Mèxic (5): Bacalar.

 

La darrera parada m'ha dut a Bacalar, travessant en bus (ADO), unes 5 hores, la península del Yucatán d'oest a est, per anar a petar gairebé a la costa caribenya de l'estat de Quintana Roo.

La gràcia del lloc és la immensa llacuna d'aigües subterrànies que rep el nom del poble i on s'hi poden fer tours per visitar alguns cenotes, aus, i algun cocodril fins i tot. Per accedir a la llacuna des de Bacalar ho has de fer, o bé a través dels hotels i restaurants que donen a la llacuna, o en algunes zones públiques que has de localitzar.

El poble en sí no té gaire res més a veure, a banda d'una fortalesa de pedra de quan els espanyols s'havien de defensar dels pirates. Un lloc per descansar, relaxar-te i contemplar els colors sempre canviants de la llacuna. Bé, també es poden fer esports aquàtics (si no crema el sol, o hi ha tempesta).

Uns guiris atoninyant la "piñata" de Súper Mario Bross.

El fort de San Felipe.

Un mural a una taqueria de Bacalar.

Mèxic (4): Mérida (+Sisal, Cuzamá, i Progreso).

 

Façana de la Catedral amb projecció d'un màpping.

M'ha passat una setmana sencera a Mérida, capital de l'estat de Yucatán, i ciutat turística en auge. És un magnífic punt de sortida per a moltes excursions, i la pròpia ciutat compta amb una oferta cultural, gastronòmica, arquitectònica, artística, etc., molt àmplia.

Jo em vaig allotjar a un hotel força bonic amb piscina al carrer 55, a dues illes de la plaça principal, Plaza Grande, i estava tot infectat de restaurants, petits súpers (Oxxo), geladeries, agències de viatges, comerços varis...

Hi ha un bon grapat de busos i furgonetes que et porten pels voltants de Mérida. Només cal preguntar des d'on surten els que et convenen. Per la ciutat també és força pràctic el taxi a que les distàncies sovint són llargues i els preus no són cars (no hi ha massa trànsit tot i ser una ciutat de gairebé 1M d'habitants.

Platja de Progreso.

Universitat de Mérida.

Cenote de Chunkuy, al poble de Cuzamá.

Venedor de pebrots al mercat Benito Juárez.

Música i balls tradicionals davant l'ajuntament de Mérida.

Posta de sol després de la pluja.

monument maia al barri de Montejo.

Platja de Sisal.

Façana de l'ajuntament.

Església de Jesús.

Parc de Santa Lucía.

Mèxic (3): Izamal.

Convent de San Antonio.

Després de Valladolid, he continuat cap a l'oest, fins a Mérida, també de l'estat del Yucatán i ja al Golf de Mèxic. Una ciutat amb un gran ambient i d'arquitectura colonial de la que ja us parlaré més endavant. Avui us vull parlar d'un dels "pobles màgics" proper a Mérida, Izamal.

Izamal (rosada del cel en llengua maia) és un poble d'uns 15.000 habitants de l'estat del Yucatán, important assentament maia fins l'arribada dels castellans (1543). Compta amb un patrimoni arquitectònic colonial força ben conservat on destaca el convent de San Antonio, i encara conserva un parell de monuments maies força destacats. Una de les principals característiques del poble és el color groc dels seus edificis.

L'atri del convent de Sant Antoni, el 2n més gran del món després del del Vaticà.

Piràmide de Kinich Kakmó.

México (2): Valladolid.

Botiga amb 77 anys d'història a Uayma.

Piràmide de Kukulkan.He passat trres dies molt estimulants a Valladolid (Yucatán), una ciutat de 50.000 habitants aproximadament, a mig camí entre les capitals dels estats de Quintana Rol i Yucatán, Cancún i Mérida respectivament.

La zona està envoltada de zones arqueològiques i de centres, a banda de moltes altres coses. S'hi menja bé i prou bé de preu, i es respira un aire tranquil com de poble. Actualment hi ha decretat toc de queda a partir de les 23:30 a tot l'estat i els locals d'oci i restauració han de tancar a les 22:00.

Per moure'm amb més llibertat per aquí he llogat una moto un parell de dies, i he recorregut un bo grapat de carreteres visitant poblets, centres, i les ruïnes maies de Chichen Itza, potser les més destacades d'aquests civilització. Valladolid també és una ciutat amb encant pel seu passat colonial i passar-hi alguns dies és del tot recomanable.

Relacionant-me amb els locals he sabut que els nens mexicans no han fet escola presencial en tot el curs. I que un temporal fa tot just un més va malmetre les collites de blat de moro, i altres. Per aquest motiu, el govern de l'estat ha hagut de portar blat de moro des d'altres estats del país per poder alimentar les famílies. També m'han explicat que s'està construint una línia de tren d'alta velocitat per la zona turística de la Riviera Maya, i que els mexicans tenen molts fills.

Cenote de Tekom

Cenote Zaci (Valladolid).

Cenote Zaci.

Catedral de Valladolid.

Convent de Sant Bernardí

Cenote Hubiku.

Església de Santo Domingo.

Dones fent cua a l'ajuntament de Uayma per recollir el blat de moro corresponent.

Somriures i llàgrimes.

 

Avui ha estat una jornada rodona esportivament parlant. Primerament, Itália s'ha imposat, als penals, a la selecció espanyola a les semifinals de l'eurocopa. Ens ha fet patir gairebé fins l'últim instant, però ja són fora!!

Per altra banda, la selecció argentina ha batut, també als penals i després d'idèntic resultat al final del temps reglamentari (1-1), la selecció colombiana a les semifinals de la copa Amèrica. Bé per Messi. Ja li toca aixecar un títol amb la seva estimada selecció.

Mèxico: Cancún.

 

El passat dissabte pel matí vaig volar cap a Cancún via Lisboa i ja fa un parell de dies que em moc per aquesta ciutat de l'estat de Quintana Rol, al sud-est de Mèxic i un dels principals pols turístics del país. Aquest estat està enganxat al Yucatán, un altre estat força turístic on s'ubica la Riviera Maya.

Com de costum en qualsevol viatge, els primers dies són d'aclimatació i presa de contacte. Que si la targeta pel mòbil, el canvi de divises, localitzar els transports per moure't, llocs per menjar, alguna platja, i la llibreria on comprar algun llibre d'autors locals.

M'allotjo a un hostel d'aquests per a motxillers però que està força bé. Té piscines, taula de ping-pong, unes vistes molt boniques, i un esmorzar molt complet. Ah, i la parada del bus just al davant.