, a l'exili de Cotlliure (Catalunya nord) del poeta sevillà Antonio Machado, poeta republicà que va viure a Catalunya durant 8 mesos escapant dels franquistes. 

Vaig tenir l'oportunitat de visitar la seva tomba fa prop de 30 anys en un viatge a França amb els meus pares, i he conegut alguns dels seus poemes gràcies a les cançons de Joan Manel Serrat. De fet, el noi del Poble Sec va dedicar un àlbum sencer al poeta espanyol.

Aquesta que us deixo és una de les meves preferides. Tan la lletra com la música són de les millors coses que he escoltat mai, i mai em canso d'escoltar-la. 

CANTARES

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Nunca perseguí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse, le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

Bloc en vaga!

El "temazo" del dimecres. Kojón Prieto y Los Huajolotes - "Insumisión".

Avui fa 30 anys, 8 joves catalans es declaraven insubmisos davant del jutjat militar de Barcelona. Van iniciar una campanya de desobediència civil de milers de joves que van acabar provocant la desaparició del servei militar obligatori l'any 2001. Prop de 15.000 joves catalans es van declarar insubmisos arrel del pas endavant d'aquells 8 valents pioners.

L'any 1993 el grup navarrès Kojon Prieto y Los Huajolotes editaven l'àlbum "Agárrense que aquí llegan los reyes del Napar-Mex" on s'incloïa aquest tema dedicat als insubmisos arreu de l'estat espanyol. Música mexicana amb lletres reivindicatives i amb grans dosis de conya.

A Terrassa el feixisme ataca.

La seu dels Minyons aquest matí a primera hora.

Aquesta matinada els feixistes han atacat diverses seus de partits polítics i entitats de Terrassa. Entre aquestes, la seu de la meva colla, els Minyons, on han tallat el llaça groc gegant que penja a la façana, i han enganxat una bandera espanyola a la porta d'entrada, i a les seus de la CUP i de TEC. Anteriorment ja havien sofert atacs les seus d'ERC, PdCat o l'ANC.

Si es pensen els brètols aquests que ens atemoriran i deixarem de reivindicar la llibertat dels nostres presos polítics i el dret a l'autodeterminació, van llestos. Ni un pas enrere. Fora feixistes dels nostres barris. Terrassa la roja, Terrassa antifeixista!!

Seu de la CUP.

Seu de Terrassa en Comú (TEC).

Gran cap de setmana esportiu.

Ante Tomic alçant el trofeu de campions de copa al Palau de Vistalegre de Madrid.

Aquest matí m'ha costat una mica menys de l'habitual anar a la feina amb el agradable record del cap de setmana esportiu. A la copa del rei de bàsquet guanyada pel Barça contra l'etern rival a camp contrari en un final apoteòsic i polèmic, cal sumar la victòria del Girona al camp del R. Madrid (1-2) que fa al Barça més líder després de vèncer, no sense patiment, al Valladolid al Camp Nou. 

Suposo que aquest matí deu haver estat dur i complicat per als madridistes. Hahaha. Massa eufòria darrerament i han baixat dels núvols en un sol dia... 

I especial recordatori per al capità del Girona, Àlex Granell, que va dedicar la històrica victòria al Bernabéu als presos polítics. Un dels nostres. Enorme.

L'Autodeterminació no és delicte.

2 pilars de 4 dels Minyons a la manifestació d'ahir a la Gran Via de Barcelona.

Ahir milers de catalans, una multitud, vam tornar a sortir als carrers de Barcelona per reclamar el dret a l'autodeterminació, l'alliberament dels nostres presos polítics, i el retorn dels exiliats. Sota el lema "L'Autodeterminació no és delicte", Omnium i l'ANC van organitzar una gran mobilització on un dels lemes més corejats va ser el d'"unitat", dirigit als representants polítics presents i als que van dirigir discursos des de l'escenari.

A l'acte no hi vam faltar els castellers, en aquesta ocasió representats pels Minyons de Terrassa, que vam enlairar alguns pilars de 4 al final de la marxa, a prop de la Plaça Universitat.

Cal ressaltar un fet que no per habitual deixar de ser remarcable: no hi va haver cap incident al llarg de la jornada, ni cap destrossa, i fins i tot es va veure alguna bandera espanyola entre els manifestants. Us imagineu una estelada a la mani espanyolista de la Plaza de Colón?