3a parada del Tour per Catalunya: Terres de l'Ebre.

Un caleta entre l'Ametlla de Mar i Perelló Mar.

Des del dijous he estat recorrent terres ebrenques amb els col·legues. També m'hi he endut la bicicleta i he pogut fer dos nous ports força espectaculars. Sobretot el Mont Caro, una bèstia dels ports de muntanya catalans, a la zona dels Ports de Tortosa-Beseit, amb més de 20 km. de pujada des de Roquetes, i uns darrers 13'8 km. amb un desnivell mitjà del 8'5%. Brutal. I per si el port ja no és prou dur de per sí, hi vaig afegir un dia molt calorós, i amb un sol de justícia (a les 17:30) que, combinat amb l'escassa quantitat d'aigua que transportava, em van deshidratar abans d'hora. Vaig tornar a Tortosa, des d'on havia sortit, amb els llavis secs com si hagués estat dos dies caminant pel desert sense beure.

També vaig fer la pujada a Fredes des de La Sènia. 25 km. amb una pujada continuada, però sense arribar als desnivell del Mont Caro. Amb el paissatge dels Ports per la banda de mar, i en el límit fronterer del País Valencià i el Principat. Fent aquesta ruta vaig descobrir l'embassament d'Ulldecona, on vam passar una nit amb les furgonetes gaudint del bany i de bones ombres.

També vam parar al Delta, a la platja dels Eucaliptus, en una zona d'aparcament amb arbres molt propera al càmping Eucaliptus. Aquí em va succeir un incident amb la furgoneta el dijous per la nit quan vaig arribar després de fer l'escalada en bici al Mont Caro. Vaig entrar a la zona de platja cercant un lloc on fer nit, i sense conèixer bé la zona, vaig quedar-me atrapat a la sorra de la platja intentant fer un gir que em pensava m'allunyava de l'aigua i de la sorra tova. Vaig haver de trucar l'assistència i va venir un home amb el 4x4 i en cable per arrossegar-me enrere. Quina aventura! Segur que no em tornarà a passar (espero!).

A les Terres de l'Ebre bones platges, bon menjar, bons ports de muntanya, bon licor d'arròs, i menys massificació.

Dalt de Mont Caro.

Un calamar per llepar-se els dits al Restaurant del Càmping Eucaliptus a Sant Jaume d'Enveja.

Platja de l'Eucaliptus a Sant Jaume d'Enveja.

Dinant a Lo Pati d'Agustí (Poble Nou del Delta).

Vista del Monestir de la Mare de Déu de Benifassà.

Pantà d'Ulldecona.

Platja de Santa Llúcia a Perelló Mar.

El "temazo" del dimecres. Obrint Pas - "Més lluny".

Aquest estiu estic "on tour" per Catalunya. No sé si com cantaven els Obrint Pas aniré més lluny, i recorreré els Països Catalans, però amb el Covid sempre amenaçant, no tinc gaires ganes d'allunyar-me excessivament de casa. Però no cal arribar molt lluny per trobar-te llocs increïbles i corprenedors: platges, muntanyes, rius, embassaments, boscos, vinyes, gorges, monestirs, ermites, santuaris, refugis, masies...

Aquest tema s'incloïa a l'àlbum "Terra" de l'any 2002. Déu n'hi do quina cara de joves que feien els Obrint Pas.

Fora el Borbó.

Cartell de l'MDT per la visita del rei el 1989.

Avui el Borbó corrupte espanyol visita la colònia, al Monestir de Poblet, i el poble català el rebrà com es mereix. Afortunadament, va haver de cancel·lar les visites previstes a la capital del país i a Figueres, davant l'anunci de mobilització de la gent contra la seva provocadora, i insultant, presència.

La Llosa del Cavall té un color especial.

Aquest cap de setmana he estat per terres solsonenques visitant alguns espais naturals emblemàtics de la zona. Entre aquests, l'embassament de la Llosa del Cavall. Tenint en compte que les fotos són fetes amb telèfon mòbil, i de no gaire qualitat, us podeu fer una idea de com d'espectacular és el paratge. Tenim meravelles a casa nostra, i aquest estiu penso visitar-ne unes quantes.

Foto: Javier Uréndez.

La mama en fa 70!!

Ella m'ha estimat tant,

jo me l'estimo encara.

Plegats hem anat passant

experiències i aprenentatges.

Per molt anys mare.

El "temazo" del dimecres. Dijous Paella - "Avui fas anys".

Ahir vaig menjar una bona paella amb foc de llenya a Vacarisses, i demà, si tot va bé, tornaré a menjar arròs per celebrar els 70 anys de la meva mare, que els fa demà. La millor mare del món! T'estimo!!

La companyia XY de nou al Teatre Grec.

Ahir vaig tornar al teatre gairebé mig any després de la darrera ocasió al Teatre Auditori de Sant Cugat per veure al màgic Juan Tamariz. El motiu era veure la preestrena de la companyia francesa XY del seu espectacle "Möbius", a l'espectacular escenari del Teatre Grec de Barcelona, amb l'aforament limitat a 1/3 de la capacitat total, tot i que tan sols erem 150 afortunats amb invitació. Aquesta companyia l'havia vist en el mateix escenari, vuit anys enrere amb l'espectacle "Le Grand C".

L'Espectacle combina elements acrobàtics amb moviments i desplaçaments coordinats dels 19 artistes participants que evoquen el moviment d'espècies animals com ara ocells, peixos, o abelles. Un dels elements acrobàtics més destacats són les torres humanes, a l'estil dels pilars castellers, que arriben a fer de fins a 4 pisos d'alçada, i amb diferents tècniques de construcció. Aquí es nota la mà del meu amic Tomàs que va pertànyer a la companyia a principis d'aquesta dècada i va aportar els seus coneixements tècnics com a casteller a l'hora de construir torres humanes.

A banda de les torres també destaquen els salts i els increïbles vols que et deixen amb un nus a l'estómac fins que els artistes voladors són subjectats pels companys just abans de caure al terra. Per cert, que la música de l'espectacle sembla treta de la sèrie Stranger Things.