Fa 50 anys els Led Zeppelin, banda de rock dur fundada a Londres l'any 1968, editaven el seu quart àlbum d'estudi sota el títol "Led Zeppelin IV". Va ser el seu àlbum més venut, i en ell incloïen una de les seves peces més populars, si no la que més, aquest "Stairway to heaven". El solo de guitarra d'aquest tema és considerat un dels millors solos de tots els temps.
Darrerament s'han fet públiques les dades d'un estudi, encara no finalitzat, del Consell Superior d'Avaluació (CSA) que mostren un alarmant descens en l'ús del català (tant alumnes com professors) als centres educatius de Catalunya. Es fa palès que la llei de normalització lingüística que havia de garantir que el català fos llengua vehicular al sistema educatiu català no s'està complint des de fa anys. Molts alumnes s'han adonat que no els calia parlar el català per ser compresos, i ni tant sols per aprovar, i han renunciat a fer cap esforç per parlar-lo. Però el més greu del cas és que mols professors, sobretot de l'etapa de secundària, saltant-se la normativa lingüística realitzen les sessions íntegrament en castellà o es dirigeixen als alumnes en castellà a les primeres de canvi. Una realitat que molts professors coneixen des de fa anys, però que rarament es denuncia ni tampoc hi ha cap tipus de control per part de les autoritats educatives.
Em sembla que la solució no és tan difícil. Fer complir la llei, i els mestres que no facin les classes en català que siguin expedientats i acomiadats si convé. I pel que fa als alumnes, no es pot donar el títol a cap estudiant que no s'expressi en llengua catalana i demostri un domini suficient.
Avui fa 50 anys naixia a l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, l'Assemblea de Catalunya, que va ser una plataforma unitària del catalanisme antifranquista. Va estar activa fins l'any 1977. S'hi agrupaven des dels sectors de la dreta catalanista democràtica fins a grups d'extrema esquerra com el FNC o el PSAN. Alguns dels membres més destacats, o coneguts, eren Josep Lluís Carod-Rovira, Rafael Ribó (actual Síndic de Greuges), Antoni Gutiérrez Díaz (secretari del PSUC), Lluís Maria Xirinacs, Joan Reventós (fundador del PSC i President del Parlament), Magda Oranich (advocada, activista i diputada)...
L'Assemblea va popularitzar i estendre el crit reivindicatiu de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" que va tronar a la manifestació de la Diada del 1976 a Sant Boi de Llobregat. Es pot considerar l'Assemblea com els inicis de l'independentisme modern. De fet, l'actual ANC, fundada l'any 2012, pren el relleu d'aquella Assemblea.
Aquesta passada matinada el Barça ha fet oficial el fitxatge del terrassenc Xavi com a nou entrenador del Barça, després d'uns dies de negociacions i estira-i-arronses amb els dirigents del seu antic club, l'Al-Sadd qatarí.
Xavi torna al club de la seva vida sis anys després de la seva retirada (els darrers dos i mig fent d'entrenador del mateix club, Al-Sadd, on es va retirar com a jugador), i ho fa en un moment força complicat, enmig d'una crisi de joc i de resultats, i amb una plantilla que ha perdut qualitat amb la retirada dels grans mites dels darrers anys (Messi, Iniesta, Puyol, el propi Xavi...).
No ho tindrà gens fàcil per recuperar la il·lusió dels culers que ens vam acostumar als títols i a un joc espectacular els darrers 15 anys i que tenim poca paciència i poca memòria. En tot cas, si hi havia alguna persona que pogués despertar una mica d'il·lusió entre la culerada, pel fet de conèixer el club, i haver mamat l'estil de joc ofensiu tota la seva vida, aquest era Xavi. Tant de bo la sort l'acompanyi i tornem a gaudir amb el futbol de l'equip.
El passat cap de setmana (Pont de Tots Sants) vaig fer una mini ruta pel nord-est de Catalunya (L'Escala, Girona, Mieres, Santa Pau) amb activitats diverses: castells, àpats diversos, passejos, castanyes i ratafia, visites culturals...
El dia de Tots Sants va coincidir que vaig visitar la localitat garrotxina de Santa Pau. Conduint per la zona em van venir a la memòria les històries de la novel·la "La casa del foc", de Francesc Serés, que està ambientada en aquesta comarca. Pel que fa a Santa Pau, diria que era la primera vegada que la visitava (com a mínim que recordi) i em va semblar un poble molt bonic, als peus de la zona volcànica i de la Fajeda d'En Jordà.
El passat dissabte vaig tornar a gaudir de la música en viu a l'aire lliure a les Fires de Sant Narcís de Girona, a la zona de les Barraques, on van actuar els Ebri Knight i els emergents El Pony Pisador. Dos conjunts de l'escena catalana que hi peten força amb estils força connectats (diferents variants de música tradicional barrejada amb altres estils). Una gran nit de retrobada musical i també social. Quant ho he trobat a faltar!
Avui es compleixen 46 anys del meu naixement, i afortunadament, encara vaig com una moto. Bé, potser una moto amb menor cilindrada que fa vint anys, però també una moto amb major control i millor adaptació a l'asfalt. Aquí continuem amb els castells, la bici, la piscina, els concerts, els viatges i excursions, i gaudint del menjar i el beure...
Continuo vivint feliçment sol, treballant en allò que m'agrada (ja veurem si no ens foten a molts interins al carrer), gaudint de salut (tot i que el dolor als malucs és cada dia més present), i envoltat d'amics i família. Poc més puc demanar.
