3 anys de l'1O: Ni Oblit, ni perdó!!

 

Avui es compleixen tres anys d'un dels actes de desobediència civil més bèsties que hem dut a terme els catalans enfront de l'estat espanyol opressor i repressor. Aquell dia molts ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, per defensar la democràcia i el dret de decidir. Malauradament, allò va servir de ben poc ja que els dirigents polítics del país van fer un pas enrere davant la repressió de l'estat, i han preferit continuar dirigint l'autonomia davant l'amenaça de més repressió. Un poble covard mai serà lliure. Així s'ha demostrat al llarg de la història. El que més em fot és saber que hi ha molts que anaven d'independentistes radicals i ara que toquen poder tenen por de perdre els seus privilegis. Botiflers!!

Ni oblit, ni perdó!

El "temazo" del dimecres. Revolusonats - "Els joves del demà".

 

Els Revolusonats estan molt productius en plena pandèmia. Acaba de veure la llum aquest videoclip amb la col·laboració del raper Markus FM, també terrassenc. Un tema molt ballable, a l'estil Pirats Sound Sistema, amb una lletra per despertar consciències entre el jovent. I, com de costum, un videoclip gravat en espais emblemàtics de Terrassa i jovent de la ciutat.

La mort de Guillem.

 

Aquest vespre he pogut assistir a l'estrena de la pel·lícula sobre l'assassinat del jove independentista antifeixista de Burjassot, Guillem Agulló, al cinema Catalunya. Els fets es remunten a l'any 1993, en un País Valencià on els antifeixistes i els independentistes patien la persecució de grups neonazis d'extrema dreta. Aquest va ser el cas del pobre Guillem, emboscat per cinc ultres i finalment apunyalat al cor a Montanejos (Castelló), on havia anat a acampar el cap de setmana. El seu assassí, Pedro Cuevas, era un conegut neonazi que va comptar amb la connivència del jutge que va presidir el judici per rebre una condemna menor.

La pel·lícula es basa fonamentalment en la lluita dels pares per aconseguir que es fes justícia, i dels patiments, penúries i amenaces que es van succeir els anys següents a la mort del seu fill.

Colpidora, dolorosa, emocionant. Em sento orgullós d'haver aportat el meu granet de sorra perquè aquesta pel·lícula es fes realitat.

Ni oblit, ni perdó!

Per una pancarta, per un wattsap i per un nas de pallasso.

 

El MHP Torra, la Tamara Carrasco i en Jordi Pesarrodona.

Avui, un cop més, els catalans hem vist com l'estat espanyol feia servir els seus poders i la seva autoritat per inhabilitar un altre president legítim de la Generalitat, i per jutjar dos activistes independentistes com a escarment per al moviment. No ens ve de nou, i sabia que aquest dia arribaria, però no per això deixa de bullir-me la sang i d'indignar-me la situació.

Suposo que ningú no es sorprendrà si afirmo que aquesta situació té una única manera de d'aturar-la, i es diu INDEPENDÈNCIA. Fins aleshores, repressió i més repressió per al moviment independentista. Tant de bo els nostres governants, se n'adonin aviat.

La lliga de futbol comença com va acabar.

 

Aquest vespre el nou Barça de Ronald Koeman s'estrena a la lliga espanyola de futbol contra el Vila-real al Camp Nou, encara a porta tancada, tot i que fa un parell de caps de setmana que va arrencar aquesta competició marcada encara per la pandèmia del Covid19.

Així doncs, tot i que el Barça encara no s'ha estrenat, hem pogut veure un parell de partits del Reial Madrid, i si bé al primer no es va haver de parlar de l'arbitratge ni del Var, a la segona, al camp del Betis, ja ha arribat un primer escàndol. Un penal que no ho era, i una expulsió a un jugador bètic que van sentenciar el matx a favor dels blancs (de negre en aquest partit).

Tot en ordre. Tot continua igual. El Barça ho té magre un any més...

25 anys del primer 5d9f carregat del segle 20 a les festes de La Mercè.

 

Com qui no vol la cosa, ja han passat 25 anyets d'un dels moments més recordats de la història castellera, quan els Minyons de Terrassa vam portar a la capital del país el primer 5d9f carregat que es veia al segle 20, 112 anys després del darrer fet per la Colla Vella a la diada de Santa Úrsula, a Valls, l'any 1883. Poca broma. Recordo que jo anava de segon lateral per la banda dreta de la plena al folre, i que després de carregar va trigar ben poc a fer llenya. Tanmateix, va ser una llenya indolora i es va celebrar al moment amb rauxa i eufòria. En aquelles èpoques, estrenar un castell era una gesta més gran que avui dia, i tothom s'alegrava molt de carregar un castell per primera vegada. Això ha anat canviant amb el pas dels anys, i ara potser no se celebra amb tanta eufòria un castell carregat encara que sigui el primer de la història. Però és que aleshores hi havia castells que semblaven, o es consideraven, pràcticament impossibles... Quina festa vam fer a Terrassa aquell vespre-nit...!!

El "temazo" del dimecres. Jimi Hendrix - "Hey Joe".

 

El passat divendres es van complir 50 anys de la mort de Jimi Hendrix, cantant i guitarrista nord-americà, víctima d'una sobredosi de barbitúrics a l'edat de 27 anys (del club dels 27). Tot i que va tenir una trajectòria professional curta, encara avui se'l considera uns dels més brillants guitarristes de tota la història, i alguns dels seus temes continuen sonant a les radiofórmules, bars musicals, o festes vàries.

Aquest tema, dels meus favorits, va ser el primer que va publicar en un àlbum senzill l'any 1966, i un dels més populars de la seva discografia.